Eleccions municipals a França: els socialistes guanyen a París i Marsella i l'extrema dreta a Niça
El Partit Socialista francès ha guanyat les alcaldies de París i Marsella, en la segona volta de les eleccions municipals franceses. Les enquestes els donaven la victòria, però molt ajustada.
L'esquerra ha aguantat més del previst en molts municipis en joc i li ha anat millor on no ha fet cap aliança prèvia amb La França Insubmisa que en les comunes on sí que n'havia fet. I l'extrema dreta no ha guanyat a les grans ciutats on les enquestes els donaven les alcaldies, com Marsella, Nimes o Tolosa.
A París, on fa 25 anys que governen els socialistes, el continuista Emmanuel Grégoire ha superat la candidata de la dreta, l'exministra de Cultura Rachida Dati --que té un judici per corrupció al setembre--.
Grégoire és la mà dreta de l'actual alcaldessa Anne Hidalgo. A la capital francesa, la candidata de La França Insubmisa, Sophia Chikirou, que va obtenir el 12% dels vots en primera volta, havia preferit anar sola abans que aliar-se amb els socialistes.
A Marsella, la segona ciutat del país, el candidat socialista Benoît Payan ha estat reelegit al càrrec. També mantenen l'alcaldia els candidats socialistes de Nantes, Rouen, Rennes o Le Mans.
En canvi, a Niça hi ha guanyat Éric Ciotti, després que s'unissin la dreta i l'extrema dreta. La cinquena ciutat del país, amb 360.000 habitants, serà el nou bastió de l'extrema dreta.
L'exprimer ministre Édouard Philippe també ha sortit reelegit a Le Havre, una ciutat portuària que governa des del 2010. El president d'Horitzons, que podria ser el candidat de la dreta a les presidencials dels 2027, ha dit que els resultats mostren que "hi ha esperança quan la gent de bona voluntat s'uneix per fer front als extrems".
A Tolosa ha estat reelegit el candidat de dretes Jean-Luc Moudenc, davant d'una aliança d'esquerres. I a Llemotges la dreta també ha pres l'alcaldia a la proposta d'unió d'esquerres entre els socialistes i LFI.
Els ecologistes, per la seva banda, han mantingut alcaldies com les de Lió --la tercera ciutat francesa, on continuarà governant Grégory Doucent-- i Estrasburg, en aquest cas, amb una aliança amb La França Insubmisa. Però han perdut Bordeus, que s'ha emportat l'exministre Thomas Cazenave amb una aliança de partits de centredreta.
La França Insubmisa ha perdut Lilla, la ciutat més gran que governava, que ha passat a mans d'una aliança de dretes.
A Avinyó, el periodista Olivier Galzi (DVD), candidat sorpresa en aquests comicis, ha guanyat els socialistes, que hi han governat des de fa 14 anys.
L'extrema dreta guanya l'alcaldia d'Elna
A la Catalunya del Nord, dels 226 municipis només 18 han anat a la segona volta d'aquestes eleccions municipals. La participació a la tarda superava el 60%, una de les més altes.
L'extrema dreta de Reagrupament Nacional s'ha emportat les alcaldies de Ribesaltes i d'Elna, tradicionals feus d'esquerres, després d'haver guanyat també la de Perpinyà en la primera volta.
El nou alcalde d'Elna serà Steve Fortel. L'alcalde sortint, Nicolas Garcia, ha lamentat que dos pobles d'història democràtica com Ribesaltes i Elna, tan coneguda fins ara per la Maternitat que va acollir els refugiats de la Guerra Civil, hagin passat a mans de l'extrema dreta.
A Perpinyà, Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, ja havia fet el primer ple com a batlle, després d'haver obtingut la majoria a la primera volta.
1.600 alcaldies en joc
Més de 17 milions de francesos de 1.600 municipis o comunes --dels 35.000 que hi ha al país-- estaven cridats a votar en aquesta segona volta. A la resta, ja es va decidir el nou batlle en la primera volta.
A les nou del matí han obert els col·legis sense incidències. A les 12 del migdia, la participació era del 20,33% i a les cinc de la tarda del 48,1%, molt a prop de la que hi havia a la mateixa hora en la primera volta de diumenge passat (48,9%).
A la primera volta la participació va ser del 57%. Va ser molt baixa, sobretot la dels joves, que a París no va arribar a la meitat de l'electorat.
Entre les poblacions que encara havien d'elegir alcalde hi havia grans ciutats com París, Marsella, Lió, Niça, Tolosa o Bordeus. En algunes, com Tolosa, Nantes, Llemotges o Avinyó, els socialistes i La França Insubmisa s'havien posat d'acord per donar-se suport mútuament i guanyar punts.
Això no havia passat a ciutats com París o Marsella, on les municipals es presentaven encara molt obertes.
Macron etiqueta els extrems
En aquests comicis el govern francès ha intervingut amb un missatge inèdit del president, Emmanuel Macron, des de l'Elisi: ha etiquetat com a extrema esquerra La França Insubmisa i com a extrema dreta l'escissió de la dreta republicana que s'ha aliat amb Marine Le Pen.
En el primer cas, al·leguen que fa crides a "la desobediència civil" i "posa en qüestió l'autoritat judicial", però alguns electors no estan d'acord amb aquesta etiqueta. Recorden que el seu líder, Jean-Luc Mélenchon, era socialista, i tampoc veuen aquest extremisme en el seu programa electoral.
Als insubmisos l'adjectiu no els agrada, però la seva radicalitat els està aportant més bons resultats que mai.
I a l'altre extrem, tampoc hi ha consens a assenyalar la Unió de les Dretes per la República --UDR--, aliat del Reagrupament Nacional, com un partit d'extrema dreta, perquè és una escissió d'Els Republicans, un partit de dretes. Als seus representants no sembla molestar-los l'etiqueta.
Aquests dos "extrems", La França Insubmisa i la UDR, són els dos partits que més van créixer en l'àmbit municipal en la primera volta.
A Saint-Denis, per exemple, la ciutat més poblada de la perifèria de París, el candidat socialista va ser desbancat pel de La França Insubmisa, Bally Bagayoko, que ja és el nou alcalde.
