Cas Epstein: més pressió a l'exduc de York, noves dimissions i indignació de les víctimes
L'allau de més de tres milions de documents relacionats amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein publicat aquest divendres pel Departament de Justícia dels Estats Units confirma la vasta xarxa de contactes al més alt nivell que tenia el financer multimilionari. Hi apareixen des de membres de la reialesa britànica a expresidents dels Estats Units, passant per diplomàtics, grans empresaris o intel·lectuals del món acadèmic o cultural nord-americà.
Els documents, que contenen més de 180.000 fotografies i 2.000 vídeos, no revelen necessàriament la comissió de cap delicte per part d'aquests personatges públics, però evidencien l'accés directe i la confiança que hi havia entre ells i el coneixement que tota aquesta cúpula de poderosos tenia del modus vivendi d'Epstein. El financer ja el 2008 havia estat condemnat per tràfic sexual de menors, tot i que va complir una condemna molt minsa després d'arribar a un acord amb la Fiscalia de Florida.
La publicació d'aquest últim plec de documents, el més gran alliberat fins ara per part del govern de Donald Trump, ha provocat més dimissions i, alhora, també la indignació de les víctimes. Denuncien la vulneració de la seva privacitat, per haver permès l'aparició de dotzenes de fotografies de noies despullades i de dades identificadores que haurien d'haver estat esborrades prèviament.
Demanen a l'exduc de York que comparegui
Un dels noms que es repeteix al nou plec d'arxius és el de l'exduc de York Andrew Mountbatten-Windsor, fill de la reina Elisabet II, que ja va perdre el títol de príncep arran de la seva relació amb Epstein i l'acusació d'haver participat en la seva xarxa de prostitució amb noies menors d'edat.
Als documents hi apareixen diversos correus electrònics entre Epstein i una persona que firma amb el nom d'"El Duc", que es creu que és el defenestrat príncep Andreu. Alguns d'aquests e-mails són posteriors a la condemna d'Epstein per prostitució de menors del 2008 i en un d'aquests correus hi apareix una foto de l'exduc de York agenollat al costat d'una noia ajaguda a terra.
L'aparició d'aquests nous documents ha fet reaccionar el primer ministre britànic, Keir Starmer, que ha suggerit que Andrew Mountbatten-Windsor hauria de declarar davant el Congrés dels Estats Units per aclarir tot el que sàpiga sobre la xarxa de pederàstia del financer Epstein.
Els 75.000 dòlars de lord Mandelson
El primer ministre britànic ja el va cessar el setembre passat com a ambaixador als Estats Units, després de descobrir-se la relació que havia mantingut al llarg dels anys amb Jeffrey Epstein.
Ara, les informacions aparegudes encara van més lluny i han obligat Peter Mandelson, un destacat dirigent del Partit Laborista durant els anys de la refundació liderada per Tony Blair, a renunciar a la seva militància per estalviar al partit "més avergonyiment".
La nova tongada d'arxius publicats suggereix que Mandelson, que també és membre de la Cambra dels Lords, va fer tres pagaments a Epstein de 25.000 dòlars cadascun, entre els anys 2003 i 2004. L'exambaixador assegura que no té cap record d'haver pagat aquests diners al financer novaiorquès però, tot i això, diu que ho investigarà.
En un dels correus electrònics publicats, que data del 2009, Peter Mandelson explica a Jeffrey Epstein els esforços que està fent per complir la seva petició i impedir que el govern britànic, on aleshores treballava com a assessor del primer ministre Gordon Brown, aprovi un nou impost destinat a la banca.
Els tentacles d'Epstein arriben a Eslovàquia
L'altra dimissió de les últimes hores és la del fins ara conseller de Seguretat Nacional del primer ministre eslovac, Miroslav Lajcák. Ha plegat del seu càrrec després que hagin sortit diversos missatges de text entre l'assessor i el pederasta, incloent-hi alguns on parlen de dones i d'una pròxima reunió amb el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov.
Lajcák en un primer moment ho va negar, però finalment ha decidit marxar del govern de Bratislava per evitar danyar la imatge del primer ministre d'Eslovàquia, el populista Robert Fico.
Indignació de les víctimes
Les víctimes de la xarxa de prostitució i abusos de Jeffrey Epstein han criticat la poca cura que ha tingut el Departament de Justícia dels Estats Units a l'hora de publicar tots aquests documents, ja que en molts casos no s'ha respectat la seva privacitat.
Tot i que l'acord per desclassificar els arxius inclou un protocol molt clar de protecció de les víctimes, el cert és que a l'hora de la veritat s'han trobat dotzenes de fotos de noies despullades sense la corresponent censura de les imatges.
També han aparegut noms o altres informacions identificadores de les noies implicades que haurien d'haver estat esborrades abans de la publicació dels documents. En alguns casos, el mateix arxiu apareix censurat en un lloc sí i en un altre no.
Aquesta revisió tan destralera dels documents ha provocat la indignació de les afectades, perquè encara que el Departament de Justícia ha assegurat que "treballa a contrarellotge" per esmenar aquests errors, molts d'aquests documents ja han estat descarregats per milers de persones i, per tant, la vulneració del dret a la privacitat ja és irreparable.
I què passa amb les acusacions contra Trump?
El president dels Estats Units apareix moltíssimes vegades mencionat en aquest últim bloc de documents del cas Epstein: el New York Times ha comptabilitzat més de 5.300 arxius on hi ha prop de 40.000 referències a Donald Trump, la seva esposa Melania o el seu club de Mar-a-Lago, a Florida.
Això no és estrany, si tenim en compte que Trump i Epstein van ser molt amics durant anys, fins que el 2004 es van distanciar, segons ha explicat el mateix president nord-americà.
El més polèmic de tots els nous documents alliberats és un correu electrònic redactat per agents de l'FBI on apareix un llistat de suposades acusacions d'abusos sexuals que haurien comès diversos personatges públics, entre els quals Donald Trump.
Aquest inventari de suposats delictes s'hauria elaborat a partir d'informacions rebudes per l'agència d'investigació, però que no van ser verificades. No se sap per quin motiu l'FBI decideix recopilar totes aquestes denúncies juntes, algunes de les quals es remunten a molts anys enrere.
El que sí que resulta significatiu és que el correu estigui escrit l'agost del 2025, coincidint amb la crisi generada arran de la negativa del govern nord-americà a publicar els arxius del cas Epstein, en contra de la promesa que Donald Trump havia fet durant la seva campanya electoral.
Finalment, la pressió social, en bona part procedent de la base electoral del moviment MAGA del president, va obligar la Casa Blanca a canviar d'opinió i, tot i que amb retard, a treure a la llum la documentació retinguda pel Departament de Justícia.
Ja s'ha publicat tot, del cas Epstein?
Depèn a qui li preguntem ens dirà una cosa o una altra. Per al govern de Donald Trump, és tot. El fiscal general adjunt, Todd Blanche, va assegurar aquest diumenge en una entrevista a la cadena ABC que "a banda d'un petit nombre de documents" que queda pendent de l'aprovació del jutge, la publicació d'arxius relacionats amb el financer pederasta "s'ha acabat".
No és el que diu l'oposició al Congrés dels EUA. Els demòcrates defensen que el Departament de Justícia va identificar més de 6 milions de documents potencialment vinculats a aquest cas i que fins ara n'ha alliberat uns 3,5 milions. El seu argument és que queden al voltant de dos milions i mig d'arxius que s'estan retenint "sense cap raó que ho justifiqui".