Castor reconeix que poden haver desencadenat els terratrèmols però apunta que aniran de baixa

L'empresa responsable de la planta de gas Castor admet ara que poden haver desencadenat els terratrèmols. Això sí, creuen que l'únic que han fet és avançar-los en el temps i asseguren que els tremolors aniran de baixa.
 
El president d'Escal UGS, gestora del projecte Castor, Recaredo del Potro, ha reconegut en una entrevista a l'ACN que l'alta activitat sísmica de la darrera setmana ha pogut estar provocada per la injecció de gas al dipòsit submarí.
 
Recaredo afirma: "Els terratrèmols són naturals però els podem haver desencadenat i avançat en el temps. Això és un fet i és la hipòtesi amb què treballem ara", ha assegurat. Del Potro afegeix: "La tensió a la fallaja hi era i s'hauria alliberat amb terratrèmols algun dia. El que podem haver fet nosaltres és avançar-ho en el temps".
 
Les investigacions dels tècnics del Ministeri d'Indústria i de les consultories de la mateixa empresa apunten que la falla que s'ha mogut no és la d'Amposta, una gran fissura de 50 metres de longitud que està situada sota el dipòsit submarí Castor. La hipòtesi és que es tracti d'una falla més petita. Això descartaria que els sismes puguin créixer d'intensitat.
 
Controls al dia
 
Del Potro rebat les veus que acusen Escal UGS d'haver obviat el risc sísmic de la zona. Segons ha detallat, la zona es va començar a sondejar abans de demanar la concessió de l'explotació, a l'any 2002, amb un informe sobre la resistència de la falla d'Amposta. Abans de la concessió es va fer un reconeixement sísmic de la zona, a l'any 2005, i un sondeig, requerit pel govern espanyol, sobre la coberta del pou i la falla, a l'any 2004.

Del Potro ha assegurat que des de la projecció del magatzem de gas Castor sobre la falla d'Amposta es va valorar "el risc" que l'activitat al dipòsit pogués activar-la. "Tot va ser objecte d'informes voluminosíssim que es van entregar al Ministeri d'Indústria i que es troben als seus arxius", ha assegurat el president del Castor. La companyia hauria invertit 30 milions d'euros per a aquesta tasca.
 
Del Potro ha assegurat que desconeix l'informe de la petrolera Shell que advertia del risc sísmic en una explotació futura del dipòsit submarí. En canvi, ha fet menció a un altre informe de la mateixa companyia de l'any 1982 on el director tècnic de l'explotació proposava transformar-lo en un magatzem de gas.
 
Les torxes enceses
 
L'empresa també desmenteix que s'hagi treballat d'amagat des què el govern espanyol va paralitzar la planta.  El fet que les torxes de la planta marina han continuat enceses havia despertat aquest recel.
 
Del Potro ha desmuntat aquest argument i ha assegurat que les torxes "són un element de seguretat imprescindible" de la plataforma perquè "totes les canonades tenen gas a pressió i si hi ha una emergència aquest gas s'allibera per la torxa i es despressuritza la instal·lació".
 
La necessitat de mantenir els controls i la seguretat a la planta marina també és el motiu pel qual hi segueix treballant el personal de la companyia.
 
A la baixa
 
Segons l'empresa que gestiona el magatzem de gas, la tendència ha de ser la reducció de la magnitud i de la freqüència dels sismes. No creuen que vagin a més com ha apuntat la Plataforma en Defensa del Sènia.

Després de prop de deu hores sense terratrèmols davant la costa de les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat, aquesta tarda se n'ha produït un altre. Ha estat un moviment de poca intensitat, d'1,6 graus.
 
La nit de divendres a dissabte, però, ha estat molt activa amb una vintena de sismes. Tots menys un, per sota del grau 3 i cap s'ha percebut a terra ferma.