
Diumenge, a les 22.05
"Catalunya Nord: el català, a judici", la condemna d'una llengua que es resisteix a morir, a "30 minuts"
Quanta gent parla català a Catalunya Nord? Qui el parla, on i per què? Quin paper ha jugat l'estat francès en l'arraconament progressiu de la llengua catalana com a llengua d'ús? I quin paper han tingut les escoles immersives com La Bressola o Arrels per fomentar-ne l'ús habitual? Totes aquestes són les preguntes a les quals "Catalunya Nord: el català, a judici" procura oferir respostes, i explica per què per a alguns el català a França és una llengua tocada de mort i per a uns altres, en canvi, una llengua resistent més viva que mai.
"L'ús social del català va a la baixa, però té més prestigi que fa trenta anys."
(Pere Manzanares, tinent de batllia a Elna)
El punt de partida del documental és el 18 d'abril passat, quan el Tribunal Administratiu de Montpeller va asseure al banc dels acusats els alcaldes i representants institucionals de cinc ajuntaments de Catalunya Nord. Per primera vegada a la història, la República Francesa es personava com a acusació contra cinc municipis del seu territori per haver inclòs l'ús del català als plens consistorials. Després de segles de repressió, prohibicions i decrets, tant a França com a Espanya, la llengua catalana es veia una vegada més jutjada dins les quatre parets d'un jutjat. Més enllà d'analitzar el judici a Montpeller, "Catalunya Nord: el català, a judici" planteja també un altre tipus de judici: a partir de fets, testimonis i vivències, jutjar quin és l'estat actual de la llengua catalana a Catalunya Nord.
El reportatge ofereix una anàlisi exhaustiva de la situació sociolingüística a Catalunya Nord. Una vintena de personatges conformen l'estol d'entrevistats, des de polítics a filòlegs passant per historiadors, periodistes, advocats, mestres o activistes culturals nord-catalans. Dos d'aquests protagonistes més destacats són Nicolas Garcia, batlle d'Elna, i el general Gilles Glin, cap de l'oposició al mateix ajuntament. Amb dues visions absolutament antagòniques de la realitat historicocultural del país, el reportatge pretén mostrar aquesta diversitat d'opinions sobre el pes i el paper de la llengua catalana al territori nord-catala, amb tots els matisos possibles.
"Una llengua considerada patrimonial és una llengua que té el mateix sentit que un castell, una ermita o un monument: viu en el passat, però està morta en el present."
(Julio Leone, cantautor)
Un reportatge de Pep Antoni Roig, Roberto Lázaro i Jordi Escofet
Producció executiva: Jofre Llombart
Una coproducció de Frame CreativeMedia i PuntTV amb la participació de Televisió de Catalunya
#CatalunyaNordTV3