Catalunya Ràdio comparteix un matí teatral amb els oients en directe des del TNC
'El matí de Catalunya Ràdio', amb Manel Fuentes, viu una edició especial amb l'escriptor Albert Sánchez Piñol i la presentació de l'obra Barcelona amb el dramaturg Pere Riera.
El programa El matí de Catalunya Ràdio, amb Manel Fuentes, avui s'ha emès en directe des del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb motiu de la presentació de l'obra de teatre Barcelona, que explica la història de dues amigues en una ciutat assetjada per les bombes, l'any 1938. Han parlat de la representació el seu director, Pere Riera, i les protagonistes del muntatge, Emma Vilarasau i Míriam Iscla, que han interpretat un fragment de l'obra.
El dramaturg Pere Riera, autor i director de Barcelona, estrena dijous al TNC un dels muntatges teatrals més esperats d'aquesta temporada, coincidint amb el 75è aniversari d'aquells fets tràgics que va viure la capital catalana durant la Guerra Civil. N'ha parlat així durant la seva conversa amb Manel Fuentes.
L'origen de l'obra
"L'origen del projecte era parlar de la guerra, sí, parlar de la resistència davant d'un conflicte bèl·lic, però pensava ubicar-lo en un context més universal, sense localitzar-ho. Jo hagués parlat de la Segona Guerra Mundial en una ciutat d'Europa però va ser el Sergi Belbel que em va induir a parlar de Barcelona i de la nostra guerra".
Història i emotivitat
"Pensar que Barcelona aquells tres dies va ser objectiu d'uns bombardejos brutals, absolutament insòlits, i que la nostra història contemporània no és que ho hagi silenciat, potser no ho ha silenciat deliberadament, però no ens hem preocupat d'estar-ne al cas, em sembla molt greu, molt, molt greu. Per tant, l'obra està escrita des del cor, està escenificada des del cor, jo penso que aquesta vida i aquesta emotivitat li hem posat cadascun dels actors dalt de l'escenari i si això arriba en un percentatge mínim, però arriba als espectadors, per nosaltres serà feina feta".
Els barcelonins Alfons Cánovas i Anna Raya, testimonis dels bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil, han recordat com van viure aquells anys i han compartit les seves memòries més tràgiques. Cánovas, de 95 anys, recorda la mort del seu pare durant els bombardejos i Raya, de 85 anys, explica com va sobreviure després d'un accident provocat per una bomba quan ella era a l'escola.
Coses que no es poden oblidar mai
"Una cosa és explicar-ho i una altra viure-ho. El cas del meu pare mateix, que estava treballant als dipòsits comercials, el que és el Museu de Catalunya, allà entraven els ferrocarrils, els trens... i entremig de les vies, l'home s'havia fet una mica d'hortet per ajudar al manteniment de la família que havia quedat aquí".
"El dia 19 de gener de 1938, mentre estava fent aquesta feina, va venir un Savoia d'aquests, va deixar caure una bomba i tot l'edifici del museu li va anar a sobre. Això es el més greu, un home que no havia estat mai de cap partit polític, no havia estat mai al front, estava cuidant un hortet per la subsistència de la seva família, i que li caigui aquell regal del cel... Això són coses que no es poden oblidar mai".
"Jo sóc aquí"
"Jo era a l'escola i va caure la bomba. I en aquell moment vaig veure tot de pols i tot de coses. Llavors vaig sentir unes veus i eren dos soldats que entraven i preguntaven "qui hi ha per aquí" i jo vaig cridar "jo sóc aquí". Aleshores vaig notar una cosa freda per l'esquena i és que m'havia caigut un tros de metralla al cap i m'anava sagnant".
"El dispensari estava ple, de gent, de morts, de sang. Això no ho oblidaré mai. Jo quan vaig veure allò em vaig espantar i vaig arrencar a córrer i me'n vaig anar".
"Al final m'ho van poder curar, em van treure la metralla. Van dir que vaig tenir molta sort perquè estava posada en un lloc que no em va tocar el cervell. Si m'hagués tocat, m'hauria mort o hauria quedat malament."
Durant El matí de Catalunya Ràdio, l'escriptor Albert Sánchez Piñol, l'autor més venut per Sant Jordi amb Victus, ha comentat la seva novel·la amb el públic assistent i ha fet aquestes declaracions durant l'entrevista que li ha fet Manel Fuentes.
Sant Jordi
"Em sap una mica de greu que s'hagi convertit en una competició perquè la literatura és un camp on justament és terra de tothom. Jo sempre he pensat que Sant Jordi hauria de ser una qüestió de lletres, no de números".
Victus
"Jo sempre he dit que el 1714 té una èpica que és idònia per la novel·la i la narrativa en general. Jo era conscient que aquest tema nosaltres el tenim molt proper, però quina volada podia agafar això, doncs no, no ho sabia en absolut".
Del 1714 al 2013
"Jo, per exemple, volia que el llibre sortís abans del 2014 perquè ningú es pensés que era una cosa oportunista. Però va i surt just davant, just amb la gran manifestació de l'Onze de Setembre. Fa un moment deia que les classes populars catalanes del 1713 van forçar la seva direcció a fer la defensa, van canviar tota l'opinió de la classe política catalana d'aquell moment. És que és molt similar al que va passar amb la gran manifestació, oi?".
El matí de Catalunya Ràdio s'emet de dilluns a divendres, de les sis del matí a les dotze del migdia.
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
El dramaturg Pere Riera, autor i director de Barcelona, estrena dijous al TNC un dels muntatges teatrals més esperats d'aquesta temporada, coincidint amb el 75è aniversari d'aquells fets tràgics que va viure la capital catalana durant la Guerra Civil. N'ha parlat així durant la seva conversa amb Manel Fuentes.
L'origen de l'obra
"L'origen del projecte era parlar de la guerra, sí, parlar de la resistència davant d'un conflicte bèl·lic, però pensava ubicar-lo en un context més universal, sense localitzar-ho. Jo hagués parlat de la Segona Guerra Mundial en una ciutat d'Europa però va ser el Sergi Belbel que em va induir a parlar de Barcelona i de la nostra guerra".
Història i emotivitat
"Pensar que Barcelona aquells tres dies va ser objectiu d'uns bombardejos brutals, absolutament insòlits, i que la nostra història contemporània no és que ho hagi silenciat, potser no ho ha silenciat deliberadament, però no ens hem preocupat d'estar-ne al cas, em sembla molt greu, molt, molt greu. Per tant, l'obra està escrita des del cor, està escenificada des del cor, jo penso que aquesta vida i aquesta emotivitat li hem posat cadascun dels actors dalt de l'escenari i si això arriba en un percentatge mínim, però arriba als espectadors, per nosaltres serà feina feta".
Els barcelonins Alfons Cánovas i Anna Raya, testimonis dels bombardejos a Barcelona durant la Guerra Civil, han recordat com van viure aquells anys i han compartit les seves memòries més tràgiques. Cánovas, de 95 anys, recorda la mort del seu pare durant els bombardejos i Raya, de 85 anys, explica com va sobreviure després d'un accident provocat per una bomba quan ella era a l'escola.
Coses que no es poden oblidar mai
"Una cosa és explicar-ho i una altra viure-ho. El cas del meu pare mateix, que estava treballant als dipòsits comercials, el que és el Museu de Catalunya, allà entraven els ferrocarrils, els trens... i entremig de les vies, l'home s'havia fet una mica d'hortet per ajudar al manteniment de la família que havia quedat aquí".
"El dia 19 de gener de 1938, mentre estava fent aquesta feina, va venir un Savoia d'aquests, va deixar caure una bomba i tot l'edifici del museu li va anar a sobre. Això es el més greu, un home que no havia estat mai de cap partit polític, no havia estat mai al front, estava cuidant un hortet per la subsistència de la seva família, i que li caigui aquell regal del cel... Això són coses que no es poden oblidar mai".
"Jo sóc aquí"
"Jo era a l'escola i va caure la bomba. I en aquell moment vaig veure tot de pols i tot de coses. Llavors vaig sentir unes veus i eren dos soldats que entraven i preguntaven "qui hi ha per aquí" i jo vaig cridar "jo sóc aquí". Aleshores vaig notar una cosa freda per l'esquena i és que m'havia caigut un tros de metralla al cap i m'anava sagnant".
"El dispensari estava ple, de gent, de morts, de sang. Això no ho oblidaré mai. Jo quan vaig veure allò em vaig espantar i vaig arrencar a córrer i me'n vaig anar".
"Al final m'ho van poder curar, em van treure la metralla. Van dir que vaig tenir molta sort perquè estava posada en un lloc que no em va tocar el cervell. Si m'hagués tocat, m'hauria mort o hauria quedat malament."
Durant El matí de Catalunya Ràdio, l'escriptor Albert Sánchez Piñol, l'autor més venut per Sant Jordi amb Victus, ha comentat la seva novel·la amb el públic assistent i ha fet aquestes declaracions durant l'entrevista que li ha fet Manel Fuentes.
Sant Jordi
"Em sap una mica de greu que s'hagi convertit en una competició perquè la literatura és un camp on justament és terra de tothom. Jo sempre he pensat que Sant Jordi hauria de ser una qüestió de lletres, no de números".
Victus
"Jo sempre he dit que el 1714 té una èpica que és idònia per la novel·la i la narrativa en general. Jo era conscient que aquest tema nosaltres el tenim molt proper, però quina volada podia agafar això, doncs no, no ho sabia en absolut".
Del 1714 al 2013
"Jo, per exemple, volia que el llibre sortís abans del 2014 perquè ningú es pensés que era una cosa oportunista. Però va i surt just davant, just amb la gran manifestació de l'Onze de Setembre. Fa un moment deia que les classes populars catalanes del 1713 van forçar la seva direcció a fer la defensa, van canviar tota l'opinió de la classe política catalana d'aquell moment. És que és molt similar al que va passar amb la gran manifestació, oi?".
El matí de Catalunya Ràdio s'emet de dilluns a divendres, de les sis del matí a les dotze del migdia.
Catradio.cat/mati
Facebook.com/elmatidecatalunyaradio
Twitter.com/maticatradio
