Cau una de les branques de l'històric Pi d'en Xandri de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès s'ha despertat aquest dilluns, 18 d'agost, amb la pèrdua d'una part simbòlica del municipi: una de les branques que donava forma a la icònica silueta del Pi d'en Xandri.

El tinent d'alcalde i alcalde accidental de Sant Cugat, Carles Brugarolas, s'ha desplaçat al parc rural de la Torre Negra, on hi ha el pi, per valorar la caiguda d'una de les branques de l'arbre.

L'han acompanyat membres de la policia local, de Protecció Civil i tècnics de medi ambient, que han conclòs, en una primera anàlisi, que la caiguda de la branca podria haver estat deguda a les extremes temperatures, descartant, així, cap acte vandàlic.
 

Arbre monumental de Catalunya

El Pi d'en Xandri és un dels pins més vells de Catalunya i és tot un símbol ecològic, cultural i històric de la ciutat de Sant Cugat. Es calcula que va néixer el 1774, fa més de 250 anys.

Amb 23 metres d'alçària, un tronc de 3,2 metres de diàmetre i la peculiar forma de para-sol, el Pi d'en Xandri s'ha convertit en un símbol de la lluita per la preservació del patrimoni natural de Sant Cugat.

A més, el març passat va ser declarat arbre monumental de Catalunya, amb la qual cosa se'n va blindar la protecció i reafirmar el valor històric, científic i patrimonial.

Símbol de lluita 

El Pi d'en Xandri s'ha convertit en un símbol de lluita per la conservació de l'entorn natural i ha sobreviscut nevades, intents de destrucció i sequeres. Fins aquest dilluns, que una de les branques ha acabat cedint.

El va plantar Pau Serraboguñà per fer descansar la terra de les vinyes i delimitar el seu terreny. Quan tocava talar-lo per tornar-hi a plantar raïm, Serraboguñà va decidir mantenir l'arbre, que més endavant va denominar-se Xandri, el sobrenom del seu pare. Des d'aquell moment, ha romàs solitari més de dos segles com a sentinella dels camins de Sant Cugat del Vallès.

L'any 1997, algú va voler tallar el pi amb una serra mecànica i també hi va calar foc. Un atac que no ha estat resolt mai i del qual l'arbre encara s'està recuperant. De fet, des d'aleshores, ha estat apuntalat amb uns suports de fusta.

De primer s'havia dit que l'acte podria haver estat encarregat per part de la immobiliària Núñez i Navarro, que havia adquirit part dels terrenys de Torre Negra anys abans i hi tenia previst construir habitatges.

Paral·lelament, va sorgir un moviment ciutadà que la unanimitat dels grups polítics va acollir i que va permetre que s'acceleressin els tràmits per preservar-ne tota la zona.