Dilluns, a les 22.40
"Cel, un orfenat a la Xina", una illa d'amor envoltada d'un infern a la Xina, a "60 minuts"
Tomá Etzler va arribar a la Xina amb grans expectatives professionals i molta admiració per la modernització accelerada de la Xina, on va estar 7 anys com a corresponsal de la televisió txeca i productor a Pequín de la CNN. Ràpidament la seva fascinació es va convertir en decepció i va començar a ser crític amb el sistema, fins a ser detingut una vintena de vegades.
La deshumanització del poder s'ha traslladat a la societat, segons Etzler:
"La Xina és una trituradora de carn"
Etzler esperava ser testimoni de canvis polítics vinculats al creixement econòmic xinès. La seva frustració l'empeny a buscar espais que s'escapen del control del Partit i troba, a la Xina rural, un microcosmos aliè al sistema, un petit orfenat cristià gestionat per unes monges:
"Per a mi, aquest orfenat és com una mena d'illa. Una illa de pau, amor, comprensió, empatia. Una illa envoltada d'un infern."
Els personatges principals, els infants i joves de l'orfenat, transmeten una força increïble, lluny de l'autocompassió. El documental mostra les seves fortaleses, vitalitat i, per damunt de tot, la seva felicitat, que contrasta amb la cruesa de la societat xinesa tal com la radiografia Tomá Etzler.
El títol del documental, "Cel, un orfenat a la Xina", fa referència al cognom "Tian", que vol dir "cel" en xinès i que és el cognom que comparteixen tots els orfes del centre, com una gran família.
Entre ells, la Tian Dabao, una jove pintora que ha passat la seva infantesa a l'orfenat i tot just comença la seva vida fora, la seva emancipació. Ella, la darrera baula de la societat, té inculcats una valors tan ferms que la permeten ser feliç, tot i la seva discapacitat, i perdonar a qui la va abandonar:
La compassió i l'empatia que desenvolupen els orfes neix del tracte que reben de les monges, com la germana Mi, que de forma totalment altruista dedica tota la vida a tenir cura dels infants, fins que es fan adults:
"La vàlua d'una persona no ve determinada per la riquesa ni pels coneixements. L'existència de les persones és important per si sola."
Aquesta generositat és el contrapunt del documental, que mostra, en paral·lel, una societat xinesa extremadament materialista i cega al patiment dels altres. "Cel, un orfenat a la Xina" és un dur retrat del país, que denuncia el govern xinès per mantenir-se al poder de forma il·legítima, sustentat per la "sang, les armes i la por". El sistema, en ple segle XXI, segueix oprimint les minories i les veus crítiques, mentre abandona les persones més febles de la societat, especialment els pobres i els discapacitats.
"Cel, un orfenat a la Xina" és un documental escrit i dirigit per Tomá Etzler i Adéla paljová.