Científics nord-americans clonen per primera vegada cèl·lules mare embrionàries humanes

Un grup de científics dels Estats Units ha aconseguit, per primer cop, clonar cèl·lules mare embrionàries amb el mateix ADN d'un adult. És el primer cop que aquesta tècnica, que va donar origen, per exemple, a l'ovella Dolly, s'aconsegueix amb èxit en humans. Les cèl·lules mare tenen la capacitat de transformar-se en qualsevol altre tipus de cèl·lula del cos.

En aquest cas, però, no es tractaria d'obtenir persones clonades, sinó que la fita es podria utilitzar per extreure les cèl·lules mare i diferenciar-les després en els teixits que el pacient necessités per un autotrasplantament. D'aquesta manera, en tenir el mateix material genètic que el receptor, es podrien utilitzar sense risc de rebuig.

Els científics van agafar cèl·lules de la pell d'un adult i en van extreure la informació genètica, que van introduir en l'òvul d'una donant, al qual havien retirat el nucli, és a dir, la informació genètica. L'òvul es va activar amb electricitat perquè es desenvolupés com a embrió i va començar la divisió cel·lular fins a arribar a la fase de blastocist (gràficament, és com una pilota de cèl·lules). En aquest punt, es destrueix i és d'aquí d'on s'obtenen les cèl·lules mare. Segons els experts, la clau de l'èxit d'aquesta tècnica estaria en la capacitat per escollir el moment per insertar el nou material genètic sense que l'òvul perdi la capacitat de reproduir-se.

L'equip que ha aconseguit aquest pas està format per investigadors de la Universitat d'Oregon i el Centre Nacional d'Investigació de Primats. Al capdavant hi ha Shoukhrat Mitalipov, que el 2007 ja va liderar la conversió de cèl·lules de pell de mico en cèl·lules mare.

Mitalipov ha assegurat a la revista "Cell", que ha publicat la investigació, que "l'examen detallat d'aquestes cèl·lules mare derivades mitjançant aquesta tècnica va demostrar la capacitat de convertir-se, tal com ho fan les cèl·lules mare normals d'embrió, en diversos tipus diferents de cèl·lules, incloses les nervioses, del fetge i del cor". D'aquí que la fita es consideri clau per a futures teràpies contra el Parkinson, l'esclerosi múltiple, les malalties del cor o les lesions de la medul·la.

Aquest avenç important per a la medicina regenerativa arriba anys després que el sud-coreà Hwang Woo-suk va anunciar que havia assolit aquesta mateixa fita, que després va haver d'admetre que havia falsejat.