Cimera Xi-Trump: tornar a la casella de sortida

A la Xina tot segueix un protocol. El hieratisme de Xi Jinping és l'antídot davant la imprevisibilitat de Donald Trump. Són dos estils que per primer cop des d'abans de la pandèmia i el distanciament pels microxips de tecnologia més avançada s'han tornat a trobar, des del 2019. 

En el protocol xinès no hi entren decisions disruptives com la guerra comercial llançada per Trump contra el món. Amb Xi Jinping, la República Popular s'encamina cap al lideratge mundial, purament i senzillament perquè el nacionalisme xinès considera que és el lloc que li pertoca històricament i després de quatre dècades de desenvolupament, ja no s'ha de plegar a l'hegemonia nord-americana. 

Pequín estableix el seu propi relat i a cada amenaça nord-americana respon amb mesures semblants. 

I així és com s'arribava a aquesta cimera de Busan, amb una nova amenaça del president nord-americà d'aplicar aranzels del 100% i les restriccions xineses a les terres rares, vitals per a la tecnologia civil i militar més avançada i sobre les quals la Xina té un monopoli pràcticament total. 

Amenaça rere amenaça i aranzel rere aranzel, aquesta ha estat la dinàmica des que Donald Trump va retornar a la Casa Blanca amb el propòsit d'utilitzar el comerç exterior com una arma de pressió contra tothom.

Per això, més que una cimera increïble, extraordinària, lluny dels superlatius de Trump, alguns analistes consideren que més que abordar les diferències de fons en el contenciós comercial entre la Xina i els Estats Units, Trump i Xi han acordat una mena de treva, amb les posicions que retornen a la casella de sortida.

Desescalada més que res 

La Xina suspèn per un any les restriccions a les exportacions de les terres rares. A més, tornarà a comprar soja als agricultors nord-americans, segons Trump, en grans quantitats.

Per la seva part, Washington rebaixarà a un 10% els aranzels relacionats amb el fentanil, que Trump havia apujat al 20%. Taiwan no ha estat tema de conversa i Washington i Pequín treballaran junts per la pau a Ucraïna, sense precisar si la Xina deixarà de comprar petroli rus a baix preu, una bona font d'ingressos per a Moscou que li dona aire en el seu esforç de guerra. 

En cap moment s'aborden els desafiaments de fons que incideixen en la guerra comercial, com el superàvit crònic de la Xina, provocat per la sobrecapacitat, l'excés de producció alimentat per la política de subsidis que abarateix les exportacions industrials xineses enfront de la competència en el mercat global. 

Ja de tornada als Estats Units a bord de l'Air Force One, Donald Trump s'expressava en aquests termes: "Penso que ha estat una reunió increïble. És un gran líder i líder d'un país molt poderós, molt fort, la Xina. I nosaltres, què puc dir, hi ha un grup de decisions excepcionals, crec, que s'han pres."

La cimera ha estat curta, gairebé fugaç, menys de dues hores, però en les declaracions públiques plenes d'elogis mutus i afalacs. Un positivisme que amaga l'absència d'avenços i permet tornar a la casella de sortida per poder continuar negociant. 

Trump visitarà la Xina a l'abril, una oportunitat per veure si les dues primeres economies són capaces de fer alguna cosa més que el d'aquesta cimera, recular una mica per evitar, almenys durant un cert temps, per no fer-se més mal.