Collites avançades i fruiters amb estrès hídric: l'impacte de la calor d'aquest estiu als conreus
Redacció
La calor extrema que hem tingut aquest estiu a tot Catalunya s'ha deixat notar en la salut de les persones més vulnerables i en un risc d'incendis als boscos més elevat, i també ha passat factura en molts conreus.
Les calorades han obligat a avançar moltes collites –per evitar per exemple que la fruita es fes malbé– i això s'ha traduït en fruits més petits. Això, que ha passat tant amb la fruita dolça com amb la seca, s'ha repetit també amb les hortalisses, la vinya o l'arròs.
Aquesta és una petita radiografia de com la calor extrema, provocada pel canvi climàtic, ha afectat els principals conreus arreu del país.
Lleida: estrès hídric dels fruiters
A les comarques lleidatanes, les calorades han provocat el que es coneix com a estrès hídric dels arbres, que ha reduït dràsticament tant la quantitat com la qualitat de les collites.
Amb temperatures extremes, l'arbre es deshidrata i no té prou força per fer créixer la fruita fins a nivells estàndard. El resultat són fruits més petits i que s'han de collir aviat per evitar que les calorades els facin malbé.
De vegades, però, els pagesos no hi arriben a temps. Si l'arbre detecta que no podrà mantenir tota la càrrega de fruita per falta d'aigua, es desprèn de manera natural d'una part dels fruits, que cauen a terra i s'acaben podrint.
Els pics de calor, cada cop més habituals, també estan obligant els pagesos a fer canvis en les seves rutines de treball, com explica Josep Maria Companys, pagès de Torres de Segre, al Segrià:
Comencen a les 4 del matí per poder treballar a la fresca, i a la una o a les dues del migdia aquesta gent ja se'n va cap a casa.
Les calorades també poden reduir la producció de la temporada següent. Els arbres fruiters preparen els brots florals de l'any vinent durant l'estiu actual, de manera que patir un estrès hídric fort farà que l'any següent l'arbre pràcticament no faci flor, i sense flors no hi ha fruits.
Per mirar d'afrontar les altes temperatures, els experts recomanen plantar varietats resistents. Però quan això no és possible, cal protegir els cultius amb mesures com les que explica Estanis Torres, investigador de l'IRTA, en una entrevista al "Catalunya al dia", de 3CatInfo.
"Posar-hi xarxes d'ombreig, que, a banda de protegir-nos de les calamarsades, també són una protecció contra la radiació, i aprofitar les plaques fotovoltaiques, que també poden protegir cultius que siguin veritablement sensibles a la radiació", detalla Torres.
La Generalitat diu que està estudiant en quins casos es podrà donar ajudes als agricultors que apostin per canviar la varietat que cultiven.
Ara per ara, Rosa Altisent, directora general d'Agricultura i Ramaderia del govern, ha anunciat en una entrevista al "Catalunya al dia", de 3CatInfo, que se centren a ajudar a protegir els conreus de les pedregades que vindran. Disposen d'un pressupost de 8 milions d'euros per implementar sistemes de xarxa.
Tarragona: desaparició d'hectàrees de conreu
A la demarcació de Tarragona, els efectes més importants del canvi climàtic s'han notat, sobretot, en el conreu de la fruita seca, els cítrics, l'arròs, els musclos i també la pesca d'arrossegament.
En el cas concret del Camp de Tarragona, el nombre d'hectàrees dedicades al conreu s'ha reduït dràsticament els últims anys: de les 35.000 que hi havia als anys 90, ara amb prou feines s'arriba a les 7.000.
Aquesta situació s'ha agreujat els últims 2 anys. Unió de Pagesos calcula que hi ha 1.800 hectàrees d'avellaners morts o amb una pèrdua molt important del seu potencial productiu. Les oliveres amb reg de suport també han notat reduccions de les extensions de conreu per sobre del 30%.
La causa principal de tot plegat és la falta d'aigua de reg. Tot i les promeses del govern per reaprofitar l'aigua de les depuradores, el projecte de la depuradora de Reus no acaba de consolidar-se. I, de fet, també hi ha dubtes sobre la qualitat i la salinitat de l'aigua que aportarà.
La llista dels conreus afectats per la calor a les comarques tarragonines, però, és molt més llarga: també pateixen la vinya o la patata de Prades, que aquest estiu s'ha vist perjudicada per un augment de la necrosi, una malura que provocarà la pèrdua d'entre un 40 i un 60% de la collita d'aquesta indicació geogràfica protegida.
Tot plegat genera abandonament dels camps i un canvi traumàtic en l'estructura econòmica i social de molts petits municipis.
Ebre: replantar cítrics més resistents
A les Terres de l'Ebre, els més perjudicats han estat els cítrics, l'arròs, els musclos i també la pesca d'arrossegament.
En el cas dels cítrics, fa tot just uns dies Unió de Pagesos reclamava que es replantessin els camps amb noves varietats més resistents a les altes temperatures. I és que les calorades i les successives inundacions que hi ha hagut els últims temps han fet perdre gairebé 2.000 hectàrees de cítrics.
Punt i a part mereix l'arròs, el cultiu per excel·lència a la zona del Delta. El sector arrosser s'ha hagut d'adaptar a una nova forma de treballar –la sembra en sec– per reduir la necessitat d'aigua i combatre plagues. L'altre problema a què s'enfronten és la salinitat de l'aigua, que va augmentant amb les llevantades.
Si ens fixem en els cultius marins, l'aigua a les dues badies s'acosta cada cop més als 30 graus, cosa que, si s'allarga durant gaires dies, provoca la mort del musclo. Per tot plegat, les temporades comencen abans i són més curtes.
En el cas de la pesca d'arrossegament, la flota de la Ràpita –la més important del país– alerta que amb els canvis de temperatura cada cop pesquen més mol·luscos com la gamba blanca –la que abans trobaven molt més al sud, a Huelva– i, en canvi, cada cop hi ha menys escamarlà.
Baix Llobregat: conseqüències fins a l'hivern
Com a Lleida, els pagesos del Baix Llobregat avisen que la calorada d'aquest estiu també afectarà les collites de l'hivern. Mauri Bosch és productor hortícola del Parc Agrari del Baix Llobregat i representant del sindicat JARC a Catalunya.
Explica que, en el cas de la mongeta, per exemple, "les flors cauen per estrès, i en les que no cauen, el pol·len no és viable per excés de temperatura".
Això té unes afectacions en els cultius que plantem de cara a l'hivern, que s'estan morint.
La calor deshidrata la planta, però si es passen amb el reg encara pot ser pitjor: "Si la reguem molt, produïm una quantitat de fongs i podridures per excés d'aigua."
Com a resultat, productes com la mongeta, el tomàquet i l'enciam escassegen i els preus es disparen: "Els enciams que ens estem menjant ara estan caríssims perquè no n'hi ha. I melons i síndries es couen abans de madurar".
Bosch lamenta que els petits productors tenen poc marge per adaptar-se al canvi climàtic i, en canvi, segons ell, les grans empreses poden traslladar-se a zones més fresques com l'alta muntanya o, fins i tot, a altres països.
Penedès: verema avançada
La vinya, el conreu per excel·lència de la zona, també ha patit molt aquest estiu. Tot havia anat molt bé durant la primavera –havia plogut–, però un juny i un juliol sense ni una gota de pluja van obligar a avançar la verema. Els grans de raïm ja no creixien més i es corria el risc que maduressin massa i es fessin malbé.
Per si no n'hi hagués prou, el futur de molts viticultors del Penedès perilla perquè el preu del raïm per fer cava s'ha enfonsat.
Allò de la verema al setembre ja és cosa del passat, com diu Joaquim Tosas, president de l'Associació d'Elaboradors de Cava (AECAVA):
Ha sigut la verema més primerenca de la història i també la més concentrada.
Han estat pocs dies de collita i s'ha fet molt ràpidament. El celler Gramona, de Sant Sadurní, ha estat dels més primerencs a collir, en el seu cas raïm de la varietat chardonnay.
Jaume Gramona, president executiu del celler, admet que fa anys que s'estan preparant per a aquestes sequeres extremes. Explica que "si et prepares, totes aquestes calorades no t'afecten tant el producte final". I afegeix que "collir el dia i el moment adequat és molt important: es comença a collir a les tres de la matinada i es plega a les 12 del migdia".
Un cop el raïm hagi entrat als cellers, els enòlegs analitzaran l'impacte que ha tingut la calor en el most i decidiran si caldrà o no fer rectificacions al producte final.