
Com combaten els bombers els incendis simultanis: perimetrar i deixar cremar el que saps que no pots apagar
Redacció
Fins a sis incendis han cremat de forma simultània en les últimes hores a Catalunya. Una simultaneïtat que posa a prova la tasca d'extinció dels Bombers de la Generalitat i que requereix tota una estratègia a l'hora d'atacar-los i aconseguir extingir-los.
Segons ha explicat aquest dijous l'inspector dels Bombers de la Generalitat Oriol Corbella, estan prioritzant els recursos per no quedar desbordats.
Corbella ha dit que actualment estan en un nivell 5 sobre 6 d'emergència, cosa que els permet tenir efectius disponibles per atacar els incendis que puguin anar sortint i evitar que es facin grans.
Si calgués, el protocol preveu el nivell màxim d'emergència, el 6 sobre 6, que històricament encara no s'ha activat mai des que es va definir.
Amb la situació de risc extrem d'incendi que hi ha ara, tots els recursos es coordinen des de la seu dels Bombers a Cerdanyola, amb una metodologia que fan servir des del 2022 i que s'ha consolidat des de llavors:
L'objectiu bàsic és poder mantenir una resposta permanent en el temps independentment del que passi, analitzant quina és la millor resposta en cada moment amb els mitjans disponibles.
Flancs fora de la capacitat d'extinció
Segons Corbella, la priorització és establir al més ràpid possible el perímetre dels incendis i enviar les dotacions allà on siguin més eficaces, i això de vegades comporta deixar cremar alguns flancs.
El motiu és que són flancs que estan fora de la capacitat d'extinció es faci el que es faci, de manera que, per molts mitjans que s'hi dediquin, no s'aconseguirà aturar el foc:
Són uns focs que avancen a una velocitat i a una intensitat que per molt aigua que hi tirem no els podem aturar fins que no canviïn les condicions meteorològiques.
Bombers voluntaris i pagesos amb tractors
Per augmentar els recursos, el cos de Bombers ha doblat els torns mínims dels parcs: treballen en torns de 24 hores seguides, de set a set, i es traslladen a qualsevol lloc del territori de Catalunya on hi hagi un incendi.
A més, s'han obert tots els parcs de bombers voluntaris, i en els incendis en què el foc afecta zones de conreu, hi ha coordinació amb els pagesos de cada lloc perquè ajudin a frenar el foc i establir el perímetre.
En aquest sentit, Corbella ha explicat que, per exemple, en l'incendi d'aquest dimecres a Guimerà, que va afectar sobretot camps de cereal i rostolls, la feina que van fer amb els tractors va contribuir molt a controlar-lo i evitar que arribés al bosc.
L'estratègia passa per atacar així els flancs que tenen conreus al davant i concentrar els esforços dels bombers en les zones de bosc, on les condicions de feina, amb temperatures per sobre dels 40 graus, són molt dures.
Les demandes dels bombers i les ADF
Per això el ritme de treball que han de portar aquests dies els bombers els està portant al límit, i els sindicats han denunciat que jornades com la d'aquest dimecres afecten la salut dels professionals que són als incendis.
Ho explica Joan Biescas, coordinador de l'Agrupació de Bombers de Comissions Obreres: "La falta de personal implica que el sobreesforç humà que han de fer els companys els perjudica la salut i costa més de tirar endavant els serveis."
També diuen que hi ha mancances estructurals i que els falten recursos materials, per exemple, que fins a finals d'any no els arribaran 9.000 equips de protecció nous.
Segons Antonio del Río, portaveu sindical de la UGT, explica que el creixement del nombre de bombers dels últims anys ha provocat alguns inconvenients: "Les instal·lacions no estaven preparades per a aquest creixement, l'escola de bombers no ho estava. I ara falten equips de protecció i altres recursos per a tanta plantilla."
Per la seva banda, els bombers voluntaris diuen que el parc de vehicles de què disposen és vell, molts de fa més de vint anys: "No tenen aire condicionat ni, sobretot, un sistema d'autoprotecció del vehicle en cas d'un atrapament forestal", lamenta Miquel Messeguer, president de la Federació de Bombers Voluntaris.
Les agrupacions de defensa forestal, les ADF, amb 7.800 voluntaris, es queixen que no se'ls reconeix la feina i asseguren que "les ajudes són molt minses": "Així ens costa molt, molt afrontar una campanya amb totes les despeses de manteniment dels vehicles i d'equipaments, que és molt important", rebla Ramon Torrents, president del Secretariat d'ADF de Catalunya.