TERRORISME
Com es finança la banda terrorista ETA?
La banda terrorista ETA té unes necessitats econòmiques que podrien oscil·lar entre 42 i 60 milions d'euros anuals, és a dir, entre 7.000 i 10.000 milions de pessetes a l'any, segons ha xifrat el Ministeri de l'Interior. I, malgrat aquestes elevades necessitats, sembla que no tenen gaires problemes financers.
30/11/2001 - 00.00 Actualitzat 30/11/2001 - 14.40
ETA necessita grans quantitats de diners per comprar armes, explosius i material divers per cometre atemptats, pagar la infraestructura que requereixen els seus comandos, pagar els etarres que estan a sou de l'organització i donar cobertura als deportats, refugiats o fugits. Segons càlculs del Ministeri de l'Interior, les necessitats econòmiques d'ETA es xifren entre 42 i 60 milions d'euros anuals, és a dir, entre 7.000 i 10.000 milions de pessetes l'any. Tot i l'elevada suma, sembla que l'organització no té gaires problemes financers, segons fonts de la lluita antiterrorista: les extorsions a empresaris a través de l'impost revolucionari cobreixen bona part d'aquestes necessitats. Una campanya d'extorsions que va ser reforçada després del final de la treva amb l'assassinat, l'agost de l'any passat, del president de la patronal guipuscoana, Joxe Maria Korta, davant de la seva empresa a Zumaia. Però amb això no n'hi ha prou: la trama financera d'ETA inclouria una xarxa d'empreses mitjançant les quals l'organització terrorista pot finançar les seves activitats i blanquejar el diner procedent de l'extorsió i els segrestos. En un informe de la Guàrdia Civil presentat recentment a l'Audiència Nacional, s'afirma que hi ha un entramat format per una vintena d'empreses editorials suposadament vinculades a ETA i amb derivacions a un paradís fiscal al Carib. Aquest entramat editorial inclouria el diari "Egunkaria" i estaria controlat per una fundació dedicada a la promoció de la llengua i cultura basques. Segons l'informe, aquesta fundació i algunes de les empreses reben subvencions milionàries del govern basc -que ho ha negat categòricament- com també la coordinadora per l'alfabetització en euskera AEK que, segons el jutge Baltasar Garzón, és la tresoreria general d'ETA. Aquest entramat financer ha rebut diversos cops policials. El més important el va fer la Policia Nacional i va estar coordinat per Garzón entre maig i juliol de 1998 quan es va desarticular un entramat format per Gadusmar, una empresa dedicada a la importació de peix amb connexions a Cuba i altres països, el diari "Egin" i la coordinadora AEK.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
Se sacrificaran i es comercialitzaran 30.000 porcs de granges a prop del focus de la pesta porcina
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
Illa esquiva les crítiques de l'oposició per la pesta porcina i diu que "les coses s'han fet bé"
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior