Com la falta de son afecta mares i pares? Consells per superar l'etapa de maldormir

"No dormir és una tortura. Vivia amb una boira mental constant i un sentiment de ganes de plorar, com si fos una depressió. Estava molt i molt cansada i irritable amb la meva altra filla". La de la Cris podria ser la veu de tantes i tantes mares i pares que tenen un nadó que dorm malament. El seu cas, però, va arribar a extrems inesperats.

La falta de son o el son de mala qualitat dels progenitors és un aspecte força comú durant la criança, especialment durant els primers mesos. Es calcula que, el primer any de vida d'un nadó sa, els pares perden 700 hores de son --una hora i mitja al dia-- i la resta són hores de son interromput.

El doctor Gonzalo Pin Arboledas, pediatre especialista en medicina del son de la Universitat Catòlica de València, explica que això passa perquè, els primers 5 anys de vida, el nadó i els progenitors, especialment la mare, formen un sistema dinàmic complex -- aquell en què dos organismes evolucionen i s'influeixen mútuament-- on conviuen patrons de son completament diferents. 

La incompatibilitat en les necessitats de son va acompanyada d'un "desconeixement i unes falses expectatives de quan, com i quanta estona han de dormir les criatures".

Que durant els primers anys es despertin entre una i tres vegades durant la nit, explica el doctor, no és patològic. 

"El cansament i la son són normals i universals", explica la psicòloga perinatal i cofundadora de Pell a Pell, Sam Lipquin. Tot i que en la majoria de casos serà una etapa transitòria que cal portar de la millor manera possible, sí que existeixen casos més extrems en què pot arribar a afectar fisiològicament i emocionalment, sobretot les mares. 

Un cas extrem: despertar-se cada vint minuts

Un d'aquests casos extrems és el que va viure la Cris amb la seva segona maternitat. La seva filla petita, explica, sempre estava "molt neguitosa i irritable" i a les nits es despertava cada 15 o 20 minuts. 

"Vam provar-ho tot. Vam anar al CEDIAP, però el que ens aconsellaven no funcionava. Al final, jo ja no era funcional com a persona. No podia concentrar-me a la feina i cridava a la meva filla gran", afirma. 

Quan tenia 7 o 8 mesos, ja no podia més. Vaig començar a tenir pensaments de voler fer-li mal, i vam decidir buscar ajuda.

Va ser quan van decidir anar a una clínica del son, on van detectar que la nena tenia un problema metabòlic que li produïa aquells neguits.

Li van diagnosticar un desordre del son i van iniciar una medicació. "Va ser meravellós. La primera nit que vaig passar de despertar-me cada vint minuts amb taquicàrdia a dormir dues o tres hores, l'endemà era una altra persona". 

Els efectes físics i emocionals de la falta crònica de son

El doctor Pin Arboledas explica que la falta crònica de son té efectes físics i emocionals en els progenitors. 

El dèficit i les interrupcions del son afecten, en primer lloc, en el control dels impulsos. Es veu afectada l'amígdala, que és la part del nostre cervell que coordina i condiciona les emocions, les afectivitats i la sensació d'aïllament. "Això, unit a l'autoexigència i la responsabilitat, arriba a generar ansietat".

I, per altra banda, també s'altera el control metabòlic:

• Incrementen els nivells de glucosa i insulina.
• Puja la tensió arterial i el risc d'hipertensió.
• Disminueix la leptina, que controla la sensació de sacietat, i incrementa el risc de sobrepès, obesitat i diabetis.
• Augmenta el cortisol, més conegut com l'hormona de l'estrès. 

Tot plegat, explica el doctor Gonzalo Pin Arboledas, pot acabar afectant també la criança i la relació maternofilial o paternofilial.

Tenim evidència científica que els progenitors amb més dèficit crònic de son tenen menys probabilitats de fer una criança afectiva. 

Cuidar-se per poder cuidar

"Quan no hi ha una sincronia entre les necessitats de son dels nadons i les dels adults, no hi ha acomodament als patrons de vida i es genera un conflicte", explica el doctor. 

El pediatre especialista en son assenyala la importància de trobar espais de dedicació personal per compensar aquesta sensació d'esgotament i aïllament, però reconeix que poder-ho fer depèn de diferents factors:

Entorn familiar

"No hem de perdre de vista el canvi en el model de família que s'ha viscut en aquest país els darrers anys. Hem passat de famílies amb molt de suport, on diverses generacions convivien, o vivien a prop, a famílies nuclears i cada vegada més atomitzades". 

A la falta d'entorn s'hi uneix el concepte de pobresa de temps. "Es considera que una persona és pobre de temps quan, un cop restada la dedicació a la feina, la casa, les cures i el son, li queden menys de dues hores al dia per dedicar-se a si mateix", explica el doctor.

La criança és una gran productora de pobresa de temps a les famílies.

Arboledas denuncia la falta de suport institucional: "A Alemanya, per exemple, existeixen cangurs públiques perquè els progenitors puguin dedicar-se algunes hores a la setmana a si mateixos". 

Diferències de gènere

És una mancança que encara afecta més les dones que els homes: "La realitat social no és equitativa, hi ha estudis que indiquen que les dones dediquen 6,5 hores diàries a la criança enfront de les 2,5 hores que hi dediquen els homes". 

Diferències socioeconòmiques

"El codi postal condicionarà la resposta que tindràs de la teva família o del teu entorn", afirma Pin Arboledas. 

"Estadísticament, sabem que com menys estatus socioeconòmic, menys suport afectiu del teu entorn tens per superar la sensació d'aïllament i cansament", conclou. 

Consells per superar l'etapa de maldormir

En els grups de postpart per a mares de Pell a Pell, la falta de son és un tema recurrent. La psicòloga perinatal Sam Lipquin explica que moltes mares "ho viuen intensament". "Una mare ens va arribar a verbalitzar: "Em puc morir de son?", recorda.

L'important, afirma Lipquin, és recordar que "el son és un tema maduratiu i arribarà un moment que es regularà". Mentrestant, ofereix alguns consells per superar-ho amb més calma:

• Ser conscients que és una etapa i que passarà.
• Confiar en la capacitat adaptativa del nostre cos i del nostre cervell. En un moment donat ens pot semblar que no podem, però el cos trobarà la manera de gestionar-ho.
• Buscar alternatives de descans: aprofitar la primera tirada de son del nadó quan el posem a dormir, que acostuma a ser la més llarga, encara que impliqui anar a dormir molt d'hora. Fer migdiades; 15 o 20 minuts durant el dia poden ser molt reparadors. O que l'altre progenitor s'encarregui de la criatura a primera hora del matí, perquè puguem allargar una mica.
• Flexibilitat i intuïció: posar-s'ho fàcil, ser flexibles, escoltar-se i fer el que ens vagi millor, al marge de creences prèvies o opinions externes. A unes mares els anirà bé fer collit, perquè així no han d'aixecar-se. A d'altres els anirà malament perquè es mou massa i no les deixa dormir. Cada mare ha de trobar la manera que li va millor a ella, provar i tornar a provar, perquè coses que abans funcionaven potser ara ja no funcionen i hem de buscar una manera nova.
• Suavitzar els microdespertars: encara que el nadó es desperti, cal intentar no desvetllar-se del tot per poder enllaçar millor amb el següent cicle de son. Per això podem intentar no activar el nostre cervell, moure'ns el mínim, no encendre llums i encara menys mirar pantalles, mentre esperem que la criatura es torni a adormir.
• Reduir les expectatives irreals sobre com ha de ser el son del nostre nadó. La sobreinformació o fer massa cas d'estàndards, com les finestres de son, pot generar-nos frustració. L'important és no deixar d'observar la nostra criatura per detectar què necessita en cada moment.
• Baixar l'exigència i delegar tota la part logística. No voler controlar-ho tot.
• Dormir separats és una opció que cap parella desitja abans de ser pares, però que un percentatge molt alt acabarà fent, almenys durant una època, i no passa res. De fet, pot ser de molta ajuda, perquè cuidar el son de tots dos és cuidar la parella també.