Comença el judici al ciutadà ucraïnès acusat de sabotejar el gasoducte Nord Stream
Redacció
Aquest dimecres comença a Hamburg el judici a l'exmilitar ucraïnès Serhii K., a qui les autoritats alemanyes consideren el cervell de l'operació que va deixar inoperatius el setembre del 2022 els gasoductes Nord Stream 1 i 2 i va tancar així el subministrament de gas rus pel mar Bàltic cap a Alemanya.
Després de la seva extradició a Alemanya, i de mesos d'aïllament en una presó d'alta seguretat, Serhii K. seurà al banc dels acusats.
Se l'acusa de causar una explosió i d'un crim de guerra –atacar infraestructura civil–, suposadament actuant en nom d'"organismes estatals d'Ucraïna". Les explosions van produir quan feia 7 mesos de l'inici de la guerra amb Rússia. Tant Serhii K. com Kíiv mateix neguen cap implicació en el que es va considerar l'acte més gran de sabotatge en dècades a Europa.
Una sèrie d'explosions el setembre del 2022 al mar Bàltic van afectar els gegantins gasoductes. Nord Stream 1 i també al Nord Stream 2, que encara no estava en funcionament tot i que ja estava ple. Tots dos han estat inoperatius des d'aleshores.
L'estat de la infraestructura va posar punt final al megaprojecte energètic germano-rus, que garantia a Alemanya el subministrament de gas rus a baix cost i que havia suposat milers de milions d'inversió per a les dues parts.
Però l'única factura de la situació no ha estat econòmica. Mediambientalment, es va generar la fuita més gran de metà mai registrada, superior als 800 milions de metres cúbics de gas.
Un iot, quatre bussejadors i més de 100 quilos d'explosius
Els fiscals d'Hamburg sostenen que els autors del sabotatge van col·locar quatre artefactes explosius "d'alta potència", d'uns 27 quilos cadascun, a uns 80 metres de profunditat.
Serhii K. és exmilitar i va lluitar fins al 2023 en la guerra contra Rússia. Els fiscals creuen que liderava un grup de 4 bussejadors, que haurien sabotejat els conductes de gas en una operació on van emprar un iot llogat anomenat Andromeda.
Des d'un primer moment, les sospites d'Alemanya, i també de Dinamarca i Suècia, països per on passen els conductes danyats, van apuntar a un atac intencionat, igual que la UE.
Mentre alguns països, com Ucraïna i Polònia, van acusar directament Rússia, el prestigiós periodista guanyador d'un premi Pulitzer Seymour Hersh va assenyalar els Estats Units d'estar darrere del sabotatge.
Però la investigació de la policia alemanya va conduir a Ucraïna. Serhii K hauria entrat a Alemanya per a l'atac al Nord Stream amb un passaport falsificat, probablement emès pels serveis de seguretat d'Ucraïna, segons relata la BBC.
Aquest mateix mitjà ha parlat amb alguns dels ucraïnesos implicats en el cas, i amb persones properes a ells. "Qualsevol que admeti implicació en aquesta missió, es converteix immediatament en un objectiu per a Rússia", va explicar un d'ells.
Qui ho hagi fet no ho pot confirmar mai.
L'altre nom que s'ha revelat entre la llista de sospitosos pel sabotatge és el de Volodímir Juravliov, bussejador, aquest civil, arrestat a Croàcia i pendent de ser extradit a Alemanya.
L'extrema dreta se n'aprofita per acabar amb el suport a Kíiv
El cas té grans implicacions polítiques en un país, Alemanya, que ha esdevingut el principal proveïdor d'ajuda militar a Ucraïna, a més de brindar ajut humanitari i d'haver acollit més d'un milió de refugiats de la guerra a Ucraïna.
El partit d'extrema dreta AfD s'ha aprofitat del cas del Nord Stream per reforçar el seu argument que el suport a Kíiv s'ha d'aturar i que cal millorar les relacions amb Rússia.
El govern federal s'enfronta a un dilema: d'una banda, ha de preservar la independència del poder judicial i perseguir els actes de sabotatge contra infraestructures a Alemanya. De l'altra, vol evitar que Rússia instrumentalitzi el cas.
En declaracions al mitjà alemany DW, Roderich Kiesewetter, expert en seguretat de la Unió Demòcrata Cristiana, creu que "independentment del veredicte, no és procedent adoptar cap mesura de represàlia, ja que el suport a Ucraïna respon al nostre propi interès de seguretat nacional i al nostre sentit de la responsabilitat per una Europa lliure".