Compromís mundial contra la desertificació

La COP15, la cimera de l'ONU que s'ha fet aquests dies a la Costa d'Ivori, ha aconseguit el compromís de prop de 200 països participants per actuar contra la desertificació. Els estats s'han compromès a accelerar la restauració de 1.000 milions d'hectàrees de terreny degradades arreu del món des d'ara fins a l'any 2030.
El secretari general de la conferència, Ibrahim Thiaw, feia una crida a l'acció:

"Més enllà de termes tècnics i discussions, realment es tracta de la vida; és el nostre benestar, saber que el 40% de la superfície terrestre del nostre planeta ja està degradada per l'activitat humana. Aquesta COP també és una crida a l'acció precisament sobre dos grans temes: el tema de la restauració de terres i de la sequera."

Catalunya també pateix desertificació

A Catalunya, la sequera, el canvi climàtic i els usos agrícoles i industrials fan augmentar el nombre de terres en procés de desertificació. Els incendis forestals són una de les causes que empobreixen els sòls i, tot i que s'intenta recuperar-los, no sempre s'aconsegueix. Ens ho explica l'expert en sòls del CREAF Vicent Carabassa:

"Tenim punts crítics sobretot en zones que han estat afectades per incendis forestals on alguna de les àrees afectades en la regeneració postincendi és lenta o no acaba de produir-se. Això són els desencadenants que porten a la degradació del sòl, de l'erosió, que fan que aquests terrenys tinguin processos de desertificació."

Un d'aquests punts crítics és el Bruc, on l'any 2015 hi va haver l'incendi d'Òdena, però també trobem exemples de desertificació provocats per explotacions mineres al Garraf, o d'altres de derivats dels efectes del canvi climàtic al País Valencià, Múrcia o Almeria. L'equip del CREAF experimenta amb diverses fórmules per lluitar contra aquest empobriment del sòl. La dels tecnosols és una de les que els estan donant més bons resultats.

"Són sòls "a la carta", que en diem. Estan fabricats a través de residus miners, residus orgànics. Barrejats en un determinat procés, arriben a construir sòls fèrtils que ens permeten d'instaurar camps de conreu o recuperar una vegetació arbustiva o arbòria que pot ser similar a la que hi havia anteriorment."

També han desenvolupat un sistema per captar l'aigua de la boira i fer-la servir per regar plantacions de zones en procés de desertificació. L'estan provant a les Canàries i calculen que amb cada captador que instal·lin podran recollir fins a 5.000 litres d'aigua diaris per regar els arbres que es replantin.

El Pirineu adapta la política contra incendis a la situació climàtica

L'emergència climàtica fa els boscos més vulnerables que mai als incendis, i això inclou àrees que fins ara no s'havien prioritzat a l'hora de fer tasques de prevenció. És el cas del Pirineu, on, a petició dels ajuntaments, que són els principals gestors dels boscos, s'estan duent a terme diverses actuacions amb un pressupost per als pròxims quatre anys que supera els 8 milions d'euros.

A la Cerdanya, concretament, s'està actuant en una superfície de 50 hectàrees d'una zona que es va cremar entre els anys 1989 i 1994 i que va ser repoblada. S'està desbrossant amb un objectiu concret, com explicava Mercè Colomina, tècnica forestal del Departament d'Acció Climàtica:

"El que volem aconseguir és que els arbres i el bosc siguin més forts, que els arbres no competeixin tant entre ells pels recursos com l'aigua o la llum i fer-los més resistents a fenòmens com ventades o sequera."

Les amenaces són la sequera i les altes temperatures combinades amb l'elevada quantitat de massa combustible que s'ha acumulat als boscos del Pirineu.