Condemnat un saló de jocs de Santa Coloma de Gramenet per no protegir l'encarregat d'un ludòpata que li va disparar

ACN Madrid.-El Tribunal Suprem ha condemnat els responsables d'un saló de jocs de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) a pagar una indemnització, en concepte de responsabilitat civil, per no haver adoptat mesures de control i de prevenció per protegir l'encarregat de la sala davant les amenaces de mort per part d'un client. L'agressor reclamava parlar amb els seus caps perquè li tornessin el 10% de les quantitats jugades i perdudes --entre 3.000 i 7.000 euros a diari--, i que, en no ser ateses les seves reclamacions, li va disparar diverses vegades i va amenaçar amb l'arma a dues persones més.

L'autor dels trets, albanès sense permís de residència, era client habitual des del febrer del 2015 del local, situat al número 86 de l'avinguda Francesc Macià. A mitjans de febrer, l'home va començar a perdre entre 3.000 i 7.000 euros diaris a les màquines recreatives. Va reclamar a l'encarregat la devolució del 10% dels diners perduts i, a través d'ell, va amenaçar de mort els dos germans propietaris del local. L'encarregat ho va comunicar a un dels amos, i aquest li va dir que no eren estranyes aquestes amenaces, i no li va donar gaire importància, recordant que tenien seguretat privada i mai havia passat res similar a Espanya.L'1 de juliol l'agressor va arribar al local just en obrir i cap a les 7 de la tarda va demanar veure l'encarregat per reclamar-li els diners que perdia. Quan l'encarregat li va rebutjar la petició, el ludòpata va treure una pistola semiautomàtica que havia comprat el dia abans i li va disparar a la cara. La víctima va caure desplomada a terra mig inconscient. L'agressor es va apuntar al cap i va disparar, però l'arma va fallar. Aleshores va apuntar a un altre jugador, que va poder fugir corrent cap a la porta, on va caure de genolls. Va poder disparar altre cop a la primera víctima i va apuntar a una de les caixeres, tot i que contra ella no va disparar. Es va tornar a intentar suïcidar, però l'arma va fallar de nou. Finalment, va disparar una tercera vegada a l'encarregat per l'esquena, però aquest cop es va encallar, va tirar l'arma a terra i va fugir a peu.La víctima, de 31 anys, va quedar greument ferida a la cara i el cap, amb múltiples trossos de metralla, va estar prop d'un any de baixa i li van quedar importants seqüeles com mala oclusió de l'ull, asimetria facial, dificultat de pronúncia, disfàgia, afonia, sordesa, estrès posttraumàtic. Porta diversos implants i pròtesis i no pot realitzar cap feina de cara al públic, parlar per telèfon o fer força amb els dos braços.Ara el Suprem estima parcialment el recurs de cassació plantejat per l'acusació particular, exercida per la víctima, i condemna la sala i l'asseguradora a pagar 307.429 euros a l'encarregat, tot i que l'asseguradora només serà fins als 150.000 euros que cobria la pòlissa. El tribunal considera que l'absència de mesures de protecció estableix i fixa el nexe causal que deriva la responsabilitat per risc a l'empresa i a l'asseguradora. En el seu recurs, l'encarregat ferit al·legava que l'empresa no va donar especial importància a les amenaces de mort i a les reclamacions que el recorrent els havia traslladat prèviament.La sentència també desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat i confirma la sentència de l'Audiència de Barcelona que li va imposar una pena d'onze anys i mig de presó per intent d'assassinat amb traïdoria, amb l'atenuant de toxicologia, tinença il·lícita d'armes i dos delictes d'amenaces. La sentència va imposar el pagament de la indemnització a l'autor dels fets i va absoldre l'empresa de jocs i l'asseguradora.Ara, per contra, la sala assenyala que s'ha de declarar la responsabilitat civil de l'entitat i la seva asseguradora per no adoptar cap mesura de seguretat davant les serioses amenaces que es donés l'atac que finalment va ocórrer en ser evident i obvi el risc que els fets tan greus ocorreguts tinguessin lloc per les amenaces prèvies no tingudes en compte pels responsables del local.Afegeix que "no hi ha dubte que l'incompliment de tals disposicions d'adopció de normes de seguretat i prevenció, davant les amenaces de l'autor del delicte, es va produir i que el delicte es va cometre en el sí dels establiments dels que les entitats de referència eren titulars". S'apunta que no era necessària l'existència d'una relació de causalitat entre l'incompliment de les normes reglamentàries de prevenció en el local i la producció d'un delicte que respon, exclusivament, a l'acció del seu autor. Així, el tribunal creu que l'incompliment de les normes, de clar caràcter preventiu, està relacionat amb l'esdeveniment de la infracció penal, de manera que sigui plausible l'afirmació, com és lògic sempre de forma hipotètica pel seu caràcter de judici 'a posteriori', que el delicte podria haver-se evitat en cas de dur-se a terme una correcta aplicació de les normes reglamentàries vigents respecte de l'activitat de l'establiment."Evidentment, mai serà possible conèixer, amb plena certesa, què hauria passat si aquelles normes s'haguessin aplicat i si, amb tan sols elles, s'hagués impedit absolutament l'esdeveniment il·lícit. Però el que sí es pot afirmar és que la inobservança del que legalment està previst, indubtablement, va facilitar la comissió delictiva, circumstància que, sens dubte, en aquest cas va concórrer. I aquí es canalitza aquest obligat nexe causal no rellevant, però sí relacionat amb la responsabilitat per risc a què es refereix el Codi Penal", conclouen els magistrats. Van existir advertències prèvies i previsibilitat del que podria ocórrer (amenaces de mort) i necessitat d'adoptar mesures de protecció, no adoptades pels responsables de l'empresa on treballava l'encarregat víctima, segons la sentència.La sala assegura que va sorgir també en aquest cas la culpa 'in vigilando' i l'omissió de les mesures de protecció cap als empleats, com el recorrent, que pel seu caràcter d'encarregat ja havia advertit de l'amenaça, i, en canvi, no s'adopten mesures de protecció "per no considerar seriosa l'amenaça", que 'ex post es va executar'. I, a més, "va crear un estat de risc que va comportar l'atac, de manera que la fixació del risc consumat per l'atac determina l'arc de la responsabilitat per la constatació objectivable de la infracció de la creació de l'estat de risc, quan existien dades objectives per les quals l'empresa va haver d'adoptar mesures, com ara la no entrada del subjecte, o similars, com la fiscalització del seu accés, o control d'armes, si escau, i, malgrat això, res es va fer, podent accedir tranquil·lament al local i, a més, amb una arma de foc, quan un mer registre del vigilant de seguretat, un cop identificat, i amb els antecedents que hi havia de l'amenaça, hauria evitat el desenllaç greu que posteriorment es produeix". Tot això, aclareix la sentència, "amb el greu resultat de lesions que li queda a la víctima, quan amb la precaució necessària podria no haver passat. Donats els antecedents, l'exercici del dret d'admissió, o una vigilància i registre en l'accés hagués estat una mesura mínima de control que hagués evitat el fet", conclou.La sentència explica que la responsabilitat de l'empresa "dimana del seu caràcter de titular d'el local i de l'asseguradora de l'existència del seu assegurament amb el límit fixat en els fets provats a l'cobrir fets com els aquí reflectits al voltant de la responsabilitat civil patronal que en aquest cas ho és via art. 120.3 CP. Per això, fixada la responsabilitat civil de l'empresa amb la qual hi ha la cobertura, esdevé aplicable la condemna a l'ésser viable l'acció directa davant de l'asseguradora ex art. 76 Llei contracte d'assegurança".