Condemnen una promotora a insonoritzar un bloc de la Vall d'Aran perquè se sentia el veí del costat
A Tredòs, un poble de la Vall d'Aran que no arriba als dos-cents habitants, els veïns d'un bloc es queixaven que podien sentir la conversa o els passos de l'habitatge del costat. En aquest cas, la justícia ha dictaminat que la culpa és de la promotora, que no els va construir com tocava.
L'Audiència de Lleida ha condemnat la promotora a pagar el cost de les obres per insonoritzar l'edifici d'aquest municipi de Naut Aran.
La Secció Civil considera provat que els pisos presenten una falta de confort acústic que afecta l'habitabilitat i que la promotora va incomplir les condicions pactades en la compravenda. La quantitat necessària per solucionar l'aïllament acústic es concretarà en l'execució de la sentència.
La comunitat de propietaris havia començat a reclamar a la promotora pels problemes d'insonorització dels pisos poc després de constituir-se, el 2015. Una sentència del jutjat de Vielha va desestimar la reclamació el desembre del 2022, fins que ara s'ha estimat el recurs que va presentar la comunitat contra la promotora-venedora dels habitatges.
Incompliment contractual
La normativa de sorolls depèn dels paràmetres que fixi cada entitat local i que haurien de complir els projectes de construcció.
"Aquest projecte es comprometia a fer unes parets de maó d'un gruix de 15 centímetres i eren de 12,5 i a garantir uns decibels de 46, que eren de 44, relacionat amb això", com ha explicat a Catalunya Ràdio l'advocada Clàudia Miralpeix, experta en dret immobiliari del despatx Fuentes-Lojo.
El tribunal posa el focus en la discrepància entre el projecte i l'obra executada. L'afectació és un desconfort acústic que el responsable haurà de resoldre:
Hi ha un incompliment contractual, perquè la promotora no havia complert el projecte, independentment de si es complia la normativa de soroll.
La documentació del projecte establia un aïllament acústic per sobre dels 45 decibels mínims exigits per la normativa aplicable, l'NBE-CA-88.
La sentència subratlla que el fet que un edifici compleixi formalment els paràmetres mínims de la normativa acústica no exclou que pugui existir un problema d'habitabilitat.
"No adquirim materials, sinó habitatges", recorda l'Audiència en citar jurisprudència del Tribunal Suprem. Assenyala que el que s'ha de garantir és que els pisos puguin utilitzar-se satisfactòriament i preservin la privacitat dels inquilins.
Proves acústiques
L'Audiència considera que les queixes dels veïns queden corroborades per la inspecció pericial i les proves acústiques que va fer una empresa especialitzada, amb nou assajos in situ. Només dos complien el nivell mínim establert per la normativa aplicable, quatre no el complien i els tres restants no permetien arribar a una conclusió definitiva.
La inspecció pericial als habitatges va constatar que un cop donat amb el puny a la paret mitgera d'un dormitori es podia sentir perfectament des del saló del pis contigu. També es podien sentir converses entre dues persones situades a banda i banda de la paret, així com els passos d'una persona baixant per les escales de l'habitatge veí.
La sentència es pot recórrer en cassació davant del Tribunal Suprem.
Diferenciar els conflictes de convivència
El soroll és el conflicte més habitual entre veïns, "el dia a dia d'un despatx immobiliari", explica l'advocada Clàudia Miralpeix, que diferencia aquest cas, on es feia un ús normal de l'habitatge, de les situacions més habituals d'una mala convivència veïnal.
"La primera pregunta que ens hem de fer és si un soroll és normal o no en un edifici amb un determinat nombre de veïns", alerta Miralpeix i aconsella compartir el problema amb la resta, per acabar de veure-ho.
Es pot fer un treball de camp mesurant els decibels. "Hi pot haver una situació puntual, però, si es fan obres a la nit cinc dies a la setmana, és evident que no pot ser".
Quan hi ha un mal ús reiterat per part d'un veí, es pot presentar una reclamació a l'ajuntament i arribar a la via civil, amb la possibilitat d'un procediment judicial de cessament de molèsties, tot i que la gran majoria de conflictes veïnals es miren de resoldre de manera informal.
En el cas de la Vall d'Aran, el conflicte no es podia atribuir als veïns i la via legal obliga la promotora a arreglar l'origen del problema.