Conflicte pel preu del raïm: la patronal del cava emplaça els pagesos a denunciar possibles abusos

Al Penedès, la verema que ara s'acaba ha estat envoltada de polèmica. Les principals organitzacions agràries denuncien que, després de tres anys de sequera en què els preus van pujar, aquest any, grans empreses cavistes han ofert als viticultors preus ruïnosos, molt per sota del que costa produir el raïm.

La collita ha estat bona, hi ha hagut sobreoferta de raïm, mentre s'acumulen els estocs de vi enmig d'un mercat del cava que, com el del vi en general, va de baixa.

Alguns operadors haurien acabat marcant el camí a la resta, amb uns preus al voltant dels 30 cèntims el quilo. Els pagesos han posat en el seu punt de mira un gran elaborador de cava com García Carrión, el propietari de Jaume Serra, i Vins Font, un elaborador de vi base per al cava que, tradicionalment, ha subministrat a Freixenet. Val a dir que ens hem posat en contacte amb totes dues empreses, però la primera ha dit que només en parlaria després de la verema i la segona no ha respost.

Les organitzacions que representen els viticultors també s'han queixat que molts altres cellers, amb els quals tenien contractes signats, han comunicat als pagesos que, per fer cava, només els comprarien una part de la collita al preu de l'any passat. Si volien vendre'n la resta, seria per a vi de taula i a preus que es reduïen, en alguns casos, fins als 12 cèntims per quilo.

Un estudi de l'INCAVI, l'Institut Català de la Vinya i el Vi depenent de la Generalitat, estima que, aquest any, produir un quilo de raïm costa al viticultor entre 0,53 i 0,56 euros. Una dada important, tot i ser orientativa i no fixar preus obligatoris del raïm, perquè qualsevol quantitat inferior podria significar que s'està venent per sota del preu de cost, una pràctica prohibida per la llei de la cadena alimentària d'àmbit estatal. 

La patronal dels elaboradors es defensa 

Joaquim Tosas és el president de la patronal dels elaboradors de cava AECAVA i el director general de Sumarroca, una de les empreses mitjanes en el sector i que té el celler a Subirats. A diferència dels grans gegants del cava, aquesta companyia té centenars d'hectàrees de vinya pròpia al Penedès.

Tosas emplaça els pagesos a denunciar-ho si creuen que s'està contravenint la llei: "A Catalunya tenim l'agència de la Generalitat que controla els contractes i, per tant, per mantenir la llei de la cadena alimentària, assegura que no es pagui per sota del preu de cost".

Si hi ha operacions que s'estan fent irregularment, doncs són absolutament inspeccionables.

De tota manera, posa en dubte que es puguin fonamentar en els càlculs de l'INCAVI, perquè "és un índex de referència, però no deixa de ser això".

Tosas assegura que "nosaltres hem demanat diverses vegades un gràfic de dispersió que ens permeti conèixer també quins són els costos més baixos i els costos més alts".

"Hi ha gent que és capaç de produir amb més competitivitat i gent que, contràriament, ho fa amb menys competitivitat", apunta. I conclou: "Aquest valor estadístic no l'hem obtingut perquè no hi ha quantitat de base suficient i, per tant, ho desconeixem."

La DO Cava com a punt de trobada

"Ho vivim amb preocupació, evidentment", afirma referint-se als preus Marta Vidal, la nova presidenta del Consell Regulador del Cava i consellera delegada de Vallformosa. Va ser escollida per majoria absoluta aquest mes de juny i és la primera dona que ocupa el càrrec.

Vidal es defensa de les crítiques que ja ha rebut dels pagesos: "El que vam explicar en la primera roda de premsa, que era a principis d'agost, és que, fins a la data que teníem informació, tot apuntava que els preus tindrien una tendència a mantenir-se. Això, evidentment, a mesura que van passant els dies, no ha estat així."

I fa un diagnòstic de la situació: "El que queda clar és que aquest any hi ha excedent de producte. Hem de treballar per estabilitzar aquests desequilibris entre oferta i demanda que es creen en anys com aquest."

La presidenta assegura que la DO "hi ha moltes coses que no pot fer. Evidentment, la compra i venda de raïm són contractes privats".

"La nostra missió aquí és obrir una època de diàleg, una època d'entesa. I, sobretot, posar totes les persones implicades en una sola taula", diu Vallformosa.

Elaboradors integrals, una altra manera de viure el sector

Xavier Esteve, amb els seus tres germans, estan al capdavant de les Caves Avinyó, una explotació de Sant Sebastià dels Gorgs, al municipi d'Avinyonet. Són elaboradors integrals de cava, un distintiu de la DO que poden lluir a les etiquetes de les ampolles els cellers que fan tot el procés a la mateixa propietat, des de la vinya fins al premsat i la vinificació.

No poden comprar ni most ni vi base a fora, però sí raïm per complementar la seva collita. Ja són una quinzena, tot i que representen una part petita de la producció de cava.

"Veníem part de la collita a grans companyies i l'altre el vinificàvem. El pare en aquella època, a finals dels anys 70 i principis dels 80, veia que l'esforç que dedicava a la vinya no li era recompensat. Va veure que, per donar valor a la feina, havia de tancar el cercle i vam començar a fer cava. Sort d'això, avui som on som", explica Esteve.

Enguany, després dels anys de sequera i com que el volum de la collita s'ha recuperat, no els ha calgut comprar raïm a altres viticultors. Altres cellers amb el mateix segell, en canvi, sí que ho han fet, però a preus molt per sobre del que calcula l'INCAVI.

Per Xavier Esteve, els elaboradors integrals saben "els esforços que has de dedicar a la vinya per obtenir un quilo de raïm".

"Quan treballes la vinya amb criteris per tenir un equilibri i no molta producció, busques més aviat la qualitat que no el volum", diu.

Aquest viticultor elaborador admet que hi ha un problema de mercat: "Hi havia cellers que abans de començar la verema encara tenien vi de collites anteriors" i això ha fet baixar el preu. 

Amb tot, argumenta que "alguns han comprat com sempre han comprat, a un preu correcte, però també hi ha gent que s'aprofita de la situació com un usurer".

Trobar un desllorigador a la crisi de preus

Tothom coincideix que la solució passa per eixamplar el mercat del cava. Amb tot, des de la DO, Marta Vidal creu que no s'han de prendre decisions pensant només en el curt termini: "El que necessitem és un bon diagnòstic del que està passant, fet des de la consciència i l'honestedat, i entenent molt bé què ens ve de cara al futur."

El president de la patronal del cava, Joaquim Tosas, és del mateix parer: "El primer que cal determinar és si el preu d'aquest any és circumstancial, com ho va ser el de fa dos anys, o és ben bé estructural."

En tot cas, aquí només hi ha una solució, que és vendre més i millor.

El fet és que tot el sector del vi, i també el cava, s'enfronta a la baixada del consum entre els joves, tot i que també hi ha escumosos com el prosecco italià que triomfen entre aquests consumidors.

Segons Marta Vidal, cal pensar que "hi ha molts llocs on hi ha oportunitats. Hem vist altres categories que també estan creixent al món". Però pensa que el cava no pot perdre la seva identitat.

Tosas considera que "cal emprendre coses noves, noves maneres de proposar el producte, de posar-lo en valor, buscar nous consumidors i nous mercats". Es tracta, en definitiva, diu, que "el consumidor estigui disposat a pagar, comparativament, el que avui està disposat a pagar per coses que, a vegades, venen de fora i que semblen més bones senzillament perquè venen de fora". "Com que això depèn de nosaltres i de la nostra capacitat d'arribar a acords i posar-ho en marxa, jo en aquest sentit soc positiu", assegura.

Els germans Esteve han apostat per fer productes de qualitat, reserves i gran reserves, que la DO engloba dins de la categoria de cava de guarda superior. Això els ha obert mercats i ja exporten el 80% de la producció, sobretot als Estats Units: "Quan vas a vendre fora, el professional, el distribuïdor, l'importador, sap que hi ha una altra realitat a dins del cava, que no tot és volum i preu econòmic. Sap que hi ha petits cellers que fan el producte amb uns altres criteris i ho valoren". 

Ell també té esperança en el futur del sector: "Jo ho veig amb optimisme. Estem en un sector mil·lenari. El primer miracle que va fer Jesucrist va ser convertir l'aigua en vi. No crec que ens morim ara."