Conviure amb gats o gossos tot i tenir-hi al·lèrgia és possible: consells i falsos mites

Esternuts, picor d'ulls, nas tapat, asma. Anys enrere, quan sorgia un cas d'al·lèrgia en una família es feia fora l'animal sense gaire miraments, "però això, ara, no va així", com assegura la cap d'Al·lergologia de l'Hospital Vall d'Hebron, Victòria Cardona.

Aquesta doctora explica que avui dia les mascotes són un membre més de la família i que no es treuen de casa així com així: "Jo he tingut casos de matrimonis en què un era al·lèrgic, i ha estat l'al·lèrgic el que se n'ha anat a viure a un altre domicili". 

Evidentment, aquests casos són excepcionals perquè actualment molts al·lèrgics poden conviure amb gats i gossos seguint un conjunt de mesures. 

Com podem mitigar les al·lèrgies?

• Amb mesures higièniques: ventilant els espais que compartim amb el gat o gos, impedint que entrin al dormitori, raspallant l'animal fora de casa i fent servir aspiradors amb filtres HEPA d'alta eficàcia per reduir, al mínim, la quantitat de pèl que deixen.
• Aplicant locions a la mascota: escampades sobre el cos de l'animal, impedeixen que els al·lèrgens presents en el seu pelatge es desprenguin i vagin a parar a l'ambient.
• Prenent medicació: antihistamínics o inhaladors que ens haurà de prescriure el metge en cas que les mesures més bàsiques no funcionin.
• Vacunes: seria l'últim recurs, quan els símptomes són importants i tota la resta ha fallat; són efectives en un 75-80% dels casos, però el tractament dura uns 3 anys i el pacient ha de ser força disciplinat.
• Nou pinso per a gats: fa poc que hi ha disponible al mercat un pinso que promet reduir en un 47% la presència d'al·lèrgens en el pèl d'aquests animals en només 3 setmanes. 

Hi ha gats i gossos hipoal·lergènics?

La resposta és molt clara: no. Tot i que probablement n'hem sentit a parlar, no és cert que hi hagi races de gats o gossos que no produeixin al·lèrgia. 

El que sí que és veritat és que hi ha races que desprenen menys pèl, fet que minimitza la dispersió d'al·lèrgens en l'ambient.

I és que, tot i que habitualment parlem d'al·lèrgia al pèl, en realitat el que desencadena l'al·lèrgia són proteïnes que es troben a la pell, l'orina i la saliva. 

El que passa, però, és que, sobretot en el cas dels gats, es netegen amb la llengua i l'escampen per tot el seu pelatge, i quan el pèl es desprèn alliberen la proteïna a l'ambient.

De fet, Lluís Ferrer, catedràtic de veterinària de la UAB, va fer un estudi en gats sense pèl i "vam veure que la quantitat d'al·lergen que tenien a la pell era la mateixa que la de la resta de gats amb pèl":

Inclús més en alguns punts. Com que es llepen, a la pell trobàvem més al·lèrgens que en un gat amb pèl". 

Un cop aclarit això, hi ha alguns aspectes que sí que es poden tenir en compte.

Veritat o fals?

• Els gats provoquen més al·lèrgies que els gossos? Veritat. Es calcula que 2/3 dels al·lèrgics ho són als gats, mentre que només un terç ho són als gossos. I la meitat dels al·lèrgics ho són a tots dos animals.
• Els gats provoquen més al·lèrgies que les gates? Veritat a mitges. Els mascles, sobretot els no castrats, produeixen més al·lèrgens. Però si una persona és al·lèrgica als gats, una gata també li provocarà al·lèrgia.
• I els gossos respecte de les gosses? Veritat. Hi ha persones que tenen al·lèrgia als gossos i, en canvi, toleren les femelles. Això passa perquè hi ha un al·lergen molt important --responsable de més de la meitat de les al·lèrgies als gossos-- que només es produeix a la pròstata.
• Els animals de pèl fosc provoquen més al·lèrgia? Fals. No hi ha cap estudi científic que ho avali. 

Preveure si som al·lèrgics

El doctor Lluís Ferrer creu que "estaria bé" que les persones que volen tenir un gat o un gos es plantegessin la possibilitat de ser-ne al·lèrgics. Ara bé, tant ell com la doctora Cardona asseguren que no té cap sentit que es facin proves d'al·lèrgia.

La cap d'al·lergologia de l'hospital Vall d'Hebron explica que "només es fan en pacients amb símptomes, perquè aquestes proves no tenen capacitat de predir el futur, només ens diuen què està passant en aquest moment, quan tenim el brot, no el que passarà si entrem en contacte amb un gat o un gos". 

El més pràctic i eficaç, diu, és estar en contacte amb els animals:

Seria ideal passar un cap de setmana, no una sola tarda, al seu espai

Per acabar d'estar-ne segurs, Victòria Cardona recomana "repetir-ho al cap d'uns dies".

Ens podem tornar al·lèrgics amb el temps?

La doctora Victòria Cardona diu que és poc freqüent que l'al·lèrgia aparegui més enllà del primer any de convivència amb el nostre gat o gos.  

Què passa amb els nadons?

Potser heu sentit a dir que és bo que estiguin en contacte amb les mascotes durant el primer any de vida per reduir la possibilitat que en siguin al·lèrgics. Doncs bé, la cap d'al·lergologia de Vall d'Hebron diu que "això no està clar", ja que hi ha estudis contradictoris.  

Explica que els animals aporten un contacte més gran amb brutícia i bacteris, i això --dins d'uns límits-- és beneficiós perquè fa treballar el nostre sistema immunitari i podria ajudar a evitar al·lèrgies. Però de tot això, diu la doctora Cardona, "tampoc se'n té una seguretat absoluta". 

Un pinso per a gats que redueix els al·lèrgens?

Tal com hem comentat, fa poc que ha sortit al mercat un pinso que promet reduir en un 47% la presència d'al·lèrgens en el pèl d'aquests animals en només 3 setmanes. Porta un anticòs que, en contacte amb la saliva del gat, neutralitza els al·lèrgens que conté aquesta saliva.

Pel catedràtic de veterinària Lluís Ferrer, estem davant d'un "avenç clar... no és definitiu, però ajudarà". 

Ferrer subratlla, però, que no n'hi ha prou a demostrar que els gats tenen menys al·lèrgens al pèl. El que cal, diu, és demostrar que les persones al·lèrgiques tenen menys símptomes: "Si la dosi per provocar una al·lèrgia és 100 i tu la redueixes de 500 a 200, no arregles res".

En aquest sentit, i després de revisar la documentació científica que hi ha sobre el nou pinso, diu que els primers resultats són esperançadors:

Els al·lèrgics exposats a gats que consumien aquest pinso tenien símptomes més lleus".

Ara bé, puntualitza que les proves es van fer amb una mostra petita de persones i que caldrà fer més estudis per obtenir resultats més fiables.