Corea del Sud, de peó a estrateg en el tauler internacional gràcies a l'èxit del hallyu

El hallyu és l'onada cultural sud-coreana que ha convertit el K-pop, els K-drama o el K-beauty en fenòmens mundials. I és fruit d'una estratègia política dissenyada per Seül fa més de 30 anys per obrir l'economia a nous mercats.

Als anys 90 el govern de Corea del Sud va decidir invertir en cultura, l'anomenat "soft power" --poder tou--, per canviar la imatge del país, que sortia d'una dictadura i s'havia modernitzat. També havia aprofitat l'aparador dels Jocs Olímpics del 1986, com havia fet Espanya amb el Mundial de futbol del Naranjito, el 1982. 

L'aposta ha estat tot un èxit no només per al sector cultural sinó també en l'àmbit comercial, tecnològic, turístic i diplomàtic. 

Cultura i educació, polítiques d'estat

Com ha aconseguit el país aquest miracle? I com s'han expandit arreu del món malgrat les barreres culturals i lingüístiques?

"Hi ha hagut una política d'estat per la qual govern i sector privat compartien una visió de país i han treballat junts per convertir un territori pobre i colonitzat en un país modern i desenvolupat capaç de competir amb el Japó, els Estats Units o l'Europa occidental", explica a 3CatInfo el catedràtic de Relacions Internacionals Ramon Pacheco Pardo, coautor del llibre "Corea. Una nueva historia del Sur y del Norte".

Les claus de l'èxit no estan en els diners públics injectats --menys de l'1,5% del PIB--, sinó en diversos elements que s'han retroalimentat.

• La implicació dels "chaebol", els grans conglomerats familiars multimilionaris com Samsung, Hyundai o LG, que operen en els sectors clau.
• L'eliminació de barreres burocràtiques per facilitar la innovació i la creació d'empreses.
• Desenvolupar la millor tecnologia i la internet més ràpida del món i apostar per les xarxes socials.
• Viatjar i obrir-se a l'exterior per veure què es cou arreu del món.
• Molta creativitat i una capacitat de canvi i innovació, que els permet renovar-se contínuament i mantenir les exportacions a l'alça.
• I invertir en educació --també en interpretació, humanitats i llengües-- per aprofitar el gran potencial del país: la seva gent.

"No tenim gaires recursos físics, els recursos humans són la nostra força", explicava el president sud-coreà Lee Jaemyung, durant un debat televisat sobre el "Present i el futur del K-pop". Al programa, retransmès alhora per TV i YouTube i amb traducció simultània a l'anglès, també hi havia artistes, representants de la indústria i Maggie Kang, la directora de la pel·lícula d'animació de Netflix "Les guerreres del K-pop", que ha batut rècords i ha guanyat dos Oscars i un Grammy.

"Corea del Sud ha demostrat tenir una gran resistència política que ha aconseguit lluitant no amb les armes, sinó amb la música i la dansa", va assegurar Lee Jae Myung. 

Un país petit extremadament resilient

Corea del Sud és un petit país de l'Àsia oriental que en poc més de dues generacions ha passat de ser dels més pobres del planeta a un dels més rics i industrialitzats del món. 

Té una superfície com tres cops Catalunya, més població que Espanya --51 milions d'habitants-- i una situació geogràfica estratègica que ha marcat de forma cruel la seva història, però de la qual, finalment, ha sabut treure partit.

Encaixada entre la Xina, Rússia i el Japó, és un exemple de resiliència. Només el segle passat va patir l'ocupació japonesa fins a la derrota nipona a la Segona Guerra Mundial; la divisió entre el nord comunista i el sud capitalista per ordre de Rússia i els Estats Units, que la van convertir en escenari de la guerra freda; una guerra civil que va deixar la península arrasada; llargs règims dictatorials i corruptes, fins a la revolta popular que va portar la democràcia els anys 80; i una crisi econòmica regional als 90 --anomenada de "l'FMI" pel rescat que va rebre--, just quan començava a aixecar el cap. 

De fet, és un país que encara està tècnicament en guerra amb el Nord, sota un armistici acordat el 1953, separat del règim nord-coreà per una zona desmilitaritzada --extremadament militaritzada-- al paral·lel 38.

De peó a estrateg al taulell diplomàtic

Al segle XXI, però, Corea del Sud ha passat de peó a estrateg en el taulell polític internacional. I ara acull cimeres d'alt nivell --com l'últim Fòrum de l'APEC a Busan, on s'han reunit de forma bilateral Trump i Xi Jinping--, fa de mediador en conflictes diplomàtics i té un sector militar punter que abasteix d'armament altres països en guerra, com Ucraïna. 

Això ha estat possible, explica Ramon Pacheco, "pel desenvolupament econòmic del sector de la defensa i la tecnologia", que els permet establir relacions més estretes amb altres països. I per un "canvi de mentalitat", que els fa creure més en les seves capacitats i a no limitar-se en l'àmbit regional.

També, afegeix, per la pressió internacional per part de països o regions que abans l'havien ajudat o finançat, com els Estats Units, la Xina, el Japó, Europa o Austràlia, i que li han demanat que prengui partit. "Li han dit: 'Ja no pots posar d'excusa que ets un país petit centrat en el comerç i la inversió, ara t'has de mullar'", explica Pacheco.

I perquè malgrat la divisió política que hi ha al país, no hi ha grans diferències en política exterior entre liberals i conservadors: "Tenen molt bons consellers que els assessoren i tots els governs, independentment de la ideologia, segueixen un mateix model", per exemple, amb les aliances amb els Estats Units o la Xina, diu Ramon Pacheco.

El 21 de gener, en la conferència d'Any Nou, el president Lee Jae Myung es va comprometre a impulsar un diàleg entre els Estats Units i Corea del Nord, i també a "reconstruir la confiança política i militar" entre les dues corees per a una "coexistència pacífica i un creixement mutu". Entre els seus objectius hi ha "reobrir totes les rutes i ferrocarrils cap al continent", per poder crear, per exemple, una línia d'alta velocitat entre Seül i Pequín.

El poder dels "chaebols"

Els "chaebols" són les grans empreses familiars coreanes que determinen l'economia del país. Es tracta de conglomerats gegants que operen en tots els sectors clau i que tenen una gran influència política i poder de decisió.

N'hi ha cinc que, tots sols, generen la meitat del PIB de Corea del Sud. Ells posen la major part dels diners i l'Estat, les infraestructures, les subvencions, els crèdits bancaris, les excepcions fiscals, les ajudes a l'exportació, l'impuls a la formació universitària o una normativa flexible que afavoreix la creació d'empreses. Són:

• Samsung (de la família Lee), que va començar venent sucre i productes tèxtils i ara té empreses als sectors tecnològic, biotecnològic, naval, de construcció, d'assegurances o de lleure, inclosos grans parcs d'atraccions. Representen el 20% dels valors en borsa coreans i el 15% del PIB del país.
   
• Hyundai (de la família Chung): fabricants d'automòbils i de components i tecnologies per al sector, però també amb empreses punteres en la construcció d'edificis, infraestructures, carreteres o autopistes, entre d'altres.
   
• Grup LG (de la família Koo): líder en televisors i electrodomèstics però també en solucions energètiques, bateries de cotxes elèctrics --com els Tesla--, o de càmeres per a telèfons mòbils --com els iPhones-- i indústries tecnològiques. Exporta a Europa, els Estats Units i l'Amèrica Llatina.
   
• Lotte (de la família Shin): d'origen mixt japonès i sud-coreà, està present en sectors minoristes, com alimentació i begudes, i també en hotels, centres comercials o empreses d'entreteniment.
   
• SK Group (de la família Chey): potència en el sector tèxtil, tecnològic, energètic i sanitari, amb operadores de telefonia, fàbriques de xips de memòria i bateries, empreses d'IA, petroquímiques o laboratoris de biofàrmacs.

El 2025 el superàvit del compte corrent de Corea del Sud --la diferència entre exportacions i importacions de mercaderies, serveis i rendes--, va ser de més de 123.000 milions de dòlars, el més gran de la seva història, segons dades publicades al febrer pel Banc de Corea. Va superar el de l'any anterior, que ja havia estat de rècord, gràcies sobretot a l'exportació de semiconductors, perifèrics informàtics o equips de telecomunicacions sense fils -inclosos telèfons mòbils--, automòbils, vaixells, cosmètica i productes agropecuaris, entre d'altres.

Al novembre una delegació d'empreses i universitats catalanes van visitar Corea del Sud per aprendre del "miracle coreà", sobretot, la seva cultura "pali-pali", de fer les coses ràpid, en paraules de Roger Royo, president de la Cambra de Comerç d'Espanya a Corea.

De Ban Ki-moon a PSY i BTS

L'octubre del 2012 Ban Ki-moon va rebre a l'ONU el cantant sud-coreà PSY, que s'havia fet viral pel seu "Gangnam Style". "Ja no soc el coreà més famós del món", va dir l'aleshores secretari general de les Nacions Unides. 

El videoclip de PSY va ser el primer a arribar als mil milions de visualitzacions a YouTube. Ara en té més de 5.700 milions.

Fa sis anys, després de la covid-19, van ser els set components dels BTS, un fenomen mundial entre adolescents i joves, els convidats a parlar davant l'Assemblea General de les Nacions Unides, a petició d'Unicef, en una campanya contra la violència i l'assetjament i per promoure l'autoestima entre els joves. 

El grup sud-coreà és considerat entre les 100 personalitats més influents del món. Al moment àlgid de la seva carrera, els BTS es van separar per fer la mili obligatòria. Aquest dissabte han tornat als escenaris després de quatre anys, l'endemà de publicar nou disc. Un retorn que s'esperava amb candeletes, ja que ells sols han arribat a generar l'equivalent al 0,3% del PIB del país.

Tant PSY com els Bangtan Boys --BTS-- o les Blackpink --que van omplir l'Estadi Olímpic de Barcelona a l'estiu-- són clars exponents de l'onada sud-coreana que es va estendre primer per Àsia, després per l'Amèrica Llatina i els Estats Units i ara per Europa, fins a convertir-se en un fenomen global.

Els artistes, anomenats "ídols", aglutinen tota una indústria audiovisual i publicitària al seu voltant que alimenten amb un contacte personal constant amb els seus seguidors, el fenomen anomenat "fantom".

El que es va disparar amb la música, el cinema i la televisió --K-drama--, ha continuat després amb la cosmètica --K-beauty--, la moda, la literatura, la cuina o els videojocs.

El govern ja prepara les pròximes onades, que passen per l'esport, l'anime i la intel·ligència artificial. I mira d'afrontar reptes majúsculs, com la caiguda de la natalitat del país, que és la més baixa del món, un masclisme endèmic, una forta competitivitat i pressió sobre els joves --amb alts índexs de suïcidis--, i greus desigualtats socials.