Creixen un 13% les visites mèdiques vinculades a la calor: insolacions i cops de calor, les més habituals
Que la calor té un impacte en la salut de les persones –especialment de la gent gran– és ben sabut. Fins al final de l'agost, les visites mèdiques relacionades directament amb la calor havien augmentat un 13,5% respecte a l'any passat. I no sembla exclusiu d'aquest any: la tendència a estius cada cop més calorosos és clara.
Però el que ha caracteritzat l'estiu d'aquest any és que les temperatures per sobre de la mitjana no han estat cosa de dies excepcionals, sinó d'episodis mantinguts durant molts dies.
El Meteocat ha fet més de mil avisos de calor intensa o molt intensa en 43 comarques, sobretot al Segrià, el Montsià, el Baix Ebre i la Noguera. Entre maig i agost, s'han atès més de 8.298 persones per insolacions i cops de calor, síncopes, deshidratacions i altres efectes de la calor.
És una situació que preocupa el subdirector general de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Alertes i Emergències Sanitàries de Catalunya, Jacobo Mendioroz:
Ara mateix, des del punt de vista assistencial sanitari no és un problema, però cap on anirem, si això continua? La tendència que estem veient en els últims anys no és encoratjadora.
D'entre les visites mèdiques relacionades amb la calor, les més freqüents han estat per insolacions i cops de calor: 4.146, amb 5 morts confirmats per autòpsia. També hi ha hagut 3.194 deshidratacions, amb 292 casos en què el pacient ha hagut d'ingressar, i 323 desmais, entre d'altres.
La principal raó d'ingrés a l'hospital per calor és la deshidratació. Prop de 300 persones s'han vist en aquesta situació els darrers mesos. És un problema que afecta principalment els més grans de 80 anys.
En canvi, les insolacions i els cops de calor són més freqüents en gent jove, d'entre 15 i 44 anys. Normalment, s'atenen als centres d'atenció primària, però poden arribar a ser molt greus.
Punta de l'iceberg
Totes aquestes afectacions objectivament relacionades amb les altes temperatures són la part visible del problema.
El que també fa la calor extrema a l'estiu –igual que els virus respiratoris a l'hivern– és descompensar malalties cròniques, especialment en persones vulnerables: gent gran amb fragilitat.
L'envelliment fa que el cos no sigui tan eficient a l'hora de regular la temperatura, i es poden deshidratar. La cap de Geriatria de l'Hospital Vall d'Hebron, Neus Gual Tarrida, afegeix que també és més fàcil que es desregulin els seus nivells de sals a la sang.
"Estem parlant de persones grans que ja tenen una reserva fisiològica més baixa i situacions d'estrès, que una persona jove seria capaç de compensar; en ells pot fer que acabin havent d'anar a urgències amb una situació greu per a la seva vida", ha dit.
Tot i així, és difícil saber el paper exacte que té la calor en la mortalitat per infart o altres causes. De fet, aquest estiu fins ara la mortalitat global –per qualsevol causa– a Catalunya no ha estat superior que en el mateix període de l'any passat.
A Catalunya, la mortalitat global entre maig i agost d'enguany ha estat de 21.219 persones. Una xifra lleugerament inferior als que van morir l'any passat en el mateix període: 21.670.
Altres efectes indirectes
L'impacte de la calor encara va més enllà. Incendis i inundacions que hem vist aquest any tenen també conseqüències en la salut.
Les altes temperatures i l'alta humitat, més típica de països tropicals, també poden afavorir malalties infeccioses que ara ens són força desconegudes, com el dengue o el virus del Nil Occidental, però en altres comunitats autònomes, com Andalusia o Extremadura, i en altres països europeus, cas d'Itàlia, ja hi conviuen més, com recorda Jacobo Mendioroz:
Les altes temperatures augmenten la freqüència de virus i bacteris.
El subdirector general de Vigilància Epidemiològica apunta, a més, que la conservació dels aliments també és més complicada amb la calor, de manera que augmenten les intoxicacions alimentàries.