Crida a la convivència i contra els discursos d'odi en les ofrenes de la Diada a Rafael Casanova

Institucions, partits i entitats reivindiquen Catalunya com a país d'acollida

Com cada any, l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova, el darrer conseller en cap de Barcelona abans del setge de les tropes borbòniques el 1714, ha donat el tret de sortida als actes institucionals de la Diada.

El context social i polític actual, marcat per l'auge de l'extrema a Catalunya que indiquen les enquestes i per la crisi migratòria, ha capitalitzat el contingut dels missatges i les reivindicacions dels partits polítics, institucions i entitats durant l'ofrena. 

Les crides a la convivència davant l'extremisme i els discursos d'odi han estat els missatges més repetits. 

Els missatges del govern i el Parlament

Un cop ha finalitzat l'ofrena del govern encapçalada pel president de Catalunya, Salvador Illa, la portaveu de l'executiu, Sílvia Paneque, ha llançat un missatge de "fraternitat, orgull i esperança per una Catalunya sense exclusions" davant "un món com l'actual que tanca fronteres".

La també consellera de Territori ha destacat que "Catalunya afronta els reptes des de la unitat", ja que "ningú és més català que ningú".

Paneque també ha subratllat que Catalunya és un país que "té capacitat de teixir aliances" i ho ha contraposat al context actual de "confrontació i la immediatesa".

Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, ha volgut reivindicar "la Diada dels 8 milions de catalans" amb un missatge en defensa de Catalunya com "una nació d'acollida i integració".

Rull, que ha encapçalat la mesa del Parlament en l'ofrena floral, ha recordat que es compleixen 125 anys de la primera ofrena al monument de Rafael Casanova, quan un grup de "joves patriotes catalans" van ser detinguts.

El president de la cambra també ha recordat els polítics a l'exili per destacar que "no és una Diada normal".

La mesa del Parlament davant del monument de Rafael Casanova (3CatInfo)

El PSC, contra els "discursos que ens volen dividir"

En la mateixa línia que la portaveu del govern, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat "una Barcelona i una Catalunya obertes i cohesionades davant dels discursos que ens volen dividir".

L'alcalde ha apostat per un futur "en què ningú no hagi de triar entre progressar o marxar de la ciutat" i en què tothom tingui dret a desenvolupar el seu projecte de vida i treball "per viure dignament".

Collboni ha recordat els 50 anys de la Diada de Sant Boi de Llobregat del 1976, "quan la societat catalana va saber unir-se al voltant de la lluita per la democràcia, les llibertats i l'autogovern". 

"Aquests valors i idees que van unir la immensa majoria del poble de Catalunya i de les forces polítiques catalanistes avui té més valor i més vigor que mai", ha alertat l'alcalde de la capital catalana. 

La viceprimera secretària del PSC, Lluïsa Moret, també ha fet referència a la Diada del 1976 i ha subratllat que va ser un "exemple del que era el catalanisme democràtic i popular" i d'"acció unitària respectuosa amb la diversitat" que ha de servir com a exemple avui, un "moment transcendental de la lluita per aconseguir la cohesió social".

El PSC en la seva ofrena floral (ACN)

Junts: "No convertim la revolta dels somriures en la revolució de l'odi"

Jordi Turull, secretari general de Junts, ha destacat: "Som un sol poble i quan hem anat a l'una amb els millors valors i actituds que han il·luminat sempre el catalanisme polític ens n'hem pogut sortir".

Així mateix, el secretari general dels juntaires ha convidat la ciutadania a manifestar-se aquest 11 de Setembre amb una "bona actitud de compromís". I ha reiterat un advertiment: "No convertim la revolta dels somriures en la revolució de l'odi entre nosaltres perquè seria letal per al país." 

En finalitzar l'ofrena floral de la seva formació, Turull també ha acusat el president de la Generalitat, Salvador Illa, de voler "tapar la mala gestió" del govern amb "una cosa tan perillosa com fomentar la polarització". 

Turull ha assenyalat que "la Diada nacional és un dia de reivindicació i compromís perquè Catalunya pugui ser allò que va decidir ser: una nació lliure i un estat independent".

El líder de Junts ha retret l'executiu català que "per acció o omissió, la nació es vagi desfent". Turull ha destacat que la recepta a seguir és el que Catalunya ja ha fet en altres moments difícils, "persistència i unitat, que no vol dir uniformitat". 

En un missatge d'àudio que l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, ha enviat a "El matí de Catalunya Ràdio", l'expresident ha volgut transmetre optimisme als catalans, ara que "el país viu moments complicats": "Jo m'apago, però la major part de vosaltres sou gent vital, amb esperança i amb futur, hi ha molt de futur per a vosaltres, un futur col·lectiu."

Dirigents de Junts durant l'ofrena a Rafael Casanova (ACN/Jordi Borràs)

ERC retreu a Illa que governi "sense ambició nacional" 

Després de l'ofrena al monument de Rafael Casanova, la secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha acusat l'executiu presidit per Salvador Illa de governar Catalunya "sense ambició nacional".

Per Esquerra, fer-ho així deixa un "país més dèbil", amb "trens que no funcionen, serveis públics col·lapsats i catalans amb dificultats per arribar final de mes".

I això fa, segons Alamany, que apareguin discursos reaccionaris. La republicana ha fet esment de les mobilitzacions ahir a la tarda al Fossar de les Moreres, on es van manifestar els qui "fan una Catalunya més petita", fent referència a l'extrema dreta.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, i els dirigents d'ERC a l'ofrena a Rafael Casanova amb motiu de la Diada

Els Comuns defensen una Catalunya "inclusiva" 

La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha reivindicat la Catalunya "d'un sol poble" que integra diferents "accents, orígens i colors de tot el món" davant dels discursos extremistes que fan "un xoc de suma zero que només porta benefici als que generen odi i por". 

"Catalunya no és una foto fixa, Catalunya no és un museu, és un projecte col·lectiu i en construcció", ha assegurat la política, que ha fet una crida a totes les forces democràtiques a mantenir viu l'esperit integrador de la Diada del 1976, la primera després del franquisme. 

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que també ha participat en l'ofrena al monument de Rafael Casanova, ha subratllat que "defensar Catalunya no serà mai aixecar murs entre catalans i catalanes".

Dirigents dels Comuns i Sumar davant del monument a Rafael Casanova (ACN/Jordi Borràs)

Òmnium i l'ANC, per un "nou embat independentista"

Òmnium i l'Assemblea Nacional de Catalunya (ACN) han fet una crida a la ciutadania a sortir als carrers i manifestar-se per un "nou embat independentista". En aquest sentit, el president de l'ANC, Josep Vila, ha proclamat que "la millor ofrena" és agafar l'estelada i manifestar-se per "empènyer amb força" la lluita independentista. 

Per la seva banda, el president d'Òmnium, Xavier Antich, ha defensat que cal tancar la "carpeta de la repressió" per "tornar a obrir la carpeta del dret a l'autodeterminació" en un context en què l'aplicació de l'amnistia "està a tocar". 

Amb relació als incidents de divendres al Fossar de les Moreres, Antich ha dit que la Diada d'aquest any ha arrencat amb un "gust agredolç" i s'ha mostrat preocupat per l'ascens de l'extrema dreta que, segons ha afegit, a Catalunya "s'embolica amb l'estelada", en referència a Aliança Catalana.  

Tanmateix, el president del Consell de la República, Jordi Domingo, ha reclamat la "unitat de l'independentisme" oblidant qualsevol retret o diferència. En aquest sentit, Domingo ha defensat la seva entitat com a "facilitador" de la unitat i ha fet una crida a treballar plegats per "obtenir el que el poble desitja". "És un bon moment en què Espanya s'està desfent com sucre i perquè tenim l'amnistia a tocar", ha afegit.

Pel que fa als sindicats majoritaris, la secretària general de Comissions Obreres, Belén López, ha dirigit el seu missatge contra "els que volen dividir la classe treballadora". López ha subratllat que "Catalunya és un sol poble i el català és una llengua de cohesió i de defensa dels drets laborals".

Per la seva banda, el secretari general de la UGTCamil Ros, ha dit que "és el moment de reivindicar les llibertats enfront del feixisme", com es va fer en la Diada de fa 50 anys, ara que "sembla que el feixisme vol tornar".

Òmnium fa l'ofrena floral a Rafael Casanova (ACN/Jordi Borràs)

Els missatges de la CUP i el Partit Popular de Catalunya

La CUP, el Partit Popular, Vox i Aliança Catalana són les formacions polítiques que aquest divendres no han participat en l'ofrena al monument de Rafael Casanova. 

Els anticapitalistes sí han participat en l'acte d'homenatge a Gustau Muñoz, el noi de 16 anys assassinat per la policia la Diada del 1978, mentre participava en una manifestació a favor de l'autodeterminació de Catalunya. La portaveu de la CUP, Su Moreno, ha criticat el govern per haver posat "una catifa vermella a l'extrema dreta" i permetre aquest dijous la concentració d'Aliança Catalana al Fossar de les Moreres. 

El Partit Popular de Catalunya ha fet públic un manifest a X en què manifesta el seu desig per "una Catalunya de tots i per a tots, oberta, plural i integradora", i en què carrega alhora contra el govern català i el govern espanyol. En aquest sentit, els populars acusen la Generalitat de "seguidisme, resignació i mal govern" i acusen l'executiu de Sánchez d'"aixecar un mur entre els espanyols, dividir la societat i convertir la confrontació en una forma de supervivència política".