Crisi política a Puigcerdà: l'alcalde anuncia la dimissió, però no hi ha un relleu clar

Nou capítol en la crisi política que viu Puigcerdà aquest mandat. L'alcalde, Jordi Gassió, va anunciar dimarts la seva voluntat de dimitir, en un ple llarg i carregat de tensió, com ja és habitual en aquest municipi.

El cas és que la renúncia no és cap sorpresa, perquè el pacte de govern ja establia que hi hauria un canvi a l'alcaldia a meitat de mandat: els primers dos anys, l'alcalde seria Gassió, de Junts, mentre que fins al 2027 lideraria l'Ajuntament de la capital cerdana Francesc Armengol, de la formació independent Futur per Puigcerdà.

Però aquesta transició prevista ha quedat en suspens per les males relacions que hi ha entre els dos partits que s'havien de partir l'alcaldia. De moment, Gassió ha anunciat que plega, però no ha donat un calendari per fer efectiu el relleu. Un moviment que també ha descol·locat Futur per Puigcerdà i que fa que, a hores d'ara, no se sàpiga qui serà el pròxim alcalde de la capital de la Cerdanya.

Gassió, "cansat" de la crispació

L'encara alcalde, Jordi Gassió, fa temps que no veia clar continuar amb el pacte, i assegura que està cansat d'aquesta situació.

"No m'ha cansat la feina d'alcalde, ni de bon tros, però sí que m'he cansat d'aquestes lluites, d'aquests retrets entre el senyor Armengol i l'oposició. N'estic fart, és esgotador i tot això té les seves conseqüències."

Gassió, però, assegura que tot i aquesta situació, l'Ajuntament continua treballant "com el primer dia per solucionar tots els temes i tirar endavant els projectes que hi ha engegats". També assegura que l'opció de continuar com a alcalde ha estat sobre la taula, però que ho ha acabat descartant.

Tots els escenaris oberts

Així doncs, Puigcerdà tindrà un nou alcalde, però ara s'han obert les converses per veure qui serà i quina fórmula es trobarà per als dos anys que queden fins a les eleccions.

Qui, si més no fins ara, havia de ser el nou alcalde, l'empresari Francesc Armengol, assegura que aquesta crisi era previsible. "Ja suposàvem que passaria, i ens hauria agradat saber quin és el calendari", apunta el líder de Futur.

"Estem preparats per a qualsevol dels escenaris que hi pugui haver a Puigcerdà. Som un partit municipalista i tenim vocació de govern, però sabrem estar on calgui, tant si és al govern com a l'oposició."

ERC podria recuperar l'alcaldia

Esquerra, mentrestant, manté també la prudència. El seu líder, Joan Manel Serra, assegura que la cohesió no ha existit durant aquests dos anys i que les confiances s'han perdut, i apunta a l'opció que, si Junts i Futur acaben trencant el pacte, pugui assumir l'alcaldia de Puigcerdà:

"Estem preparats per afrontar el que vingui, som conscients que es pot donar aquesta situació i, si això passa, obrim la porta a com més gent millor, perquè hi ha molta feina a fer i no podem continuar perdent el temps."

Serra també reconeix que la crispació actual complica els pactes de govern i que, amb només cinc regidors dels tretze que té Puigcerdà, la tasca de govern pot ser molt complicada.

Esquerra Republicana va guanyar les eleccions del 2023 per només 14 vots de diferència i va aconseguir cinc regidors. Tot i això, les negociacions amb Junts van descarrilar, sobretot per les discrepàncies a l'hora de repartir-se l'alcaldia, i el pacte entre juntaires i Futur va acabar apartant-los del govern.

Ara, però, aquesta ajustada victòria els donaria l'alcaldia si el pacte entre Junts i Futur es desfà definitivament. Els republicans recuperarien una alcaldia que van ocupar 20 anys, entre el 1991 i el 2011.

I per la seva banda, el regidor no adscrit, Jordi Palomino, assegura que el govern municipal no ha tingut en cap moment una bona dinàmica ni uns objectius clars de futur, i creu que cal obrir una nova etapa "d'estabilitat, amb prioritats clares i sense interessos personals". Palomino assegura que estudiarà totes les opcions i que es planteja donar suport a l'opció "que pugui donar més estabilitat a Puigcerdà".

Un mandat marcat per la tensió

Fins ara, els dos anys de mandat han estat marcats per la crispació entre les tres forces polítiques del consistori i per la tensió entre els dos socis de govern.

Junts i Futur per Puigcerdà van ser la segona i la tercera força a les eleccions, amb quatre regidors cada una, i van pactar per desplaçar Esquerra Republicana, que va guanyar per només 14 vots de diferència i té cinc regidors. 

Tot i això, les desavinences, i fins i tot els atacs personals, entre els regidors han estat la tònica habitual.

El moment més tens va ser l'expulsió del govern del segon tinent d'alcalde, Jordi Palomino, de Junts, que va passar a ser regidor no adscrit i va acabar estripant el carnet. El detonant va ser una multa a Francesc Armengol per irregularitats en unes obres a la seva benzinera: concretament, per no haver presentat la documentació a temps.

Uns fets que van provocar una divisió dins de Junts, entre els partidaris de trencar el pacte de govern i els de mantenir-lo. L'estructura nacional es va posicionar, també, a favor de mantenir l'acord.

La mala maror dins del partit, però, també va manifestar-se només començar el mandat per les crítiques de l'actual equip de govern a l'anterior, també de Junts i liderat per Albert Piñeira, que ara és el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà. 

Concretament, per les "finances municipals caòtiques" que es van trobar i que han condicionat, segons assegurava el mateix Gassió, la feina del govern aquests dos primers anys de mandat. Unes declaracions que no van agradar al sector més proper a l'exalcalde: entre ells, el mateix Palomino.