Crítiques al tancament del màster d'Estudis Catalans a Perpinyà: "Va més enllà d'un tema econòmic"
El màster d'Estudis Catalans a Perpinyà té els dies comptats. Els responsables de la Universitat de Perpinyà han anul·lat aquest dimarts una reunió clau sobre el futur de l'Institut Francocatalà Transfronterer (IFCT), en la qual s'havien de validar les formacions per al període 2027-2032.
A més a més s'ha decidit, de manera definitiva i unilateral, de tancar a partir del setembre del 2026 el màster d'Estudis Catalans i Transfronterers.
Aquesta notícia arriba en un context de dificultats econòmiques no només per a la Universitat de Perpinyà, sinó per al món universitari a tot l'estat francès.
Per a Joan Peytaví, director de l'IFCT, és incomprensible:
Hi ha una voluntat de trencar la màquina o, en tot cas, debilitar-la.
Pel que fa al calendari, es fa en un moment en què Yvan Auguet, el president actual de la Universitat de Perpinyà, passa a ser oficialment, a partir d'aquest 1 d'abril, president de la Xarxa Vives, una entitat que agrupa la majoria d'universitats dels països catalans.
"La Xarxa Vives es va crear fa 40 anys per i per als estudis catalans, i per desenvolupar la llengua catalana en el marc universitari de l'àrea catalanoparlant", remarca Peytaví.
Segons ell, el que vol fer la Universitat de Perpinya és mantenir les accions transfrontereres, però prescindint de la llengua catalana. Peytaví subratlla que els representants de la UPVD (Universitat de Perpinyà Via Domitia) veuen la Universitat de Girona com el millor aliat per avançar, davant la potència dels eixos universitaris de Montpeller, Tolosa i Barcelona.
La Universitat de Perpinyà és l'única a França que té un recorregut íntegrament en Estudis Catalans, tot i que a partir del setembre això es trencarà. Ja no serà possible fer català des del parvulari fins al doctorat. Això posa en perill la possibilitat de fer recerca universitària en català en un futur a la Catalunya del Nord.
Quina alternativa s'ofereix
L'alternativa que s'oferirà als estudiants que acabin la llicenciatura dels estudis catalans serà un màster d'ensenyament secundari, una formació que és obligatòria al nivell estatal per als que aconsegueixen les oposicions corresponents i que crea una paradoxa: per una sola persona que guanyi una plaça s'haurà d'obrir un màster.
Entre les raons de la decisió de la presidència de la UPVD hi ha el nombre d'inscrits aquests últims anys. No és, però, l'únic màster perpinyanès amb pocs inscrits, perquè Perpinyà és un petit centre universitari.
El director de l'IFCT, Joan Peytaví, pensa que podrien existir ni que sigui simbòlicament:
En tot cas, és una decisió que va més enllà d'una mera qüestió econòmica.
A l'estat francès, els joves de 17-18 anys poden accedir a una plataforma Parcoursup, per informar de les seves preferències de cara a la futura inscripció a l'ensenyament superior.
Cada any a través d'aquesta plataforma l'IFCT rep una mitjana d'entre 40 i 50 demandes. Enguany Peytaví s'ha sorprès perquè n'han rebut 120. Habitualment, d'aquests que demanen només un 40% acaben fent la inscripció, però assegura que si es manté aquesta proporció sobre la base dels 120 d'enguany serà molt optimista per al futur.
L'ensenyament del català
El fet de trencar el recorregut pedagògic global en català a la Catalunya del Nord debilita un sistema ja precari. I és que, segons l'observatori de l'OPLC (Oficina Pública de la Llengua Catalana), a cada nivell escolar, abans d'arribar a la universitat, es perden alumnes.
A l'escola primària un 31% de l'alumnat té accés al català, dels quals un 2,5% del conjunt en un sistema immersiu amb La Bressola i Arrels, un 5,5% en bilingüe en paritat horària i finalment un 23% només tenen iniciació sobretot gràcies a les intervencions de l'APLEC (Associació per l'Ensenyament del Català).
Quan s'arriba al col·legi (11 anys), els percentatges baixen fins a un 9,5% dels alumnes que tenen ensenyament en català (1% immersiu, 4% bilingüe i 4,5% opcional). Finalment, al liceu (15 anys) ja no existeix la immersió, és el principal projecte de futur de La Bressola, i no se supera el 3% de l'alumnat en català (0,9% bilingüe i 1,8% que segueixen l'opció).