"Cronos" emetrà "Sol contra Al-Qaeda" i "L'últim dia de Lincoln"

"Sol contra Al-Qaeda"

El protagonista és un agent de l'FBI, John O'Neill, un home que durant anys ha estat intentant convèncer els seus superiors que l'organització que lidera un antic aliat dels Estats Units, Ossama bin Laden, és la pitjor amenaça terrorista a què s'han enfrontat mai els nord-americans.

El grup terrorista s'anomena Al-Qaeda i és diferent de tots els anteriors grups islamistes que s'havien format fins aleshores. Mentre Bin Laden prepara l'atemptat de les Torres Bessones, O'Neill investiga les pistes que el poden conduir a capturar el líder saudita.

Però O'Neill no és un home fàcil: és una mica fatxenda, amb una vida personal disbauxada i, a més, té poca cura dels documents de l'FBI. Això fa que els seus caps no se n'acabin de fiar i serà la causa que, finalment,  abandoni el cos. A principis de setembre del 2001, una setmana abans de l'atac, O'Neill obté una nova feina: serà el cap de seguretat de les Torres Bessones de Nova York.

"Cronos" convida l'espectador a conèixer les investigacions d'aquest agent de l'FBI i d'altres agents secrets, al mateix temps que es veu com Bin Laden prepara els homes que pilotaran els avions que faran caure el World Trade Center i rebentaran el Pentàgon. Una reconstrucció dels fets que barreja imatges reals, testimonis del moment i escenes recreades per fer més comprensibles aquelles setmanes tan terribles del 2001.

"L'últim dia de Lincoln"

El 14 d'abril es van complir 150 anys del dia en què Abraham Lincoln va rebre un tret al Teatre Ford de Washington. Al cap d'unes hores, la matinada del 15 d'abril, en una petita pensió, moria el 16è president dels Estats Units d'Amèrica (EUA). Avui, la figura de Lincoln és encara més admirada que aleshores. Però, què va passar durant les seves últimes vint-i-quatre hores de vida? Com és que un grapat de ciutadans desconeguts van matar l'home més important dels EUA? Com es va dur a terme un atac tan audaç amb la seguretat d'un teatre ple de gent? Va ser un complot de la mateixa Confederació o un simple acte d'homes desesperats?

"L'últim dia de Lincoln" ("Lincoln's Last Day") traça l'acció a través dels tresors nacionals de la Smithsonian Institution i del Teatre Ford: el barret que portava, l'arma de John Wilkes Booth, i fins i tot un tros d'un vestit de dona tacat amb la sang de Lincoln, entre altres coses. Aquests objectes, com si fossin testimonis oculars del crim, constitueixen la seva història personal.

En el context de la celebració del final de la guerra per part d'un Lincoln desprevingut, la pel·lícula fa un seguiment detallat dels moviments dels conspiradors. Amb un mapatge CGI del Washington de 1865, es mostren els moviments reals de Lincoln i dels conspiradors, que s'encreuen en el que llavors era una petita ciutat. Des del moment en què l'assassí, John Wilkes Booth, sap que Lincoln podria assistir a una obra de teatre aquella mateixa nit, fins al moment en què prem el gallet, aquesta excel·lent docuficció recrea el compte enrere de les últimes hores del president.

Per Lincoln, aquell 14 d'abril va ser un punt d'inflexió. Acabaven quatre anys brutals de guerra amb la rendició de l'exèrcit confederat del general Lee a la batalla d'Appomattox. Aleshores, Lincoln va fer una inhabitual passejada en carruatge per la ciutat amb la seva dona, Mary Todd Lincoln; una excursió impregnada d'esperança mentre planejaven un futur que els Lincoln desitjaven, en tots els sentits.

En aquell mateix moment, als carrers de Washington s'accelerava una trama fosca. John Wilkes Booth activava la seva xarxa de simpatitzants del sud i, a mesura que s'acostava l'hora, es posaven en marxa els plans d'assassinat. Al teatre, Abraham i Mary estaven de bon humor; quan la multitud va esclatar a riure, Booth va prémer el gallet. Booth, un actor que havia passat la guerra de forma segura a l'escenari, havia preparat la seva trama, en un últim esforç per derrotar el nord decapitant-ne el govern i en un particular acte de valentia. Però, malgrat l'èxit de la missió, els seus plans heroics no van reeixir, va ser vilipendiat, perseguit i assassinat.

La mort de Lincoln, que havia passat la guerra fent front a un estat de crítica gairebé constant, va aconseguir el seu objectiu més estimat. La marea de dolor que va generar va unir la nació nord-americana i va consolidar el seu llegat. "L'últim dia de Lincoln" és una excel·lent oportunitat per fer un salt de 150 anys en el temps i presenciar un crim que va canviar la història.

tv3.cat/cronos

twitter.com/Cronos_Canal33