Cursa cap a la Lluna: SpaceX prova un nou coet Starship i la Xina renova la missió Shenzhou
SpaceX ha completat amb èxit --malgrat algunes anomalies-- la dotzena missió de prova del coet Starship, que era la primera tant d'una nova versió de la nau, la V3, dotada de noves capacitats, com d'un nou propulsor, el Super Heavy Booster, integrat per 33 motors Raptor que han guanyat impuls.
A més, ha estat el primer llançament de l'Starship des d'una plataforma dissenyada especialment per a aquest nou coet, que ha llançat diversos satèl·lits simulats i ha executat un amaratge controlat a l'oceà Índic.
La missió, no tripulada, ha tingut lloc després de diversos retards i abans de la sortida a borsa de SpaceX, prevista per al mes que ve, que s'espera que sigui la més gran de la història.
En concret, podria ser la primera empresa a sortir a borsa per sobre del bilió de dòlars (més de 861.000 milions d'euros).
"Un pas més a prop de la Lluna..."
SpaceX ha invertit més de 15.000 milions de dòlars (gairebé 13.000 milions d'euros) en el desenvolupament de l'Starship com a nau espacial reutilitzable --factor que permetrà reduir costos--, ja sigui per ampliar el negoci dels satèl·lits Starlink augmentant-ne la freqüència de llançament com per enviar missions de la NASA a la Lluna.
A més llarg termini, també per explorar l'espai profund --amb els ulls posats en Mart-- i per construir centres de dades a l'espai.
"Felicitats a l'equip de @SpaceX i a @elonmusk per un llançament increïble de l'Starship V3", ha escrit a X l'administrador de la NASA, Jared Isaacman, abans d'afegir: "Un pas més a prop de la Lluna... un pas més a prop de Mart."
L'Starship s'ha enlairat de Starbase, la base de SpaceX a prop de Brownsville, a Texas, al golf de Mèxic, quan passava mitja hora de la mitjanit a Catalunya.
Les dues fases, el coet i el propulsor, s'han separat sense problemes al cap d'uns minuts. El propulsor ha caigut al mar, i el coet ha continuat a la velocitat de creuer prevista, malgrat que un dels sis motors no ha funcionat. Més tard ha llançat, un per un, fins a vint satèl·lits simulats.
També dos satèl·lits reals que han monitoritzat l'escut protector de la nau i n'ha transmès les dades durant la maniobra de reingrés a l'atmosfera, que s'ha completat amb la maniobra d'amaratge a l'Índic abans d'explotar, com estava previst, 65 minuts després del llançament.
"Un pas significatiu"
En conjunt, en la nova configuració V3, l'Starship i el Super Heavy Booster sumen una altura de 124 metres.
Les millores realitzades a la nova versió del coet Starship inclouen més capacitat del sistema de propulsió, pensada per a missions de més llarga durada, i mecanismes que han de permetre acoblar una altra nau i fer reabastament a l'espai.
Aquesta 12a missió de l'Starship ha estat "un altre pas significatiu en l'estratègia més àmplia de SpaceX de construir la capacitat de llançament necessària per donar suport a les ambicions creixents de la companyia a l'espai", ha valorat Kathleen Curlee, analista de recerca del Centre de Seguretat i Tecnologia Emergent de la Universitat de Georgetown, en declaracions a l'agència Reuters.
Curlee ha afegit que, malgrat "algunes anomalies" que s'hi han detectat, "la prova sembla que ha assolit diversos objectius clau" que proporcionaran a SpaceX "dades operatives i d'enginyeria significatives de cara al futur."
Clayton Swope, del Centre d'Estudis Estratègics Internacionals (CSIS), coincideix a valorar que "la versió millorada de l'Starship ha complert la major part del que SpaceX n'esperava".
En declaracions a AFP, però, remarca que "encara falta recórrer un camí llarg i fer molts volts de prova abans que l'Starship estigui llest per a la pròxima missió Artemis", el programa de la NASA per tornar a la Lluna, amb la previsió de fer-hi arribar astronautes el 2028.
Tot plegat, amb la voluntat de poder allunar abans que ho faci la Xina, que treballa amb el 2030 com a data límit, en un context en què l'optimisme inicial sobre la capacitat de l'agència espacial estatunidenca de superar l'homòloga xinesa està perdent pistonada arran dels retards del sector privat que treballa amb la NASA.
"Estels als ulls"
Consolidada com a rival dels Estats Units en la cursa espacial, la Xina ha presentat aquest dissabte la missió espacial tripulada Shenzhou 23, amb l'objectiu de posar en marxa un programa experimental per mantenir una persona en òrbita durant un any. Una fita relacionada amb el projecte de situar humans a la Lluna.
L'enlairament està previst per a aquest diumenge quan siguin les 17.08 a Catalunya, des del centre de llançament de satèl·lits de Jiuquan, al nord-est de la Xina, segons ha informat Zhang Jingbo, portaveu de l'Agència Espacial de Missions Tripulades (CMSA), en roda de premsa.
La Shenzhou 23 és la setena missió tripulada de desenvolupament de l'estació espacial xinesa, anomenada Tiangong, que vol dir "Palau del Cel". Té com a objectiu principal dur a terme el relleu de la tripulació de la Shenzhou 21, integrada per tres astronautes que són en òrbita des de fa 203 dies.
Els nous habitants de la Tiangong són dos homes, Zhu Yangzhu i Zhang Zhiyuan, i una dona, Lai Ka-ying, que és la primera astronauta de Hong Kong. Zhu, de 40 anys, que exerceix de comandant, ja havia participat en la missió Shenzhou 16, mentre que per a Zhang, també de 40 anys, i Lai, de 44, és el primer vol espacial. Abans de ser seleccionada el 2024, Lai havia treballat en la policia de l'excolònia britànica.
Cadascun representa, respectivament, una de les tres categories del cos d'astronautes de la Xina: enginyer de vol, pilot i especialista de càrrega útil.
La missió Shenzhou 23 és "una prova de la nostra resistència física i psicològica, la nostra capacitat de reaccionar davant de situacions d'emergència, les nostres habilitats de coordinació i treball en equip, i la nostra capacitat de treballar i viure en òrbita", ha explicat Zhu.
"Pots tenir estels als ulls, però també has de mantenir els peus a terra", ha declarat Zhang adreçant-se als joves xinesos per demanar-los que busquin la manera de fer compatibles els seus somnis amb les necessitats del país.
Qui serà la persona que farà la prova de passar un any a l'espai encara no se sap, perquè es decidirà més endavant en funció de com vagi la missió.