D'"Alan, el musical" a "El suplent": cinc continguts amb l'escola com a protagonista
L'escola és molt més que un lloc d'aprenentatge: és on fem amics, comencem a construir qui som, on creixem i on aprenem. Per això, no és només un escenari i sovint es converteix en un personatge més, que ho condiciona tot. En un mes de maig amb noves mobilitzacions al món educatiu, us recomanem cinc continguts de 3Cat que tenen en comú aquest univers: aules, patis i passadissos, que no són altra cosa que un mirall de la societat. Històries que ens interpel·len perquè parlen de créixer, educar i conviure dins d'aquest espai tan protagonista a les nostres vides.
"Alan, el musical"
En escena, l'escola de l'Alan surt ben poc en aquest musical, però el paper absolutament decisiu del centre educatiu i dels companys de classe es converteix en un protagonista més des de l'inici i fins al malaurat final. "Alan, el musical" és una obra de teatre inspirada en la història real d'Alan Montoliu, un noi que va patir assetjament escolar i transfòbia i que va llevar-se la vida l'any 2015, als 17 anys.
L'obra de teatre aborda qüestions com la identitat de gènere i la salut mental, però, sobretot, parla del bullying i dels devastadors efectes que pot arribar a tenir. Amb una delicadesa exquisida i sense caure en el moralisme, "Alan, el musical" ens convida a empatitzar i a reflexionar sobre diversitat i convivència a les aules (i fora d'elles). És una eina de conscienciació i prevenció contra l'assetjament. Una excel·lent peça teatral que podria ser de visionat obligatori als instituts.
"El pati de l'escola"
En aquesta pel·lícula l'escola també és l'escenari que veu infants créixer, descobrir-se i buscar-se a si mateixos. El punt de partida és l'arribada de l'Anya, una nena que revoluciona la classe i emprèn una lluita per fer que l'espai d'esbarjo sigui més igualitari entre nens i nenes. Però aquesta premissa va quedant en segon terme i guanyen pes i interès les qüestions socials que s'hi relaten: la pertinença al grup quan s'és adolescent, els ambients tòxics, els amics, els primers amors, la necessitat d'encaixar i alhora destacar... Una mirada realista del pas de la infància a l'adolescència i alhora una pel·lícula optimista que és també una oda a la convivència.
"Històries de l'escola"
Una de les joies a 3Cat amb l'escola com a autèntica protagonista és la sèrie documental "Històries de l'escola". El seu objectiu no és explicar com s'aprèn ni què aprenen els alumnes, sinó mostrar els centres educatius com a espais vius i profundament humans, amb tot el que això comporta: les tensions, la diversitat d'opinions, les emocions.
A "Històries de l'escola" no hi ha ni una sola entrevista i ni una veu en off. I és precisament aquesta aposta el que li dona més valor al programa: les càmeres simplement observen el que passa dins les aules, al pati i als passadissos, gairebé com si fossin càmeres ocultes. El resultat és, simplement, un reflex honest de la nostra societat, amb les seves llums i també les seves ombres. Un retrat meravellós de la feina dels mestres i professors i tot el personal educatiu (una menció especial pel Micky, el tècnic d'integració social del primer episodi) que va molt més enllà de les parets de l'escola.
"El sostre groc"
A vegades els records d'una aula poden ser els pitjors de la teva vida. Això és el que els hi passa a les protagonistes d'"El sostre groc", l'imprescindible documental en què Isabel Coixet dona veu a les dones que van ser víctimes d'abusos sexuals quan eren nenes o adolescents per part de dos professors de l'Aula de Teatre de Lleida.
Premi Gaudí a millor pel·lícula documental, "El sostre groc" és una peça que commou, que trenca llargs i dolorosos silencis, que posa veu i cara a la força de les víctimes, i posa en valor el periodisme (els fets van sortir a la llum arran d'una investigació del diari ARA). Les imatges als espais on les noies feien classe de teatre són dolorosament catàrtiques. Un documental necessari que s'ha convertit en el primer Me Too català.
"El suplent"
Acabem amb un somriure. Què passaria si, per un dia, el professor d'una aula de batxillerat fos un cantant, una actriu o el mag més famós del món? Aquesta és la premissa d'"El suplent", un programa que entra en set centres educatius diferents per captar les reaccions dels estudiants, però sobretot per oferir-los noves mirades sobre trajectòries laborals poc convencionals i reflexions sobre el futur i les vocacions que sovint no tenen prou espai dins l'aula.
El quart capítol de la segona temporada està protagonitzat per Leticia Dolera, que acaba de publicar a la plataforma 3Cat la sèrie de ficció "Pubertat". L'actriu i directora parla amb els alumnes de la por, les expectatives, els prejudicis, l'empatia amb els altres... I els alumnes entren de ple en el joc: s'obren davant les càmeres amb franquesa i sense vergonya. Classes magistrals que s'acaben convertint en lliçons de vida.