De com un barret fedora ha envoltat de misteri un adolescent arran del robatori al Louvre

El dia del robatori de les joies de Napoleó al Louvre de fa 3 setmanes, una imatge feta per un fotògraf de l'agència Associated Press, AP, va circular molt perquè tenia un element sorprenent.

Era una fotografia en la qual es veia dos policies davant d'un cotxe policial en una porta del museu i, al costat, un jove vestit amb corbata, armilla, barret i paraigua i una mà a la butxaca, en una actitud elegant.

La fotografia va agradar a les redaccions d'alguns grans mitjans, que la van publicar, i molts lectors la van convertir en viral a les xarxes socials tot preguntant-se qui era aquell personatge misteriós.

La imaginació al poder

Això va fer sorgir tot de teories de qui podria ser: un detectiu encarregat d'investigar el robatori, un esquer publicitari d'alguna sèrie d'alguna plataforma, un personatge generat per intel·ligència artificial...

La realitat era força més senzilla: era un noi de 15 anys que, com la resta de visitants, aquell dia tenia la intenció de visitar el museu i va quedar-se frustrat perquè estava tancat precisament a causa del robatori.

Però no s'ha desvelat fins ara, quan ho ha explicat ell mateix i l'agència AP li ha dedicat un reportatge a casa seva en què explica que des de fa un any es vesteix així, fins i tot a l'institut:

"L'home del fedora"

A les xarxes se l'ha conegut com a "l'home del fedora", pel tipus de barret que portava, però es diu Pedro Elias Garzón Delvaux, viu a Rambouillet, al sud de París, i li agrada l'estètica del segle XX.

En el reportatge d'AP diu que escull el vestuari inspirant-se en personatges com Hercules Poirot, Sherlock Holmes o estadistes que ha vist en fotografies en blanc i negre, i que a l'institut està aconseguint que altres nois comencin a imitar-lo.

Diu també que no es va adonar que li feien la fotografia, i que es va assabentar de la fama que estava adquirint quatre dies després del robatori, quan un amic li va ensenyar la foto en una publicació a les xarxes socials i li va dir que tenia 5 milions de visualitzacions. 

Poca estona després la seva mare li va trucar per dir-li que la fotografia sortia al diari The New York Times, i que a partir d'aquell moment molta gent el va començar a contactar per dir-li-ho.

Una simple anècdota o l'inici d'una carrera pública?

Però ell va decidir no desvelar públicament la seva identitat llavors per poder gaudir del misteri que s'estava generant: 

La gent havia d'intentar esbrinar qui soc. 

Ara il·lusionat amb aquesta fama inesperada i amb un entusiasme juvenil, ja es veu com una estrella i diu que està esperant que el contactin "per fer pel·lícules, això seria molt divertit". 

Caldrà veure si, a més de inesperada, aquesta fama també és efímera o si, al contrari, el seu somni es fa realitat i aquesta anècdota li permet de convertir-se en un personatge públic de debò.