De l'escola que ningú volia a convertir-se en un referent mundial: les claus per transformar els centres més segregats
Elisabet Pedrosa
Una escola marcada per la violència, el vandalisme i l'abandonament escolar s'ha convertit en un referent educatiu mundial. És la història de Parque dos Sonhos, una escola pública de l'estat brasiler de Sao Paulo que ha rebut un dels World's Best School Prizes, els anomenats Oscars de l'educació.
El seu director, Regis Marques Ribeiro, ha participat a Barcelona en la jornada Mutare Educació, organitzada per la Fundació Carulla, que explora el poder de les arts i la cultura per transformar l'educació.
A "L'ofici d'educar" explica com ha aconseguit capgirar la realitat del centre a partir de la confiança en els alumnes, la cultura de la pau i la implicació de les famílies. Una experiència que convida a preguntar-nos què en poden aprendre les escoles més segregades de Catalunya.
De l'escola "dels malsons" a la "dels somnis"
Quan Regis Marques Ribeiro va assumir la direcció del centre, el 2016, la situació era tan difícil que molts coneixien l'escola com el "parque dos pesadelos", el parc dels malsons. Els primers dies li van apedregar el despatx.
Hi havia violència, abandonament escolar, docents atemorits i famílies que havien perdut la confiança en l'escola. Segons recorda, aleshores només hi assistien un centenar d'alumnes, malgrat que tenia capacitat per a molts més.
El canvi va començar escoltant. Ribeiro va parlar amb alumnes, docents i famílies per redefinir conjuntament la funció social del centre. Inspirat en Paulo Freire i en el moviment humanista i de no-violència, va impulsar petites accions per demostrar que la transformació era possible.
També calien recursos: van enviar 135 cartes a empreses brasileres i van aconseguir 25.000 dòlars per començar a millorar l'escola.
Curar l'ànima dels alumnes
"Què puc fer com a director perquè l'escola sigui bona per a vosaltres?", preguntava als alumnes. Al principi, recorda, no sabien què respondre: ningú no els ho havia preguntat mai.
Ribeiro també va apostar per creure en la capacitat dels docents per curar l'ànima dels alumnes, convertir-se en els seus referents i ajudar-los a imaginar un futur esperançador.
D'aquí el nom de Parque dos Sonhos, el Parc dels Somnis:
Un professor pot canviar una classe i un director d'escola pot canviar la vida d'un centre i de tota la comunitat.
Des d'aleshores, la violència ha disminuït i les matrícules han augmentat un 500%. Només en l'últim any, el centre ha duplicat el nombre d'alumnes, de 600 a 1.200, i ha passat de 40 a 105 professors, fins a convertir-se en un referent educatiu al Brasil i internacionalment.
Creure en els alumnes els transforma la vida
El director d'aquesta escola brasilera, Regis Marques Ribeiro, sap què significa créixer en un entorn vulnerable. Es va criar a la perifèria de Sao Paulo, va patir racisme, violència i prejudicis, i va ser el primer de la seva família a accedir a una universitat pública.
De ben jove es va vincular al moviment internacional de la no-violència, una filosofia que avui impregna tota l'escola:
La no-violència té molta més força que la violència.
Per Ribeiro, els vincles són imprescindibles per aprendre. "Només aprenc quan confio en el meu professor", assegura.
Ho exemplifica amb la història de Guilherme, un jove que havia intentat treure's la vida en tres ocasions i que, gràcies a l'acompanyament de la professora Rosana, va recuperar la confiança i va trobar un nou sentit a la seva vida. Avui és professor d'anglès i actor professional.
Dir als alumnes pel seu nom, reconèixer la seva història i creure en les seves capacitats és el primer pas per transformar-los la vida.
L'escola va a casa de les famílies
L'escola treballa la no-violència, l'afecte, l'empatia i la filosofia africana ubuntu, basada en la idea que "jo soc perquè tu ets". Una de les iniciatives més reveladores és "A escola vai à sua casa", un projecte en què els docents visiten les llars dels alumnes per conèixer de prop la seva realitat i construir vincles amb les famílies.
Han descobert situacions de pobresa extrema, com la d'una nena que no tenia ni una pinta per pentinar-se, i han pogut oferir ajuda. "És un projecte que ens humanitza", explica Ribeiro.
Parque dos Sonhos impulsa desenes de projectes socials, artístics i esportius per reforçar el sentiment de pertinença, però sense renunciar a l'exigència acadèmica.
Un dels somnis del director és que el 80% dels alumnes arribin a la universitat pública i es converteixin en agents de canvi d'una societat més humana i pacífica. La transformació ja ha transcendit les parets del centre.
105 escoles inspirades pel mateix somni
Després del reconeixement internacional, al Brasil s'ha creat una xarxa d'Escoles dels Somnis inspirada en Parque dos Sonhos que, segons Ribeiro, ja aplega 105 centres i uns 65.000 alumnes.
El seu viatge a Barcelona respon també a la voluntat d'exportar aquest model educatiu més enllà del Brasil i inspirar escoles d'altres països. Una experiència que demostra que la cultura de la pau, la confiança i les expectatives altes poden obrir noves oportunitats fins i tot en els entorns més vulnerables.
La transformació de Parque dos Sonhos ha estat reconeguda amb un dels World's Best School Prizes, els guardons internacionals impulsats per T4 Education des del 2022, en la categoria de superació d'adversitats.
Els premis distingeixen escoles que generen un impacte positiu en àmbits com la innovació, la col·laboració amb la comunitat, el medi ambient, la salut i el benestar.
Un cas similar en una escola catalana
Aquí també hi ha centres que han aconseguit capgirar situacions de segregació i estigmatització. És el cas de l'Escola Octavio Paz de Barcelona, reconeguda amb diversos Premis Baldiri Reixac de la Fundació Carulla i amb el Premi Ensenyament 2019 de la Fundació Cercle d'Economia.
Xavier López, que en va liderar la transformació i ara dirigeix el Centre de Recursos Pedagògics del Baix Llobregat, assegura que no hi ha fórmules màgiques. Per transformar una escola cal un propòsit compartit, tenir clar quin centre es vol construir, generar expectatives altes per a tot l'alumnat, establir vincles de confiança amb les famílies i treballar en equip.
També és imprescindible un lideratge que impliqui tota la comunitat educativa i aposti per la formació i la millora contínua:
Les escoles no canvien perquè canviïn les parets, canvien perquè aprenen les persones que hi treballen.
És aleshores quan la segregació deixa de definir el centre i emergeix un projecte educatiu amb identitat pròpia, basat en la confiança, la reflexió, l'orgull de pertinença i les oportunitats per a tothom.
Quan l'escola ajuda a trencar els límits
El director de l'escola brasilera, Regis Marques Ribeiro, afegeix una condició essencial per impulsar un centre educatiu: escoltar els alumnes i fer-los protagonistes del canvi.
A Parque dos Sonhos escriuen cartes al director per explicar-li com voldrien que fos la seva escola, i les seves propostes també contribueixen a transformar-la. Perquè, com recorda aquest pedagog brasiler:
Els directors han de somiar, els professors han de somiar, perquè molts professors també han perdut els somnis.
I els somnis poden trencar prejudicis i obrir camins inesperats. Com el d'un alumne que no s'atrevia a practicar patinatge artístic perquè el considerava un esport de nenes i que, amb el suport de l'escola, va acabar arribant a l'alta competició.
Per Ribeiro, aquest és el gran repte educatiu: que ni l'origen, ni les etiquetes, ni les expectatives dels altres decideixin fins a on pot arribar un infant.