Loteria de Nadal 2025
B9 de Badalona
Milagros Tolón
Comicis a Extremadura
Tiroteig a Johannesburg
Dossier Epstein
Tales il·legals arbres
Mort violenta Molins de Rei
Inuncat
Oficines Correus Extremadura
Selectivitat 2026 (PAU)
Bustos cas Mercuri
Vila-real Barça
Girona Atlètic de Madrid
Brahim Díaz Marroc

Les primeres passes

De Rod Stewart a Linda Ronstadt: els inicis de les estrelles del rock

Abans de ser icones globals, van començar en grups petits i desconeguts. Viatgem als seus orígens i descobrim els concerts de rock que continuen encenent els escenaris

10/07/2025 - 15.32 Actualitzat 10/07/2025 - 15.31

El rock va marcar el ritme de la segona meitat del segle XX. El gènere va veure néixer referents, però abans de grans discos, de l'èxit i la fama i dels concerts multitudinaris, aquestes icones van modelar els seus camins des de la penombra i uns inicis incerts. Des de grups gairebé oblidats, amb la intuïció i la passió més crua com a brúixola, van sembrar l'essència d'una carrera que ha travessat dècades. 

"El celobert" dedica un capítol a parlar del passat de Rod Stewart, Tom Petty and The Heartbreakers, Robert Palmer, Van Morrison i Aimee Mann.  

 

El rugit de Van Morrison 

Recelós de la fama i de qualsevol engranatge promocional, la fúria escènica de Van Morrison no necessitava gaires altaveus. Abans de ser conegut com el lleó de Belfast, va formar part de diverses bandes, com Dennie Sands and The Javelins, The Monarchs i la que va acabar de catapultar la seva carrera, Them.  

Amb aquesta última formació, i amb temes com "Gloria" (1964), que conté el característic rhythm & blues frenètic de la banda, l'artista va forjar una energia escènica bruta i sincopada que rivalitzava amb els primers Rolling Stones i que s'assimilava a Mick Jagger per la devoció que compartien pel blues dels Estats Units.  

Aquell esperit es canalitzaria més endavant en una proposta més introspectiva com la de "Moondance" (1970), el primer treball de Morrison que va aconseguir més d'un milió de còpies venudes. 

 

La sensibilitat d'Aimee Mann 

Coneguda per posar música a la banda sonora de "Magnolia", de P. T. Anderson, la intimitat i l'ànima de la cantant nord-americana van mutar al llarg dels anys. Els inicis d'Aimee Mann la situen precisament a l'escena rock i postpunk de Boston als anys setanta. Primer amb Young Snakes i, poc després, el 1982, amb la banda new-wave que va cofundar, 'Til Tuesday

Malgrat que el seu començament no és gaire recordat, liderava aquest grup que copsava l'última onada new-wave i que va aconseguir algun èxit com "Voices carry", que va arribar a posicionar-se al top 10 de Billboard el 1985.  

Després de la dissolució del grup, Mann va començar a construir la seva carrera en solitari i va desplegar la seva veu autoral. La cançó "Save me", escrita per a la pel·lícula d'Anderson, va ser nominada a l'Oscar i al Globus d'Or i l'artista compta amb dos premis Grammy

Aimee Mann

 

L'elegància de Robert Palmer 

Sovint recordat per "Johnny & Mary", els inicis de Robert Palmer a la música són primerencs: va formar la seva primera banda amb quinze anys --The Mandrakes--, un any abans de deixar l'escola per estudiar art i disseny. Però va ser amb Vinegar Joe quan va acabar de definir el soul d'ulls blaus. 

El grup el formava al costat d'una imponent Elkie Brooks, per qui sovint era eclipsat. En aquella formació va començar a sofisticar el seu so abans de llançar-se a fer música en solitari. A finals dels setanta, amb l'àlbum "Double fun", Palmer iniciava una carrera amb un treball rodó que fusiona sons caribenys. El tema "Every kinda people" va aconseguir el número 16 a la Billboard Hot 100. 

 

Els dies salvatges de Rod Stewart 

És una de les veus més reconeixibles de la música rock britànica. Abans d'èxits com "Sailing" o "Do ya think I'm sexy", Rod Stewart va viure una joventut erràtica. Aspirava a ser futbolista, va treballar com a enterramorts, va començar a tocar l'harmònica i fer música als carrers, i inclús va ser deportat d'Espanya per la llei de "vagos y maleantes". 

Després de ser vocalista a diversos grups, com The Dimensions o The Jeff Beck Group, el punt d'inflexió va arribar amb The Faces. Amb membres com Ronnie Wood (que després s'uniria als Rolling Stones), aquest grup era el caos fet música: combinaven virtuosisme i autenticitat rock amb concerts embriacs i partits de futbol o festes sobre els escenaris. 

Rod Stewart (Festival de Cap Roig)

 

Linda Ronstadt, la força de la intuïció 

Poques veus han estat tan versàtils i influents com la de Linda Ronstadt. L'artista, d'arrels mexicanes, va fer-se un lloc en un entorn dominat per homes gràcies a la seva capacitat d'interpretació i a un gust infal·lible per triar repertori i col·laboradors.  

Va marcar el compàs a la costa oest com a líder de The Stone Poneys, banda que va formar amb dos amics, Bobby Kimmel i Kenny Edwards, i que va publicar cançons com "Different drum"

Es va aventurar en solitari a finals dels setanta i el seu tercer àlbum va posar la llavor del grup Eagles: es va gravar amb els músics Glenn Frey i Don Henley, fundadors de la banda. La carrera de Ronstadt va moure's i evolucionar amb naturalitat entre el country-rock, el pop, les ranxeres i l'òpera

 

Tom Petty: l'essència nord-americana 

Molt abans de formar els Heartbreakers, Tom Petty va començar tocant en garatges i escrivint cançons a la seva Florida natal. El seu primer grup, Mudcrutch, no va tenir un gran èxit comercial, però va servir com a incubadora del que seria Tom Petty and The Heartbreakers.  

Mudcrutch va provar sort a Califòrnia, però els resultats no van acompanyar i el grup es va dissoldre. Va ser en aquell moment que Tom Petty va consolidar la seva proposta amb dos dels companys de banda. Ho va fer portant tota aquella nostàlgia del sud, amb un rock de carretera carregat d'imaginari americà i rebel·lia que li ha proporcionat més de 40 anys de carrera i milions de còpies venudes. 

 

Els concerts de rock més sonats d'aquest estiu 

L'estiu ens presenta l'oportunitat d'escoltar, redescobrir i reconnectar amb el gènere musical, i amb derivacions com el soul i el blues.  

  • Simple Minds (18 de juliol, al Festival Cap Roig). Considerada una de les formacions de rock més influents dels vuitanta, els escocesos acumulen més de 40 anys de trajectòria. 
  • James (18 de juliol, al Festival Cap Roig). Liderat per Tim Booth, provinent de Manchester i coetani de Simple Minds o The Smiths, és un dels grups alternatius de rock més rellevants.  
  • The Beach Boys (25 i 26 de juliol, al Festival Terramar i a Sons del Món). Els californians tornaran a fer sonar les seves mítiques harmonies, el surf rock i temes com "Good vibrations" o "God only knows" als escenaris. 
  • Tom Jones (7 d'agost, al Festival Cap Roig). Amb més de 80 anys, el també actor desplegarà el seu registre incomparable entre el pop, el blues i el country. 
  • Kool & the Gang (8 i 9 d'agost, a Sons del Món i al Festival Terramar). El funk vibrant i etern dels de Nova Jersey sonarà amb la mateixa energia que als anys setanta i vuitanta. 
  • Franz Ferdinand (15 d'agost, al Festival Cap Roig). Van marcar els 2000 amb una proposta ballable postpunk i ara sonaran per continuar connectant amb les noves generacions. 

Aquest estiu, amb la música com a banda sonora, el passat torna als escenaris. T'animes a reviure'l?