De treball escolar a estirar el fil fins a l'any 1400 per fer l'arbre genealògic familiar

En Marc Llena és enginyer, però, un bon dia, va començar a dibuixar l'arbre genealògic de la seva família, arran d'un treball escolar de la seva germana. Pares, avis, tiets i cosins, van ser els primers de formar part de tota aquesta estructura, que ara s'ha fet ben grossa. Tan grossa com que ha arribat fins a finals del 1400, però vol seguir tirant enrere per conèixer a fons als seus avantpassats. 

La voluntat de saber i d'explorar el seu passat familiar és el que el mou, explica. Per ell, estirar el fil ara ja és una necessitat. 

Tot i que té clar que cada cop serà més difícil, bé per la falta de registres, poc habituals en el passat, o perquè aquests registres s'han perdut en algun moment de la història. Malgrat això, es mou com peix a l'aigua entre papers de tot tipus i té clar a quines portes ha de trucar a cada moment.

El segle XIX, el més difícil

Pel Marc Llena, la clau és perseverar i no desanimar-se a la primera de canvi, quan alguna recerca no dona els seus fruits a la primera. Gestionar la frustració de veure com alguns arxius han desaparegut o bé s'han cremat en el passat, no sempre és fàcil. 

De fet, en Marc destaca que, tirant enrere, fins a l'any 1880 és prou senzill obtenir aquella informació que un cerca i que hi ha plataformes públiques a l'abast de tothom, que ho permeten. Una facilitat que ve derivada de tota la feina de digitalització que s'ha estat fent en els últims anys per part de molts ens públics. 

Ara bé, a partir del 1880, la cosa es comença a complicar. Els arxius els tenen els registres parroquials i accedir-hi ja no és tan fàcil. 

És un context molt més complicat. Jo diria que el segle XIX és la part més difícil de l'arbre.

"Hi ha moltes històries que no coneixes"

Ara ja fa 12 anys que en Marc va començar a fer recerca. A dedicar moltes de les estones lliures a revisar documents i a preguntar-se on trobarà la següent pista que l'ajudi a avançar. I és entre aquests arxius que ha descobert coses, gairebé, per casualitat. 

És el cas d'una carta que un avantpassat enviava a una amant. Pel que sembla, aquell qui escrivia la carta havia de marxar d'allà on vivia cap a Barcelona i s'acomiadava del seu amor furtiu. 

Descobreixes coses que no t'esperaves. Per exemple, tinc un familiar -no diré quina posició- que vam descobrir una carta seva que estava escrita per a una amant. Llavors dius: "Un moment, aquesta persona d'on és?" 

Però no només ha descobert històries romàntiques. També ha recuperat la relació amb una part de la família que va instaurar-se a la zona de l'Alt Penedès. Una branca familiar que va dedicar-se al sector vitivinícola. I també amb una altra part de la família que va quedar a Ponent: "Hem començat a parlar i la veritat és que és molt maco."

Què cal fer per començar el nostre arbre genealògic?

"Crec que la paciència és clau." Aquest és el primer dels consells que en Marc dona a qualsevol que vol iniciar l'aventura que ell continua desenvolupant a dia d'avui. 

Crec que la recompensa és com la de cuinar, no? Quan es cuina a foc lent, et dona certa gratitud.

La resta de passos, començar a recollir tota la informació dels familiars més propers, entrevistar-los i aplegar tota la documentació interessant que puguin tenir. En el seu cas, va descobrir una col·lecció de fotos antigues de la seva àvia, que li ha permès identificar moltes de les persones que ha anat col·locant al seu arbre genealògic. 

A partir d'aquí, tenir clar que és una inversió de temps i que cal anar trobant els fils a estirar, més enllà de la família més propera. De fet, remarca que no hi ha una inversió monetària, més enllà dels desplaçaments estrictament necessaris. 

I l'últim missatge que dona és un missatge d'ànims a tothom que tingui certa curiositat, perquè un arbre nou sempre ajuda altres persones a poder fer el seu amb més facilitat.