Decàleg de la nova temporada d'"El matí"

 Avui hem començat una nova temporada d'"El matí de Catalunya Ràdio" amb més il·lusió que mai i amb ganes d'explicar el món complex que ens ha tocat viure. En un moment amb més informació –i més desinformació– que mai, creiem que la nostra feina no és només explicar què passa, sinó ajudar a entendre per què passa. I continuar acompanyant. 

Aquesta quarta temporada arriba en un moment de transformació profunda del periodisme. La intel·ligència artificial ja genera textos, imatges, veus i continguts en segons. Les xarxes han convertit l'atenció en una batalla permanent i les grans plataformes competeixen amb els mitjans pel temps de les persones. Al mateix temps, la confiança en el periodisme està en qüestió. 

Per això volem evolucionar cap a un "Matí" més profund i analític. Sense renunciar a l'entreteniment ni a la companyia, però donant més espai a la informació, al context i a les converses que permeten entendre la complexitat.

 Venen temps difícils i cal donar-nos més eines i més espai per reflexionar. 

Explicar què passa i què significa 

La política catalana i espanyola continuarà tenint un pes important. El possible retorn de Carles Puigdemont, la situació a Madrid, els equilibris entre partits, els pactes i la relació entre Catalunya i l'Estat formaran part de l'agenda.

Però no volem que "El matí" quedi atrapat en el soroll polític. El repte és explicar què hi ha darrere de cada decisió i, sobretot, com afecta la ciutadania. Què significa un pacte? Quines conseqüències té una decisió del govern? Com afecta una política pública una família? 

Aquesta mirada també ens obliga a ampliar els temes. Volem parlar més de salut, ciència, tecnologia, cultura, educació i medi ambient, però també d'amor, amistat, curiositat i vida quotidiana. 

Explicar el país també és explicar les persones que el construeixen. 

El periodisme davant la intel·ligència artificial 

La intel·ligència artificial serà un dels grans reptes del curs. No només perquè transforma les redaccions, sinó perquè transforma la relació entre informació i ciutadania. Una màquina pot redactar una notícia, resumir una entrevista o analitzar milers de documents en segons. També pot crear imatges de fets que no han passat o reproduir veus humanes. 

La pregunta és inevitable: si una màquina pot produir informació, què fa que una informació sigui periodisme? 

La resposta no pot ser la velocitat ni la quantitat. Les màquines seran més ràpides i podran produir molt més contingut. 

El valor del periodista haurà de ser el criteri: saber què és important, contrastar, verificar, preguntar, contextualitzar, escoltar i entendre les conseqüències d'una decisió. 

Per això no volem afrontar la IA des de la por. Volem utilitzar-la, però també "desarmar-la": evitar que la tecnologia es converteixi en una autoritat i preguntar-nos qui controla les dades, qui dissenya els algoritmes i qui decideix què veiem i què considerem important. 

La tecnologia ha de ser una eina al servei del periodisme, no el criteri que decideixi què és periodisme. 

La batalla per l'atenció 

La IA se suma a la competència per l'atenció. Les plataformes han canviat els hàbits de consum i han imposat una lògica basada en la immediatesa, la personalització i la viralitat. 

Els mitjans també hi participem. Tenim xarxes, vídeos, pòdcasts i nous formats. Necessitem arribar a les audiències allà on són. 

Però hi ha una frontera que no voldríem perdre. Si per competir amb les plataformes acabem fent el mateix que elles, podem deixar de ser necessaris. 

El clic no pot ser l'únic criteri. Ni el "like". Ni la indignació. 

El periodisme ha de poder explicar una història que no sigui viral perquè considera que és important. I ha de poder dir que una informació no està prou contrastada encara que tothom l'estigui compartint. 

No volem competir per fer més soroll. Volem competir per explicar millor. 

La confiança, el gran repte 

La transformació tecnològica és important, però hi ha un problema encara més profund: la confiança. 

Els mitjans no podem parlar de la desconfiança ciutadana cap a la política o les institucions sense mirar-nos també nosaltres mateixos. 

La confiança es construeix amb rigor, independència, transparència i capacitat de rectificar. També amb autocrítica. 

El periodista no és el propietari de la realitat. És qui intenta explicar-la. 

La pluralitat forma part d'aquest compromís. Un mitjà públic ha d'escoltar totes les sensibilitats, però pluralitat no significa equidistància. Significa obrir les finestres, fer entrar més món i donar veu a persones que pensen diferent.

També significa qüestionar els discursos que deshumanitzen persones o col·lectius. No volem fer periodisme contra cap partit. Volem poder parlar amb tothom i fer les preguntes que toquen. 

El periodista no és la notícia 

El periodisme ha canviat perquè també ha canviat la figura del periodista. La ràdio va néixer sense cares i les xarxes han convertit els professionals en persones visibles i, sovint, en marques. 

Una de les normes bàsiques del periodisme és que el periodista no és mai la notícia. La personalitat és una eina. L'ego pot ser un motor. Però cap dels dos pot convertir-se en la finalitat. El centre de gravetat ha de continuar sent l'oient. 

Això ens obliga a preguntar-nos cada dia si allò que fem interessa perquè ens interessa a nosaltres o perquè interessa a qui ens escolta. També en les entrevistes. Preparar-les és fonamental, però una conversa no és una llista de preguntes. Cal escoltar i estar disposat a abandonar el guió. La millor pregunta sovint neix de la resposta anterior. Volem converses que no haurien pogut passar sense la ràdio. 

Una redacció també necessita temps 

La qualitat del periodisme depèn també de les condicions en què treballen els professionals. Un periodista sense temps per contrastar, amb precarietat o amb por de perdre la feina té més dificultats per fer un periodisme independent. 

La precarietat no és només un problema laboral. També és un problema democràtic. Defensar el periodisme significa defensar els periodistes: temps per pensar, formació, estabilitat, conciliació i condicions dignes. 

I això és també una qüestió d'equip. El Matí el construeixen redactors, productors, tècnics, corresponsals i informatius. La confiança dins d'un equip, com la confiança amb els oients, es construeix cada dia. 

Cal explicar una Catalunya més diversa 

Volem mirar Catalunya des de més llocs: des dels barris, les escoles, els hospitals, les empreses, els camps, els laboratoris i les universitats. 

Una Catalunya diversa en procedències, accents, edats i maneres d'entendre el país. Els mitjans públics tenim el repte que aquesta diversitat formi part de la nostra mirada habitual. També volem parlar més d'aquell talent que tenim al país i que potser no expliquem prou. 

Una llengua viva 

Volem defensar el català sense convertir-lo en una peça de museu. Cuidar-lo significa fer-lo servir, fer-lo evolucionar i aconseguir que sigui una llengua viva, moderna i compartida. 

Una llengua pròpia no es protegeix només amb discursos. També es protegeix fent-la atractiva, útil i present en tots els àmbits. 

Els mitjans tenim una responsabilitat especial perquè vivim de la paraula. I això exigeix cuidar-la, consultar quan tenim dubtes, aprendre dels errors i entendre que una llengua viva no és una llengua immòbil. 

El lideratge no es fabrica 

I després hi ha l'audiència. Catalunya Ràdio vol recuperar el lideratge i El Matí vol contribuir-hi. Però la ràdio no es guanya només amb una estratègia d'audiències. 

La confiança necessita temps. Cada matí hi ha una nova tria i aquesta tria no es pot donar per feta. Per això, més que preguntar-nos com guanyarem audiència, volem preguntar-nos per què ens hauria d'escollir l'oient demà. 

La resposta passa per ser útils, sorprendre, informar millor, fer companyia i generar confiança. El lideratge hauria de ser una conseqüència. 

No volem guanyar perquè fem més soroll. Volem guanyar perquè siguem més necessaris. 

Una temporada per tornar a preguntar 

La nova temporada arriba amb molts reptes: explicar la política sense quedar atrapats en el soroll, donar més context, utilitzar la intel·ligència artificial sense deixar que decideixi per nosaltres, competir amb les plataformes sense convertir-nos en una plataforma i recuperar confiança. No sabem exactament com serà el periodisme d'aquí a deu anys. 

Però sí que sabem què volem preservar: la curiositat, la capacitat de preguntar, la llibertat per incomodar, la humilitat per rectificar, la responsabilitat de contrastar i la voluntat d'escoltar. 

En un moment en què les màquines poden generar cada vegada més respostes, potser el valor diferencial del periodisme serà continuar fent les preguntes que les màquines no saben què cal fer. 

Aquest és el repte amb què comencem la temporada. 

I la nostra voluntat: ser útils cada matí. 

Som-hi! Ens hi acompanyeu?