Declarar un infrahabitatge, la drecera creixent dels ajuntaments per fer desallotjaments exprés

Els ajuntaments catalans tiren d'escletxes legals per accelerar les desocupacions de pisos conflictius i frenar la munició que busquen els partits d'extrema dreta. Cada vegada més pobles i ciutats petites i mitjanes se les empesquen per esquivar el col·lapse de la justícia i forçar desallotjaments exprés abans que arribi una ordre judicial. 

La disciplina urbanística s'ha convertit en la seva principal aliada: si l'habitatge està en mal estat o els inquilins tenen la llum punxada, els ajuntaments poden intentar forçar una desocupació molt més de pressa. 

Els problemes de convivència que, en alguns casos, deriven de les ocupacions, la pressió dels veïns i l'auge de l'extrema dreta a un any i mig de les eleccions municipals les han situat a l'ordre del dia de molts pobles i ciutats que fins ara vivien al marge d'aquesta realitat. 

És la conclusió que en treu el Departament d'Interior --i trasllada a 3CatInfo-- després d'haver rebut trucades de dirigents locals de tots els colors polítics demanant ajuda per falta de mans i experiència. 

Denominador comú: la convivència

Diversos alcaldes consultats per aquesta redacció comparteixen el mateix neguit: "La incidència d'una ocupació conflictiva de dues persones en un municipi de 7.000 habitants fa trontollar la sensació de seguretat dels veïns", assegura l'alcaldessa d'Ulldecona, Núria Ventura (PSC). "Judicialment, no hi ha manera de resoldre-ho", afegeix Miquel Riera (Junts), de Calldetenes. 

Mentre exigeixen canvis legals, Marc Aloy (ERC), de Manresa, destaca les "vies alternatives" que estan explorant els ajuntaments i que passen per enviar els tècnics municipals a revisar l'habitatge:

Si hi ha risc estructural per a l'edifici, podem desallotjar. Si hi ha una declaració d'inhabitabilitat, també podem actuar

Aquest diagnòstic es pot fer si l'immoble està en ruïna, però també si hi ha risc d'incendi perquè la llum està punxada o si hi ha plagues per acumulació de brutícia. 

Un cas recent que exemplifica la rapidesa d'aquesta alternativa és el de Torelló. Després d'una revolta veïnal pels problemes de convivència focalitzats en tres immobles ocupats a finals de setembre, l'Ajuntament (ERC) va comprovar l'estructura dels pisos i, en menys d'un mes, va poder executar el desallotjament del primer "per la situació d'infrahabitatge". 

A "El Matí de Catalunya Ràdio", l'alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, ha explicat que els ajuntaments volen "combatre" aquestes ocupacions conflictives per "aportar seguretat als veïns d'aquestes zones". 

Però ha denunciat que justament en aquesta lluita es troben amb "molt poques eines per fer una feina tan fonamental com la de garantir la seguretat als veïns", ha conclòs. Aquest mateix dilluns, la policia local ha fet un nou desallotjament sense ordre judicial.

Des de Mataró, el seu alcalde, David Bote (PSC), lamenta que "la ultradreta i sectors econòmics en el camp de la seguretat i les alarmes fan servir el sentiment de vulnerabilitat dels veïns, quan hi ha una ocupació conflictiva, per treure'n rèdit".

En una entrevista al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio, Bote ha recordat que des de l'any 2016 que estan demanant des dels ajuntaments "canvis legals" per afrontar aquesta "batalla" que genera molts problemes de convivència.

També proliferen el nombre de municipis que en els últims anys han constituït oficines municipals per canalitzar les trucades dels veïns en el moment de l'ocupació. 

A Sant Vicenç de Castellet estan redactant una nova ordenança per posar per escrit el deure dels propietaris a conservar els seus edificis. "Si el propietari no respon, des de l'Ajuntament podrem tapiar un habitatge perquè no hi pugui accedir ningú si està en condicions d'inhabitabilitat", explica l'alcalde, Dani Mauriz (Junts).

Ara bé, obrir nous expedients urbanístics també pot provocar un efecte bumerang –tal com adverteix Ventura– perquè carrega de més paperassa consistoris amb pocs treballadors que ja estan al límit de burocràcia. 

Un any de l'acord judicial a Girona: els municipis l'aplaudeixen 

Els magistrats de l'Audiència Provincial de Girona van acordar el novembre del 2024 que la policia podia actuar d'ofici en un desallotjament, sense ordre judicial, durant les primeres 24 hores de l'ocupació.

Un any més tard, diversos alcaldes d'aquesta demarcació coincideixen a 3CatInfo que la instrucció ha marcat "un abans i un després". 

"Aquest marge és molt positiu, ens ha facilitat molt la feina", destaca l'alcalde de la Bisbal d'Empordà, Òscar Aparicio (PSC). 

El de Cassà de la Selva, Pau Presas (ERC), treu pit d'haver contingut les ocupacions. "No n'hi ha hagut cap de nova i s'han disminuït el nombre d'habitatges ocupats", diu, des que està en vigor aquest acord. 

L'Audiència de Barcelona es va desmarcar del criteri dels magistrats de Girona i, el març d'aquest any, va evitar avalar els desallotjaments exprés sense ordre judicial. 

La cara oculta d'aquestes actuacions per frenar ocupacions --que no preveuen una alternativa habitacional-- és el nombre creixent de persones que viuen al carrer.

L'associació Som Sostre calcula que aquest hivern es doblarà el nombre de persones sens ellar als carrers de Girona arran dels últims desallotjaments a la ciutat.