Del control al feminicidi: per què la Carla sentia que no tenia sortida

Durant el judici per l'assassinat de la Carla Fernández el 2023 a Girona, el seu entorn ha explicat que ella se sentia encerclada per l'acusat. Família i amics de la víctima han definit Toni M. com un home controlador, agressiu, possessiu i molt gelós, fins i tot quan ja havien trencat la relació; uns senyals d'alarma que s'amaguen sota l'iceberg de la violència masclista.

Els primers dies a l'institut, la Carla va veure un noi reservat que estava sol a l'última fila de la classe i va decidir asseure's al seu costat perquè no se sentís apartat. "Aquest gest li va costar la vida", va declarar la seva mare, Blanca Gutiérrez, al judici.

Control tenyit de protecció

A l'inici, ella l'admirava i, poc després, van començar una relació de parella, que es va acabar al cap d'uns mesos. Segons la mare, quan sortien junts ell es mostrava excessivament protector: "Li deia que com ell l'estimava no l'estimaria ningú."

La relació va continuar com una amistat durant anys. El 2022, explica la mare, l'acusat li va proposar llogar una habitació al pis que ella havia comprat per ajudar-la a pagar la hipoteca. 

En Toni era com un satèl·lit que orbitava al voltant de la Carla. Anava apareixent on ella treballava i simulava trobar-se casualment amb ella.

Un amic va descriure l'actitud de l'acusat durant aquest temps com a "superdominant" i explicava que "estava gelós de les amigues de la Carla i no va acceptar mai que ella tingués una altra parella."

La mare apunta que "ell la volia aïllar" i, per això, menystenia la seva feina com a recepcionista d'hotel i li demanava que la deixés: 

Ell va demanar-li de tornar a estar junts, però la Carla no volia; em va dir que cada cop el veia més agressiu i intolerant.

Aquest cas és un exemple clar de com un agressor exerceix violència masclista, tal com apunten els experts: "Control, gelosia, obsessió i dificultat per acceptar la ruptura i la llibertat de la víctima; fins i tot molts anys després", descriu l'advocada Sònia Ricondo.

"El feminicidi no s'ha d'entendre únicament a partir del moment de l'assassinat, sinó dins d'un continu de violència, en què el control i l'assetjament poden restringir progressivament la llibertat de la dona, generant por i, en alguns casos, aïllament", explica la investigadora de la Universitat de Girona, Patrícia Melgar.

"Sentia que estava sentenciada"

Els testimonis del seu entorn van declarar que, poc abans de ser assassinada, la Carla s'havia trobat la porta de casa forçada en dues ocasions i que havia vist com una persona la seguia en tornar de la feina. Per aquest motiu, la mare l'acompanyava fins al portal de casa. 

"Ella tenia por de dir qui era perquè en Toni la tenia controlada", va declarar el noi amb qui sortia des de feia cinc anys. 

El problema és la normalització i la progressió: va de menys a més, i a vegades és molt subtil, sobretot si ve d'una exparella, o amic, com en aquest cas.

Segons l'advocada, "la relació prèvia et pot fer justificar certes actituds de l'agressor i no detectar el risc o els senyals principals d'alarma".

Al judici, la Blanca va explicar que ella i la seva filla feia temps que sospitaven de l'acusat, però "no ens imaginàvem que arribaria a matar-la": 

Fins i tot, s'havia plantejat anar a viure fora, però sentia que, encara que fugís, ell la trobaria: la Carla sabia que no tenia sortida.

Què ha fallat?

A Catalunya existeix un sistema de protecció de les víctimes, amb serveis com els SIE, on s'ofereix atenció psicològica especialitzada, assessorament jurídic, acompanyament i suport. Per accedir-hi no cal haver fet cap denúncia, però no totes les dones hi arriben.

"El feminicidi no es pot predir, però sí prevenir o detectar factors de risc i senyals d'alarma", explica Ricondo. I afegeix:

El dubte que ens quedarà és si el sistema l'hauria pogut protegir si hagués denunciat o anat a un d'aquests recursos, però no podem traslladar la responsabilitat a la víctima per no haver demanat ajuda.

"No podem parlar d'una única fallada: pot fallar la detecció o valoració del risc, però també la resposta i la coordinació dels serveis, la protecció efectiva de la dona o l'existència d'una xarxa social i comunitària capaç de detectar la violència i trencar l'aïllament" explica Melgar. I afegeix:

Cal preguntar-nos quines oportunitats de prevenció i protecció no han funcionat o no han existit.

L'ajuda només va arribar per part de l'entorn. "El sistema fracassa quan passa això", conclou Ricondo.

Qui atura l'agressor?

Un altre dels errors del sistema, apunten els experts, és no haver detectat i aturat l'escalada de violència de l'agressor. "No podem fer recaure sobre la dona tota la responsabilitat de protegir-se, que sigui ella qui denunciï, qui marxi, qui modifiqui les seves rutines o qui eviti determinats espais", reclama Melgar. 

En aquest sentit, diu que cal qüestionar-nos què pot fer l'entorn per aturar l'agressor:

La prevenció també ha de posar el focus en qui exerceix la violència i en la responsabilitat col·lectiva de protegir. Això implica incrementar les actuacions, també preventives, adreçades als agressors.

Melgar també exigeix millorar la coordinació i l'intercanvi d'informació entre professionals i serveis que intervenen un mateix cas i garantir que els professionals tinguin formació específica per identificar la violència i valorar el risc:

"Una resposta que posi en dubte el relat de la dona pot generar revictimització i contribuir a un aïllament més gran, i que perdi la confiança en els serveis als quals hauria de poder recórrer per demanar ajuda i protecció. I és fonamental que les dones se sentin escoltades, cregudes i acompanyades."

Explicar una situació de violència ja és prou difícil perquè, a més, hagin d'afrontar judicis, que les qüestionin o haver de demostrar constantment la veracitat o la gravetat del que estan vivint. Això és important en l'entorn social, però especialment en els serveis.

Què pot fer una dona que se sent atrapada?

"Si una dona té por, és important que ho expliqui a persones de confiança, de l'entorn i a recursos especialitzats, encara que no faci la denúncia judicial", explica Ricondo.

Si ho vol fer, és "important recollir proves com missatges, captures de pantalla o testimonis de referència".  I, si està en situació d'emergència o urgència, cal trucar al 112.