El govern de Catalunya compta amb una Col·lecció Nacional d'art que va ampliant any rere any. L'objectiu, com en tots els països del món, és preservar el patrimoni cultural de les diferents disciplines i completar les col·leccions públiques.
Són béns culturals mobles, com pot ser una pintura, arqueològics, científics o documentals. Enguany, el Departament de Cultura ha destinat gairebé cinc milions d'euros per comprar un total de 344.881 obres .
És un increment important respecte a l'any passat, en tots els sentits. La majoria d'adquisicions serviran per nodrir totes les institucions museístiques del país.
La fotografia, estrella de les adquisicions Una de les adquisicions més destacades d'aquest any, en la línia de béns mobles és, el daguerreotip "Casa Vidal Quadras i muralla de Mar" , del 1848. És únic al nostre país i mostra aquest edifici abans del seu enderroc, i de l'enderroc de les muralles de la ciutat de Barcelona.
Daguerreotip Casa Vidal Quadras (Família Moragas-Rodes) Es tracta d'una peça excepcional perquè és el primer de les seves característiques a la península Ibèrica. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) el conservarà, al costat de peces i material fotogràfic del segle XIX.
En l'àmbit de la fotografia, el govern ha adquirit la prestigiosa Col·lecció Forvm, d'àmbit internacional. Es tracta de 1.700 imatges de més de 350 autors de la segona meitat del segle XX.
Compta amb noms com Agustí Centelles, América Sánchez, Bernard Plossu, Colita, Eiko Hosoe, Gabriel Cualladó, Hannah Collins, Humberto Rivas, Joan Colom, Manolo Laguillo, Marta Povo o Ralp Gibson.
De béns mobles s'han fet 524 adquisicions, per un valor de gairebé 3 milions d'euros. A més de l'àmbit fotogràfic, també destaca el Fons Pau Casals , amb un conjunt de 182 documents textuals i 20 imatges, relatiu a la correspondència familiar entre diferents membres de la família i el compositor.
Una adquisició rellevant en ser l'any de la commemoració del 150è aniversari del naixement de Pau Casals. Es dipositarà a l'Arxiu Nacional de Catalunya.
A la Biblioteca de Catalunya hi anirà el "Liber proverbiorum", de Ramon Llull, un manuscrit llatí sobre paper amb una enquadernació contemporània de Christina Eriber, actiu entre els anys 1444 i 1462.
Art de postguerra i segones avantguardes Durant la presentació de les adquisicions de la Col·lecció Nacional, la consellera de Cultura, Sònia Hernández, va destacar la necessitat "d'anar completant la col·lecció en aquells àmbits poc representats".
En aquest sentit, l'any 2023 es va crear la línia d'adquisicions d'art de postguerra i segones avantguardes . Aquí, les obres adquirides daten de la segona meitat del segle XX i compten amb peces d'Albert Ràfols Casamada, Elena Paredes, Antoni Llena, Eugènia Ciuró, Aurora Gassó Grau, Antoni Clavé o Modest Cuixart .
En concret, s'ha comprat una pintura de gran format d'Albert Ràfols Casamada del 1959 per al MNAC, dues "Escultures dissecades" d'Antoni Llena per al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), una pintura d'Amèlia Riera per als Museus de Sitges o una d'Elena Paredes per al Macba.
Un dels quadres d'Albert Ràfols Casamada comprat per la Col·lecció nacional (Col·lecció nacional) També hi ha mancances en el període del Renaixement i del barroc i, per això, s'ha fet un esforç en l'adquisició d'obres d'art que s'han incorporat al Museu del Renaixement, a Molins de Rei, i al del Barroc, a Manresa, entre d'altres.
És rellevant el "Llibre d'hores de la família Gralla" .
El text és en llatí i la lletra és gòtica rodona característica de l'època a la zona catalana. La peça, que s'ha dipositat a la Biblioteca de Catalunya, inclou escenes miniaturades de la vida de Jesucrist.
A més de l'art de postguerra i de la fotografia, el govern també impulsa altres línies d'adquisicions específiques, com la del còmic i Il·lustració. En aquest sentit s'han incorporat obres representatives com el conjunt de dibuixos de Pilarín Bayés titulat "Una família dels anys 60"; l'obra "La firma del autor" (2011), de Marc Torices , publicació històrica en què apareix per primera vegada el personatge de Cornelius; o "Las puertitas del Sr. López" (1979), d'Horacio Altuna , una obra representativa del compromís social i polític de l'autor amb l'Argentina.
Tot i no tenir una llarga trajectòria, s'arrisca en l'aposta dels nous llenguatges artístics que proposen. Formar part de la Col·lecció Nacional suposa, en aquest sentit, un aval institucional que els ajuda en la seva projecció.
Algunes de les obres d'art es dipositaran en institucions museístiques del país, com el Museu de Granollers i el Morera de Lleida.
