Del fenomen 600 a la modernitat del Cupra: la marca Seat va lligada a la història del país
El futur de Seat està en l'aire. El grup Volkswagen només s'ha compromès a mantenir la marca fins al 2030 i, a partir d'aquí, "es valorarà la continuïtat", segons el comunicat que ha fet públic l'endemà d'anunciar que la reestructuració anunciada afectarà 100.000 treballadors.
"Seat representa molt més que una marca", ha dit el conseller d'Empresa, Miquel Sàmper, que ha destacat que "és indústria, ocupació, innovació i una part essencial de la història econòmica de Catalunya".
Seat va néixer el 9 de maig de 1950, a la Zona Franca de Barcelona. La Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme neix de la mà de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), la italiana Fiat i un conjunt de bancs, i aviat es converteix en una peça clau de l'economia catalana.
L'empresa, impulsada sobretot amb capital públic, roda des del primer moment cap a un objectiu: motoritzar l'Espanya de la postguerra.
El primer model que va sortir de la Zona Franca va ser el Seat 1400, que ja es produïa el 1953. Això sí, només per a les poques butxaques que se'l podien permetre. En preus d'ara costaria uns 900 euros. Però, en l'Espanya de la postguerra, eren ben pocs els que podien fer aquest desemborsament, 145.000 pessetes d'aleshores.
1957: neix el 600, tot un fenomen social
Quatre anys després del Seat 1400, naixia la seva alternativa popular, el Seat 600. Per menys de la meitat de preu –unes 70.000 pessetes– era un vehicle a l'abast de moltes més famílies, que van poder pujar sobre 4 rodes per primer cop.
La història de l'empresa automobilística més important del país s'explica, en bona part, pel que va suposar l'aparició del 600, l'any 1957, a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona.
El primer 600 s'enfilava fins als 95 per hora, gràcies a un motor de 633 centímetres cúbics i 21,5 cavalls de potència. Va esdevenir un autèntic fenomen social.
Era la versió espanyola del Fiat 600 i es va convertir ràpidament en el símbol del desenvolupament de l'Espanya de la postguerra, on començava a emergir la societat de consum.
La seva popularitat es va disparar, amb 100.000 comandes en pocs mesos i llargues llistes d'espera.
Fins al 3 d'agost de 1973, quan es va deixar de fabricar, se'n van produir prop de 800.000 unitats, amb la qual cosa es va convertir en el primer automòbil produït en massa a l'estat espanyol.
La fàbrica de la Zona Franca, epicentre de producció... i repressió
Mentre el 600 esdevenia un autèntic símbol, la fàbrica de Seat, estretament vinculada a les migracions de la postguerra, era part important de la transformació social que vivia Barcelona.
En aquest context, Seat és també un escenari central de la lluita obrera contra el franquisme, amb vagues, repressió, acomiadaments, detencions i tortures. El 1971 mor el treballador Antonio Ruiz Villalba pels trets de la policia franquista.
En ple boom del 600, Seat va començar a fabricar diversos models més. Als anys 60, el Seat 1500, un dels taxis més habituals aleshores. I el 850, per als que volien anar més enllà del 600. Després va ser el torn del 124, un model de tipus mitjà que va suposar un gran avenç per a la marca.
Ja als anys 70, i amb els darrers 600 en fabricació, apareix el Seat 127, una autèntica "revolució", amb motor davanter. Res a veure amb el següent model, que representa, potser, el cas més curiós en la història de Seat.
Parlem del 1200 Sport. Aquest cupè esportiu el van batejar Bocanegra per la goma del seu para-xocs característic, que era d'aquest color. I, amb el pas del temps, s'ha acabat convertint en una peça de col·leccionista: només en queden uns 300 al món, una trentena a Catalunya.
Bocanegra al marge, durant dècades Seat va dominar el mercat espanyol: va arribar a tenir un 75% de quota i, a principis dels anys setanta, un de cada dos cotxes que circulaven per Espanya era un Seat.
El 1979, però, Fiat va abandonar Seat i va vendre la seva participació a l'Estat per una pesseta. La companyia va entrar en una greu crisi, amb l'acomiadament d'uns 7.000 treballadors. I va buscar un nou soci.
Abans que aparegués Volkswagen a escena, encara apareixerien dos models emblemàtics més: el Seat Panda (1980), que unia austeritat i funcionalitat, i la "joia de la corona".
Parlem de l'Ibiza, que va néixer el 1984. Era el primer model desenvolupat íntegrament per Seat, amb la col·laboració de Giugiaro i Porsche. L'Ibiza es converteix en el seu model més venut, amb més de sis milions d'unitats a tot el món.
Volkswagen aterra: més capital, tecnologia i internacionalització
El 1986 l'entrada de Volkswagen garanteix la continuïtat de Seat. Quatre anys més tard, la marca alemanya en va assumir el control total. La seva intervenció va permetre, aquells anys, recuperar la rendibilitat i consolidar la marca.
A partir dels anys 90, Seat va iniciar una nova etapa sota el paraigües del Grup Volkswagen, que va suposar una expansió internacional i el llançament de models que es convertirien en icones de la marca.
Són els anys del Toledo, l'Alhambra (primer monovolum), el Córdoba i el León.
Avui, Seat continua tenint un important impacte econòmic i industrial, tot i que el seu pes és menor que durant la segona meitat del segle XX.
A Martorell ara mateix es produeixen dos elèctrics, el Cupra Raval i l'ID. Polo; híbrids endollables, com el Cupra León, el Cupra Formentor i el Seat León. I dos de combustió clàssics, el Seat Ibiza i el Seat Arona.
La realitat és que l'any passat les vendes de Cupra van créixer un 32%, mentre que les de Seat van caure un 17%. L'elèctric es dispara, i molt, mentre els de combustió van cap avall.