Junqueras i Turull celebren la seva amnistia com una victòria que torna el conflicte al terreny polític

Satisfacció entre els partits independentistes i el govern després que el Tribunal Suprem hagi aplicat l'amnistia a l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, condemnats per l'1-O el 2019.

Després d'anys de batalla jurídica i política per enterrar la via judicial contra els líders del procés, els màxims dirigents de Junts i d'ERC han sortit aquest dilluns a celebrar un pas que consideren imprescindible però que, diuen, no serà definitiu fins que l'amnistia no s'hagi aplicat a tota la resta d'afectats.

Tant el secretari general de Junts com el president d'ERC han tret pit per la "capitulació" de les instàncies judicials espanyoles i han reivindicat que votar en un referèndum no era cap delicte, i que ara s'obre una etapa centrada en el debat polític i no en la repressió.

Junqueras: "És un estat fallit"

"Avui la política torna al terreny de la política i surt del terreny de la judicialització i de la repressió", ha celebrat l'exvicepresident del govern Oriol Junqueras en una declaració davant de la premsa sense preguntes i en què ha assegurat que és un "dia de victòria" i ha carregat de valent contra el poder judicial:

Ells odien i menyspreen la democràcia i nosaltres sempre hem sigut els que l'hem defensada i la continuarem defensant.

Portant-ho al terreny personal, l'ara president d'ERC ha celebrat que avui "hi ha dos nens a Catalunya que recuperen un pare que pot tornar a fer de professor d'universitat", després que durant tots aquests anys ho hagi tingut prohibit per la inhabilitació que li van imposar:

Si hi ho han fet és perquè ens han tingut i ens tenen molta por, i fan bé de tenir-nos-la.

Junqueras també ha fet referència a la família per recordat que l'Estat ja va acusar de sedició o de rebel·lió la seva mare, la seva àvia i almenys dos dels seus besavis:

Quan un estat necessita actuar amb aquesta brutalitat generació rere generació contra una societat, vol dir que és un estat fallit.

Ho ha dit des del pati de la seu d'Esquerra Republicana, que ha qualificat com "l'únic partit que sempre ha plantat cara". Allà l'acompanyaven desenes de militants i els també amnistiats Raül Romeva i Dolors Bassa, que ha agraït el suport rebut durant tot aquest temps.

L'exconseller d'Afers Exteriors, per part seva, ha dit que aquest no és un "punt i final" sinó un "punt de retorn allà on vam deixar uns encàrrecs per complir":

És tornar a la política. Deixar la via repressiva al calaix i, fins i tot, si pot ser, a les cel·les.

Turull: "Han hagut de capitular"

En una atenció a la premsa, l'exconseller de la Presidència Jordi Turull ha afirmat que "els 'Marchenas' i tota la 'toga nostra' han hagut de capitular perquè que ens hem carregat de raons jurídiques i democràtiques pel que vam fer l'1-O, i ho hem fet sense haver renunciat a res":

És una esmena a la totalitat als que han volgut fer de justiciers.

L'ara secretari general de Junts ha assegurat que estem davant de la "capitulació de Marchena i del Tribunal Suprem, que s'han hagut de rendir davant de l'obvietat i ara intenten salvar-se dient que no han estat prevaricant durant tot aquest temps".

Per Turull, que considera que l'alegria no serà completa fins que retornin els exiliats, aquesta ocasió s'ha d'aprofitar per "apujar l'autoestima de l'independentisme, per dir que les batalles són dures però les acabem guanyant". 

En la mateixa línia s'ha expressat a les xarxes l'expresident Carles Puigdemont, que ha dit que, finalment, el Suprem no ha pogut evitar aplicar l'amnistia, "malgrat la capacitat d'inventiva", i s'ha mostrat convençut que l'amnistia també arribarà als exiliats. 

El govern també celebra la decisió

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha assegurat, des d'X, que amb l'amnistia "guanya la política sobre la judicialització".

Malgrat les resistències d'alguns, Catalunya continua avançant en normalització política, social i institucional. 

La portaveu del govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, ha celebrat l'amnistia als líders del procés. 

És el que el govern sempre havia demanat, per a les persones que se'n veuen beneficiades i en benefici del conjunt de Catalunya.

Paneque ha assegurat que els amnistiats seran tractats "amb la normalitat i la dignitat que mereixen".

També ho han celebrat des de La Moncloa. La portaveu de l'executiu espanyol, Elma Saiz, ha recordat que la llei és "plenament constitucional" i afavoreix la "convivència" a Catalunya. "Permet mirar al futur", ha sentenciat. 

El president del Parlament, Josep Rull, ha celebrat que "quatre servidors de la causa de Catalunya" hagin "recuperat uns drets fonamentals que mai se'ls hauria d'haver arrabassat". 

Novament, el Tribunal Suprem surt derrotat.

Per la CUP, és "un nou pas per a la finalització de l'època repressiva de l'1 d'Octubre per permetre'ns caminar cap al pròxim embat contra l'estat espanyol".

Amb l'aplicació de l'amnistia es considera que no hi va haver delicte de malversació, se'ls esborren els antecedents penals i s'aixeca la inhabilitació que pesava sobre ells per exercir càrrecs públics.

Què passa amb els exiliats?

Només els tres exiliats resten pendents que se'ls apliqui l'amnistia definitiva. Tot i que el magistrat Pablo Llarena va retirar l'ordre de detenció contra els exiliats Carles Puigdemont, Lluís Puig i Toni Comín, encara no se'ls aplica l'amnistia, perquè manté, de moment, oberta la causa contra ells. 

Ho podria resoldre en els pròxims dies i, serà, en última instància, el Suprem qui els haurà d'atorgar l'amnistia definitivament.

En una conversa a 3CatInfo, l'advocat Jaume Alonso-Cuevillas i el fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín han coincidit a assenyalar que el pas lògic seria que el jutge Llarena sobresegui la causa, cosa que equivaldria a una sentència absolutòria. Pots recuperar-ho aquí:

Sigui com sigui, després de nou anys fora, els tres líders del procés exiliats ja preparen la tornada a Catalunya.

Puigdemont encara no ha fet pública la data, però sí que ha avançat que ho farà després de les eleccions generals del 29N.