Denuncien les cadenes de menjar ràpid perquè no adverteixen que els productes no són saludables

Com molts altres nord-americans, Caesar Barber, de 56 anys, va començar a consumir menjar ràpid quan era nen, perquè era barat i gustós. Barber explica que acostumava a menjar en cadenes com Macdonald's o Burger King i que es menjava el greix que hi posaven i que no expliquen mai que hi és: "Hi posaven greixos saturats, sal, sodi, sucre... no m'ho van advertir mai." Barber pesa avui 123 quilos, té diabetis i ha sofert atacs de cor. La demanda s'ha presentat a Nova York fa un parell de dies i ja s'ha comparat el cas amb el de les demandes a les empreses tabaqueres. El cas ha tingut el suport d'alguns membres de l'estament mèdic i la crítica de l'associació nacional de restaurants. L'advocat del demandant, Samuel Hirsch, creu que s'enfronta amb un conglomerat empresarial molt poderós. "Crec que és una qüestió d'informació al consumidor, al client, i la indústria de menjar ràpid té aquesta obligació. Han tret uns immensos beneficis, milers de milions de dòlars, d'aquest negoci. Tenen un 'lobby' molt poderós a Washington que els eximeix d'etiquetar correctament el menjar i els locals." La quantitat de persones amb sobrepès s'ha doblat als Estats Units en els últims deu anys i s'ha convertit en un tema de debat nacional. 67 milions de persones grasses, 300.000 de les quals moren cada any per malalties associades a l'obesitat.