Desapareixeran els mercats? 10 cadenes de supermercats controlen el 65% de les vendes alimentàries
El sistema agroalimentari a Catalunya està cada cop més concentrat i les últimes sis dècades s'ha virat cap a un model industrialitzat i altament especialitzat que ha aglutinat el poder en grans empreses i cadenes de distribució.
Ho alerta un informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que exposa com s'han reordenat les cadenes de subministrament i s'han modificat els hàbits de consum de la ciutadania, amb un model cada cop més controlat pels supermercats en detriment dels mercats municipals i les botigues de carrer.
L'estudi també destaca el pes del sector porcí a Catalunya i alerta que ha experimentat una ràpida industrialització. Adrià Rodríguez, responsable de l'informe, també apunta com cinc companyies controlen la pràctica totalitat d'aquesta indústria, a més de destinar a l'exportació el 50% de la seva producció.
Cinc empreses càrnies controlen gairebé tota la producció, processament i distribució.
Aquesta evolució del sistema també ha afectat altres indústries com la de la fruita, l'oli, l'avicultura o la pesca, sectors que han augmentat notablement la seva industrialització i especialització productiva i fragmentació territorial.
L'estudi també reclama una reorientació de les polítiques públiques per afavorir un model basat en la sostenibilitat i els circuits curts de comercialització.
10 supermercats controlen el 65% de les vendes
En l'àmbit de la distribució, l'actual model agroalimentari ha afavorit els circuits llargs de comercialització. En concret, destaca que s'ha acabat imposant un model on els supermercats cada vegada tenen més pes.
L'estudi apunta que 10 cadenes de supermercats controlen el 65% de les vendes d'aliments a Catalunya. D'aquestes deu, destaquen sis grups principals: Mercadona, Bon Preu-Esclat, Carrefour, Lidl, Consum i BonÀrea. Aquestes ocupen una quota del 56% del mercat.
L'informe apunta com entre mitjans dels anys 80 i mitjans dels anys 90, el nombre de supermercats a Espanya es va multiplicar per quatre, passant de prop de 250 a un miler. En aquest període, les mitjanes i grans superfícies van passar d'ocupar el 25% al 35% de la quota de mercat.
Una oferta cada cop més uniforme i més consum de carn i processats
La consolidació dels supermercats contribueix a generar una oferta alimentària cada cop més uniforme, on la diversitat comercial i de productes se substitueix per un únic tipus d'establiment on hi ha el mateix tipus de productes.
Segons l'informe d'IDRA, aquest procés afavoreix el sobreconsum de carn molt per sobre de les recomanacions de l'OMS i productes ultraprocessats, de baix cost, que s'ha triplicat en 30 anys.
La reducció de la diversitat comercial i l'eliminació de la competència i els circuits llargs de distribució, contribueixen al malbaratament alimentari que els responsables de l'estudi situen al voltant del 30% dels aliments produïts, i a la inflació alimentària.
Des del 2020 els preus dels aliments han augmentat un 34% a Espanya, amb augments especialment accentuats en alguns productes bàsics com l'oli, la llet o els ous. De mitjana, cada llar catalana gasta 475 euros mensuals en alimentació.
Sector porcí: cinc productors controlen tota la cadena
L'estudi exposa que el sector porcí ha experimentat una ràpida industrialització i que, actualment, cinc empreses controlen pràcticament tota la cadena de producció, transformació i distribució de l'activitat.
Això ha anat en detriment dels petits productors. Segons l'informe, en els últims 40 anys han desaparegut unes 15.000 petites explotacions porcines i més de 150 escorxadors del país.
L'informe també recull que hi ha hagut una pèrdua continuada de petits productors agraris, i en l'última dècada n'han desaparegut uns 4.600, mentre la mida mitjana de les explotacions agrícoles s'ha duplicat des de principis dels anys vuitanta.
Pel que fa a la producció agroalimentària de Catalunya, el 55% està destinada a l'alimentació de bestiar, mentre que el 45% restant està destinada a l'alimentació humana.
Per tot això, l'informe d'IDRA reclama avançar cap a un model de planificació que permeti anar cap a un sistema més sostenible i que garanteixi una alimentació més saludable i amb millors condicions laborals dels qui treballen en el sector.