
Desarticulen una xarxa piramidal que ha estafat 1,5 milions a més de 200 persones
Els detinguts a Cornellà de Llobregat i Vilanova i la Geltrú formaven part d'una xarxa controlada des del Benín que extorsionava i estafava les seves víctimes
Redacció
07/11/2021 - 18.36 Actualitzat 07/11/2021 - 18.36
Detingudes 45 persones a tot l'estat per estafar més de 200 persones per internet, captar les víctimes i extorsionar-les perquè passessin a formar part de la xarxa criminal.
Els estafadors havien aconseguit un benefici de gairebé un milió i mig d'euros oferint productes informàtics i d'electrònica per sota del preu de mercat a webs fraudulentes. S'han detectat i tancat un total de 20 pàgines web falses de venda a Espanya, Alemanya, Àustria, França i Polònia a través de les quals operava aquest grup.
Algunes de les detencions s'han fet a Cornellà de Llobregat i a Vilanova i la Geltrú. Però els caps de l'organització operaven des de la República del Benín. Malgrat que les estafes les feien des d'aquest país africà, captaven a Europa les "mules" i les coaccionaven per fer-los arribar els diners estafats.
Les investigacions policials han permès detectar dos modus operandi dissenyats pels membres de l'organització. D'una banda, creaven webs fraudulentes on oferien productes informàtics, electrònics i de telefonia a un preu inferior al del mercat. El pagament d'aquests productes en oferta s'havia de fer mitjançant transferència bancària als comptes de les persones que exercien de "mules", en un entramat piramidal.
De víctimes a formar part de la xarxa d'estafadors
Una vegada les víctimes iniciaven la suposada compra d'un producte, les seves dades de contacte i bancàries quedaven en poder de l'organització criminal. A partir d'aquest moment, els estafadors contactaven amb les víctimes per extorsionar-les: els exigien obrir nous comptes bancaris, sol·licitar targetes de crèdit al seu nom i enviar-les per correu ordinari a diversos apartats postals de la República del Benín. Els deien que seria l'única forma de poder recuperar els diners sostrets.
Quan les targetes de crèdit arribaven al país africà, s'iniciava un procés en el qual les víctimes començaven a rebre quantitats ingents de diners procedents de noves estafes fetes per tot Europa.
Aquests diners de les noves estafes els retiraven mitjançant les targetes de crèdit en caixers del Benín i deixaven als comptes una comissió per cada transferència a disposició de la víctima de l'estafa original, que, des d'aquell moment, passava a ser part implicada en l'entramat criminal.
Amenaçats de mort
En altres casos, eren els membres de l'organització establerts a Espanya els que obligaven, sota amenaça de mort, les "mules" a seguir les indicacions de la xarxa respecte al nou rol que havien d'exercir.
Amb la finalitat de donar una aparença legal a aquest procés, l'organització feia un contracte fals amb les "mules" captades, fent-se passar per prestamistes particulars i, així, camuflar la comissió que pagarien a les víctimes com si fos l'abonament del préstec concedit.
Falses empreses financeres franceses
El segon modus operandi emprat per aquesta xarxa criminal consistia en la publicació d'anuncis en diverses xarxes socials oferint la concessió de falsos préstecs en línia, en els quals es feien passar per financeres franceses.
Els falsos prestadors posaven com a condició l'obertura d'un compte corrent en la qual suposadament li ingressarien el préstec sol·licitat, i que havia d'estar a nom de la víctima, qui havia d'ingressar una quantitat de diners que oscil·lava entre els 500 i 1.000 euros com a despeses de comissió d'obertura del préstec. A més, havien d'obtenir una targeta de crèdit i enviar-la al Benín juntament amb les dades i claus de la banca en línia.
Una vegada que els membres de l'organització tenien les targetes en el seu poder, retiraven els diners ingressats per la víctima per a les despeses de gestió i començaven l'extorsió.
200 denúncies només a Espanya
Amb aquest procediment han estafat milers de persones. Només a Espanya s'han tramitat més de 200 denúncies que haurien proporcionat als estafadors un benefici de gairebé un milió i mig d'euros.
Entre les 45 persones detingudes a Cornellà, Vilanova i a una vintena de ciutats espanyoles hi ha els principals membres que operaven com a captadors directes a Espanya.
Avui és notícia
El ministeri investiga si el brot de pesta porcina africana ha sortit d'un laboratori
S'amplia la prohibició d'accés als espais naturals per la pesta porcina: consulta els 91 municipis
El pes del sector porcí català: 4.260 milions d'euros de negoci a l'exterior
La Comissió Europea desaconsella sacrificar senglars i recomana deixar que el virus actuï
Senglars: d'estar prop de l'extinció a ser un risc per a l'expansió de la pesta porcina africana