Descobreixen una nova espècie de rèptil volador amagada al Regne Unit durant 150 anys
Redacció
Un equip internacional de paleontòlegs, amb la participació de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA), ha descobert una nova espècie de tapejàrids, un grup de rèptils voladors de l'era dels dinosaures pertanyent als pterosaures.
El descobriment ha capgirat la línia evolutiva d'aquest llinatge, que no es va originar a l'Amèrica del Sud com es pensava, sinó a Europa, concretament al Regne Unit.
La nova espècie s'ha denominat "Hintighernia edingerae" en homenatge a Tilly Edinger, fundadora de la paleoneurologia i supervivent de la persecució nazi a Alemanya. A més, el nom del gènere, "Hintighernia", significa "senyor dels camins" en l'antic idioma protobritònic.
Un crani guardat 150 anys
La troballa es va fer mentre els investigadors analitzaven fòssils a la unitat geològica Cambridge Greensand del Regne Unit. En concret, va passar durant l'estudi d'un fragment de crani descobert feia 150 anys.
S'ha determinat que aquest crani, que havia estat guardat en col·leccions com un fragment d'os aïllat, pertanyia a un tapejàrid. Fins ara, els esquelets més complets d'exemplars d'aquesta família d'espècies s'havien trobat al Brasil.
Per l'investigador Darren Naish, coautor de la recerca, la descoberta "significa que els tapejàrids es van descobrir per primera vegada a Anglaterra i no al Brasil". Un fet que "s'havia passat per alt".
La troballa, publicada al Zoological Journal of the Linnean Society, ha estat liderada per un equip internacional de centres de recerca catalans, brasilers i britànics.
Un cervell preparat per volar
Els investigadors han pogut estudiar l'interior del crani de l'"Hintighernia edingerae" i reconstruir com era el cervell. Ho han fet mitjançant una tecnologia que permet obtenir imatges en 3D.
La morfologia cerebral ha permès determinar que aquests rèptils voladors "analitzaven constantment les dades sensorials enviades des de les seves ales".
Borja Holgado, investigador brasiler i colíder de l'estudi, ha afegit que també "depenien en gran manera del sentit de la vista, i gaudien d'una notable visió en color".