Descobreixen una nova lluna a Urà i podria portar el nom d'un personatge de Shakespeare: per què?
Un equip de recerca astronòmica dels Estats Units ha descobert una nova lluna que orbita al voltant del planeta Urà, el setè planeta per distància del Sol i el tercer més gran del sistema solar.
S'afegeix a les 28 llunes ja conegudes d'aquest planeta i, de moment, l'han anomenat S/2025 U1, però previsiblement la batejaran amb el nom d'un personatge de William Shakespeare o d'Alexander Pope.
El motiu és que totes les llunes d'Urà porten noms d'aquests autors, com Julieta, Ofèlia, Puck, Miranda, Ariel o Titània, i ara serà la Unió Astronòmica Internacional (UAI) la que decidirà el nom de la nova lluna.
L'ha descoberta fent servir el telescopi James Webb un equip de l'Institut de Recerca del Sud-est a Boulder (Colorado) liderat per l'astrofísica marroquina Maryame el Moutamid.
La Voyager 2 no la va veure
El Moutamid calcula que la nova lluna té un diàmetre de només deu quilòmetres i ha destacat que l'única nau que ha passat mai a prop d'Urà, la Voyager 2, el 1986, no la va poder detectar:
És una lluna petita però un descobriment significatiu, perquè ni tan sols la nau espacial Voyager 2 de la NASA la va veure quan la va sobrevolar fa gairebé 40 anys.
Llavors, la Voyager 2 va descobrir deu llunes noves i, per això, aquesta astrofísica creu que ara, amb la potència del James Webb, acabaran descobrint més llunes encara més petites al voltant d'aquest planeta.
L'observació amb el James Webb la van fer el 2 de febrer durant sis hores i el resultat ha estat tot un seguit d'imatges que mostren les llunes girant al voltant del planeta i els seus anells i en què amb prou feines es veu la nova:
Llunes i anells
Urà té cinc llunes grans (Titània, Oberó, Umbriel, Ariel i Miranda) que giren en òrbites altes, i la resta són més petites i giren en òrbites més baixes, a prop dels anells del planeta.
Segons Matthew Tiscareno, científic planetari a l'Institut SETI de Califòrnia, el cas d'Urà és únic al sistema solar a causa d'aquesta convivència entre llunes i anells:
Cap altre planeta té tantes llunes interiors petites com Urà, i les seves complexes interrelacions amb els anells suggereixen una història caòtica que desdibuixa la frontera entre un sistema d'anells i un sistema de llunes.
La nova lluna està situada a uns 56.000 quilòmetres d'altura respecte al planeta, entre les òrbites d'Ofèlia, que té uns 43 quilòmetres de diàmetre, i Bianca, que és ovalada i fa 64 per 46 quilòmetres.
"El planeta lateral"
El planeta Urà és un "gegant de glaç", com Neptú, amb una composició química molt diferent dels dos altres gegants, Júpiter i Saturn. Triga 84 anys terrestres a fer la volta al Sol i se l'anomena "el planeta lateral".
El motiu és que té els pols a l'altura de l'equador i, per tant, gira perpendicularment al pla del sistema solar. Per això cada pol està exposat al Sol durant 42 anys seguits, mentre que l'altre està en la foscor més completa durant 42 anys.
Malgrat que el nom definitiu de S/2025 U1 el decidirà la UAI, El Moutamid espera poder participar en la decisió i ella i el seu equip ja estan buscant un nom per proposar-lo:
Amb tantes llunes d'Urà que porten el nom de personatges de Shakespeare, el nostre equip està ampliant molt la seva cultura per intentar esbrinar quin nom donar al que acabem de descobrir.
Perquè es van escollir noms de Shakespeare?
La tradició de posar noms de Shakespeare i de Pope la va instaurar a mitjans del segle XIX l'astrònom britànic John Herschel, i ho va fer per diferenciar les d'Urà de les llunes dels altres planetes.
De fet, va ser ell mateix que uns anys abans havia proposat els noms de les 7 llunes de Saturn conegudes llavors i, seguint el patró aplicat fins llavors, els va escollir de la mitologia clàssica: Mimas, Encèlad, Tetis, Dione, Rea, Tità i Jàpet.
Com que el seu pare, William Herschel, va ser el que el 1787 havia descobert 2 de les llunes d'Urà, i el 1852 encara no els havien posat nom, va ser ell que va escollir els noms d'Ariel, Umbriel, Titània i Oberó.