Desenes de persones passen la tercera nit al ras al voltant del B9 de Badalona

Una quarantena de persones desallotjades de l'Institut B9 de Badalona han acampat a sota de la sortida 210 de la C-31 a Badalona, en ple barri de Sant Roc, a tocar de la plaça on aquest divendres la Guàrdia Urbana els ha fet desmuntar les tendes de campanya on es refugiaven. L'argument que van esgrimir els agents és que havien de netejar la zona.

Després que la policia els fes fora de la plaça, un grup de gent va anar a un carrer adjacent, però més tard hi van tornar, tot sota presència de la policia. La pluja els ha portat la nit de divendres a dissabte al pont proper, mentre que la resta s'han dispersat per altres punts.

Els desallotjats del B9 no poden fer foc i veïns i entitats els han portat tendes, menjar i mantes. La pluja que cau a aquestes hores augmenta la sensació de desemparament. Les tendes de campanya que els han dut els veïns estan instal·lades entre els cotxes que hi ha sota el pont.

"Protegir els veïns i la legalitat"

L'alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, ha criticat en una entrevista a 3CatInfo el govern de la Generalitat de Catalunya per rebutjar alternatives d'entitats del tercer sector --inclosa una proposta de Càritas-- i per plantejar espais que, segons ell, no reuneixen condicions per acollir els desallotjats del B9.

En el mateix sentit, Albiol rebutja traslladar la responsabilitat d'aquestes situacions tan complexes als ajuntaments.

L'alcalde badaloní ha justificat el desallotjament de l'institut B9 argumentant que l'assentament --format majoritàriament per persones en situació administrativa irregular-- generava greus problemes de convivència i seguretat als veïns. Segons l'alcalde, els serveis socials municipals van oferir plans de seguiment, però només 16 persones els van acceptar i "la resta s'hi van negar".

Albiol sosté que el cost d'allotjar les persones desallotjades en pensions (uns 60 euros per persona i dia, segons els seus càlculs) és inassumible a mitjà termini i qüestiona quant temps s'hauria d'allargar aquesta solució si no poden treballar.

Defensa que la prioritat de l'ajuntament és protegir els veïns i complir la legalitat, i alerta que la situació podria repetir-se si no hi ha límits clars.

L'alcalde vincula l'assentament amb conflictes i delictes --amb denúncies dels Mossos d'Esquadra i la policia local--, assegurant que s'hi van trobar objectes robats i que fins i tot s'hi va produir un assassinat. Reconeix que, tot i que globalment els delictes baixarien a Badalona, els furts no ho fan, i apunta que la policia relaciona aquest repunt amb el B9.

Albiol també qüestiona les crítiques del relator de l'ONU, a qui acusa de no haver contactat amb el consistori.

Finalment, subratlla que el procés judicial del desnonament va durar dos anys i que només hi havia una finestra de 15 dies per executar-lo. Ha revelat que el B9 es convertirà en una comissaria i reclama obrir un debat nacional sobre ocupació i immigració irregular, amb més control i execució efectiva de les lleis.

"Abandonament"

El portaveu de Badalona Acull, Carles Sagués, ha explicat a 3CatInfo que totes aquestes persones que "malvivien, però tenien un sostre" des de dimecres estan passant "un calvari".

La preocupació és que a Albiol li torni a agafar un atac de neteja urbana

L'entitat ha dut menjar, llet, cafè, entrepans i tendes de campanya, carpes i mantes a les persones desallotjades.

Sagués afirma que les mostres de solidaritat del veïnat ha estat molt positiva, tant de badalonins com gent d'altres poblacions.

"Sabem que Albiol vol enfrontar els veïns del B9 amb els ocupants, però són dues cares de la mateixa moneda que és la pobresa, però de moment la resposta és en positiu. Molts diuen que la situació ara és pitjor que abans", ha afirmat Sagués.

El que demanen a les administracions és que actuïn per posar remei a aquesta situació, però no tenen "gaire esperances del govern de Badalona".

Cal recordar que les persones desallotjades del B9 arrosseguen una situació que ve de lluny, perquè moltes d'elles inicialment vivien en una nau al Gorg que es va incendiar l'any 2020. En aquella ocasió van morir cinc persones i el gruix d'ocupants es va traslladar a l'antic institut, que va ser desallotjat aquesta setmana. Però, a més, durant mesos a Badalona s'han efectuat altres desallotjaments, com al carrer del Progrés, al carrer d'Antoni Bori o al carrer de Neus Català, i tot de persones van acabar al B9.

Sagués rebla que la situació actual "és un abandonament, no han afrontat un problema. Poden desallotjar, però les persones no desapareixen".

"Incompliment flagrant de la legalitat"

Les entitats critiquen la pressió de l'Ajuntament sobre persones que no tenen lloc per viure i preveuen que la situació pot empitjorar.

L'advocada de les persones desallotjades a l'antic Institut B9 de Badalona, Mireia Salazar, ha denunciat la falta de suport de l'Ajuntament de Badalona i la Generalitat de Catalunya als afectats, malgrat els condicionants que fixava l'ordre judicial de desallotjament. 

És un incompliment flagrant de la legalitat. La normativa obligava a prestar un reallotjament digne.

Alhora, Salazar també reclama que s'activi l'operació per fred a Badalona per donar aixopluc al sensellarisme. De fet, relators de l'ONU també han criticat que s'hagi deixat "centenars de persones vulnerables sense llar en ple hivern".

Amb tot, l'advocada del B9 admet que la situació que tenen al davant els desallotjats és "difícil", però no perd l'esperança que es puguin trobar solucions en les pròximes hores. "Hi ha d'haver un reallotjament col·lectiu. És un problema que no podem obviar", ha assegurat.