
Catalunya Migdia (Cap de Setmana)
Detectar aneurismes cerebrals amb una anàlisi de sang
Investigadors de Girona engeguen un estudi per millorar la predicció de la ruptura d'aquests casos de forma no invasiva
24/06/2023 - 08.00 Actualitzat 11/07/2023 - 13.34
Un aneurisma cerebral es produeix quan s'eixampla la paret d'un vas sanguini del cervell i es forma un "sac" o "bossa" que sobresurt en aquell punt del vas. Generalment, els aneurismes no presenten símptomes, però, si creixen o es trenquen, poden provocar un ictus hemorràgic que pot posar en risc la vida de la persona, ja que es tracta del tipus d'ictus amb més mortalitat, d'un 35%, el que afecta gent més jove i el que provoca més discapacitat laboral permanent en els supervivents, d'un 36% aproximadament.
La importància de la prevenció
La ruptura d'un aneurisma cerebral es pot produir en qualsevol edat de la vida i la pot patir qualsevol persona, tot i que és més freqüent en dones que en homes i afecta especialment persones d'entre 40 i 70 anys. Tenen una prevalença d'un 3% de la població i provoquen entre 6 i 9 casos d'hemorràgia intracranial cada 100.000 habitants cada any.
Pel que fa als factors de risc, els més importants són la hipertensió arterial, el tabaquisme i els antecedents familiars. Com que no provoquen símptomes d'alerta, poder predir si un aneurisma es trencarà o no és molt important per evitar-ne les conseqüències negatives.
Detecció no invasiva
Amb l'objectiu de poder saber si un aneurisma s'arribarà a trencar, investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, IDIBGI, i l'Hospital Josep Trueta inicien un projecte de recerca per avaluar si és possible fer aquesta detecció amb una anàlisi de sang i tècniques avançades de ressonància magnètica cerebral.
El projecte, anomenat ANEUGIR, vol trobar substàncies a la sang que estiguin vinculades a l'existència d'un aneurisma cerebral i que també puguin indicar si hi ha risc d'un possible trencament.
El responsable de la recerca, el neuròleg i investigador Mikel Terceño, explica que també volen demostrar si és possible preveure una ruptura estudiant les parets arterials amb una ressonància:
"L'estudi vol fer dues proves no invasives. La primera és una ressonància que ens ajudaria a detectar en primer lloc la presència d'un aneurisma cerebral, i també, estudiant la paret de l'aneurisma, veure si hi ha inflamació, perquè, si fos així, indicaria que l'aneurisma es podria trencar en el futur."
" I també volem fer una anàlisi de sang per estudiar proteïnes i factors inflamatoris que poden estar relacionats amb el creixement i ruptura de l'aneurisma cerebral."
La idea és poder fer la detecció amb tècniques no invasives en lloc de fer servir proves de TAC, que emeten radiació ionitzant, o una angiografia cerebral, és a dir, introduir un catèter i contrast per poder veure les artèries cerebrals.
L'objectiu final és poder detectar en el futur si hi ha un aneurisma i també el risc que es pugui trencar:
"Fer aquest tipus d'anàlisi ens ajudaria a saber si un aneurisma ja detectat es pot inestabilitzar i produir problemes en el futur, però també podríem ser capaços de saber, a través d'aquesta anàlisi i sense fer cap ressonància cerebral, si un malalt té aquest aneurisma i el risc de ruptura."
La majoria de persones que tenen un aneurisma no patiran un trencament, de manera que aquestes proves també servirien per identificar els pacients de risc:
"Podríem saber molt bé els pacients que sí que tindran un problema de ruptura, de manera que podríem, de forma preventiva, identificar-los i fer un tractament per curar l'aneurisma i evitar que es pugui trencar."
En aquests moments, el projecte està en la fase inicial i els responsables de l'estudi fan una crida per trobar participants per als assajos. A les persones que hi participin els faran anàlisis de sang i ressonàncies magnètiques i se'ls farà un seguiment al cap de 2 anys.
En total, en l'estudi hi participaran 160 persones d'entre 40 i 75 anys: voluntaris, pacients de l'Hospital Josep Trueta i malalts que hagin patit un trencament d'aneurisma.
Les persones interessades poden posar-se en contacte amb els responsables de l'assaig al correu electrònic mterceno.girona.ics@gencat.cat. L'estudi està finançat per l'Instituto de Salud Carlos III a través d'un projecte més ampli cofinançat per la Unió Europea.
Avui és notícia
Publicat el Dossier Epstein: milers de documents de la xarxa pedòfila de l'empresari amic de Trump
20 municipis rebran 233 milions de la llei de barris: quins són i a què destinaran els diners
Relators de l'ONU denuncien el "tracte cruel i degradant" del desallotjament del B9 de Badalona
L'Ajuntament de Badalona fa fora les desenes de persones acampades davant el B9
Ordeig diu que els experts europeus no veuen per ara indicis que la pesta porcina sortís de l'IRTA-CReSA