Detectar aneurismes cerebrals amb una anàlisi de sang

Un aneurisma cerebral es produeix quan s'eixampla la paret d'un vas sanguini del cervell i es forma un "sac" o "bossa" que sobresurt en aquell punt del vas. Generalment, els aneurismes no presenten símptomes, però, si creixen o es trenquen, poden provocar un ictus hemorràgic que pot posar en risc la vida de la persona, ja que es tracta del tipus d'ictus amb més mortalitat, d'un 35%, el que afecta gent més jove i el que provoca més discapacitat laboral permanent en els supervivents, d'un 36% aproximadament.

La importància de la prevenció

La ruptura d'un aneurisma cerebral es pot produir en qualsevol edat de la vida i la pot patir qualsevol persona, tot i que és més freqüent en dones que en homes i afecta especialment persones d'entre 40 i 70 anys. Tenen una prevalença d'un 3% de la població i provoquen entre 6 i 9 casos d'hemorràgia intracranial cada 100.000 habitants cada any.

Pel que fa als factors de risc, els més importants són la hipertensió arterial, el tabaquisme i els antecedents familiars. Com que no provoquen símptomes d'alerta, poder predir si un aneurisma es trencarà o no és molt important per evitar-ne les conseqüències negatives.

Detecció no invasiva

Amb l'objectiu de poder saber si un aneurisma s'arribarà a trencar, investigadors de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, IDIBGI, i l'Hospital Josep Trueta inicien un projecte de recerca per avaluar si és possible fer aquesta detecció amb una anàlisi de sang i tècniques avançades de ressonància magnètica cerebral.

 

El projecte, anomenat ANEUGIR, vol trobar substàncies a la sang que estiguin vinculades a l'existència d'un aneurisma cerebral i que també puguin indicar si hi ha risc d'un possible trencament.

El responsable de la recerca, el neuròleg i investigador Mikel Terceño, explica que també volen demostrar si és possible preveure una ruptura estudiant les parets arterials amb una ressonància:

"L'estudi vol fer dues proves no invasives. La primera és una ressonància que ens ajudaria a detectar en primer lloc la presència d'un aneurisma cerebral, i també, estudiant la paret de l'aneurisma, veure si hi ha inflamació, perquè, si fos així, indicaria que l'aneurisma es podria trencar en el futur."

" I també volem fer una anàlisi de sang per estudiar proteïnes i factors inflamatoris que poden estar relacionats amb el creixement i ruptura de l'aneurisma cerebral."

La idea és poder fer la detecció amb tècniques no invasives en lloc de fer servir proves de TAC, que emeten radiació ionitzant, o una angiografia cerebral, és a dir, introduir un catèter i contrast per poder veure les artèries cerebrals.

L'objectiu final és poder detectar en el futur si hi ha un aneurisma i també el risc que es pugui trencar:

"Fer aquest tipus d'anàlisi ens ajudaria a saber si un aneurisma ja detectat es pot inestabilitzar i produir problemes en el futur, però també podríem ser capaços de saber, a través d'aquesta anàlisi i sense fer cap ressonància cerebral, si un malalt té aquest aneurisma i el risc de ruptura."

La majoria de persones que tenen un aneurisma no patiran un trencament, de manera que aquestes proves també servirien per identificar els pacients de risc:

"Podríem saber molt bé els pacients que sí que tindran un problema de ruptura, de manera que podríem, de forma preventiva, identificar-los i fer un tractament per curar l'aneurisma i evitar que es pugui trencar."

En aquests moments, el projecte està en la fase inicial i els responsables de l'estudi fan una crida per trobar participants per als assajos. A les persones que hi participin els faran anàlisis de sang i ressonàncies magnètiques i se'ls farà un seguiment al cap de 2 anys. 

En total, en l'estudi hi participaran 160 persones d'entre 40 i 75 anys: voluntaris, pacients de l'Hospital Josep Trueta i malalts que hagin patit un trencament d'aneurisma.

Les persones interessades poden posar-se en contacte amb els responsables de l'assaig al correu electrònic mterceno.girona.ics@gencat.cat. L'estudi està finançat per l'Instituto de Salud Carlos III a través d'un projecte més ampli cofinançat per la Unió Europea.