D'heroi nacional a criminal de guerra: la caiguda del soldat més condecorat d'Austràlia
Redacció/Agències
La policia federal d'Austràlia ha detingut aquest dimarts un exmilitar acusat d'haver assassinat 5 persones entre el 2009 i el 2012 quan estava destinat a l'Afganistan durant l'ocupació contra els talibans.
Es tracta de Ben Roberts-Smith, de 47 anys, excaporal de les forces especials de l'exèrcit australià, que és el militar viu més condecorat d'aquest país i que era considerat pràcticament un heroi de guerra.
L'han detingut a l'aeroport de Sydney quan anava amb la seva dona i dues filles. Passarà la nit a la presó i aquest dimecres s'ha de presentar davant d'un jutge que decidirà si el deixa o no en llibertat sota fiança.
Van morir sota custòdia australiana
Entre altres assassinats, l'acusen d'haver matat a trets un adolescent afganès desarmat i d'haver llançat un home emmanillat per un penya-segat i haver ordenat als seus homes matar-lo a trets.
Aquest dimarts Krissy Barrett, comissària de la policia federal, ha dit que les víctimes ni participaven en accions militars ni podien defensar-se quan van morir:
S'al·legarà que les víctimes estaven detingudes, desarmades i sota control de membres de l'exèrcit australià quan van ser assassinades.
De la fama a la presumpta difamació
Roberts-Smith va arribar a gaudir d'una fama considerable i fins i tot va ser rebut per la reina Elisabet II d'Anglaterra a Londres. La fama li va servir per ser contractat com a director d'una cadena de televisió.
Però el 2017 diversos mitjans de comunicació del país van acusar-lo de crims de guerra, basant-se en investigacions periodístiques que havien aconseguit proves dels assassinats.
Roberts-Smith va contraatacar amb una demanda per difamació contra 3 mitjans, però el 2023 un jutge va considerar que quatre de les acusacions d'assassinat estaven prou provades i va desestimar la demanda.
No és l'únic exmilitar acusat de crims de guerra
Pel camí una investigació militar iniciada el 2020 va concloure que militars australians de les forces especials desplegades a l'Afganistan havien assassinat il·legalment almenys una quarantena d'afganesos.
Per la seva banda, el 2021 el govern australià va nomenar un investigador especial per determinar si alguns dels militars destinats a l'Afganistan havien d'afrontar càrrecs penals.
Roberts-Smith podria ser condemnat a cadena perpètua, però Ross Barnett, director de l'oficina d'investigacions especials, ha admès aquest dimarts que provar els crims serà molt difícil.
El motiu és que la distància tant temporal com física dels llocs dels fets fa que sigui impossible reunir les proves habituals en casos com aquests:
No tenim accés a les escenes del crim, ni fotografies, ni restes de projectils o esquitxades de sang.
L'oficina de Barnett va engegar més de 50 investigacions, de les quals una desena continuen obertes, principalment basades en testimonis presencials dels crims que ho han denunciat o han testificat.
El 2023 van detenir un altre exsoldat també acusat de crims de guerra, i el seu cas està previst que arribi a judici l'any que ve, el 2027, al Tribunal Suprem de Nova Gal·les del Sud.
20 anys d'ocupació de l'Afganistan
Austràlia va desplegar gairebé 40.000 soldats a l'Afganistan durant l'ocupació iniciada pels Estats Units el 2001 contra els talibans en la qual també van participar altres països de l'OTAN, una presència que va acabar el 2021.
Va ser una ocupació iniciada 1 mes després dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon, amb l'objectiu de trobar el màxim responsable, el dirigent d'Al-Qaeda Ossama bin Laden, i per prendre el país als talibans.
20 anys després, però, l'exèrcit dels Estats Units i els d'altres països van marxar de l'Afganistan sense haver aconseguit aquest últim objectiu i deixant-lo, precisament, en mans dels talibans.