L'Artemis 2 fa història: totes les fites de la missió que ha vist la cara oculta de la Lluna
La missió Artemis 2 de la NASA ha començat el viatge de tornada cap a la Terra, després de fer història la passada matinada a l'òrbita de la Lluna. Després de perdre la comunicació amb la NASA, com estava previst, mentre sobrevolava la cara oculta de la Lluna, han completat amb èxit les tasques del sisè dia de viatge i ja enfilen el camí de retorn.
La missió Artemis 2 de la NASA, l'ESA i altres agències espacials ha assolit l'òrbita de la Lluna per observar, per primera vegada, la cara oculta en un vol tripulat des de les missions Apollo de fa més de 50 anys.
Pocs minuts abans de les 20.00 de dilluns, els tripulants s'han convertit en els humans que han arribat més lluny de la Terra, superant el rècord establert per l'Apollo 13, a més de 400.000 quilòmetres del nostre planeta:
Hem superat la distància més llunyana a què han viatjat mai els humans des del planeta Terra.
Moment emotiu a l'espai. Els astronautes han anomenat un dels cràters de la Lluna en honor de la difunta esposa d'un d'ells, Reid Wiseman: "És un punt brillant i ens agradaria anomenar-lo Carroll." Poc després, tota la tripulació s'ha fos en una emotiva abraçada.
La nau Orion està equipada amb una trentena de càmeres i els quatre astronautes que hi viatgen s'han preparat per, aquest dilluns, aconseguir el màxim de dades i d'informació durant el període d'observació lunar, iniciat a les 20.45.
Aquesta matinada la nau ha arribat al punt més llunyà de la Terra, on no havia arribat mai ningú fins ara, i ha quedat quaranta minuts incomunicada mentre navegava per la cara oculta de la Lluna, precisament perquè la Lluna, entremig, ha impedit la comunicació.
La part de l'esquerra de la Lluna és una superfície accidentada, plena de cràters formats per impactes rebuts al llarg de milers de milions d'anys.
Uns quaranta minuts després de perdre el contacte, l'Orion s'ha pogut tornar a comunicar sense incidències.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha conversat amb els quatre tripulants, a qui ha agraït la valentia. El mandatari els ha preguntat com s'han sentit en aquest dia històric i el comandant, Reid Weisman, ha respost:
Hem vist costes que cap ser humà ha vist abans.
Més tard, i ja de camí cap a casa, la tripulació ha pogut observar un eclipsi solar des de la nau, un fenomen que no s'ha pogut veure des de la Terra.
Aquest ha estat el programa, hora per hora:
- 19.00: Comença la cobertura del sobrevol lunar.
- 19.56: La tripulació supera el rècord de distància més llunyana de la Terra establert anteriorment per l'Apollo 13, a més de 400.000 quilòmetres de la Terra.
- 20.15: La tripulació configura la cabina d'Orion per a operacions de sobrevol.
- 20.45 Comença el període d'observació lunar (sobrevol).
- 00.44 Pèrdua prevista de comunicacions quan la tripulació es dirigeix darrere de la Lluna (estimat 40 min.).
- 1.02 Aproximació màxima d'Orion a la Lluna.
- 1.07 Orion arriba a la distància màxima de la Terra.
- 1.25 Enllaç de comunicacions previst restablert quan Orion emergeix de darrere de la Lluna.
- 2.35 Orion entra en període amb la Lluna eclipsant el Sol.
- 3.20 Conclou el període d'observació lunar (sobrevol).
- 3.32 Conclou el període d'eclipsi solar.
- 4.50 Esdeveniment d'enllaç descendent en directe.
I ara la missió Artemis 2 ja encara la recta final. L'amaratge de l'Orion a l'oceà Pacífic està previst per la nit de divendres a dissabte, cap a les dues de la matinada hora nostra.
Pots seguir la cobertura en directe aquí:
Segons l'enginyera aerospacial i comandant de la missió Hipatia III, Estel Blay, la d'aquest sisè dia de vol "és una oportunitat molt destacable des d'un punt de vista geològic": "La cara oculta és molt més accidentada, té molts cràters."
Pel que fa a la comunicació entre l'Orion i la Terra, l'enginyera ha apuntat que la missió permet "provar i testejar diferents sistemes i entendre com funcionen."
L'enginyera aeroespacial catalana Carlota Keimer també ha explicat que els astronautes tenen la missió d'observar, fotografiar i gravar sobretot una trentena d'objectius geològics de la Lluna escollits per la NASA:
L'objectiu és comparar les estructures antigues, els anells d'impacte i les zones ejectades que hi ha hagut, a més de l'evolució temporal d'aquestes conques.
Entrevistada al canal 3CatInfo, Keimer ha destacat que aquest diumenge ja han pogut veure l'enorme cràter conegut com a Mare Orientale, bona part del qual queda a la cara oculta.
Nascuda a Calella el 1999, Keimer és una de les integrants de la missió Hipatia III, que anirà a l'Àrtic per simular una estada a Mart, i treballa a Bèlgica en el futur satèl·lit Altius que llançarà l'ESA per estudiar la capa d'ozó.
Els astronautes dels Apollo van veure-la de nit
A diferència de les missions Apollo, l'Artemis 2 passa per sobre de la cara oculta en lluna minvant, i per tant és la primera vegada que els astronautes d'un vol tripulat la veuen parcialment ben il·luminada.
Com ha explicat el divulgador especialista en astronomia i astrofísica Joan Anton Català Amigó, totes les missions Apollo van arribar a la Lluna quan hi havia lluna plena i, per tant, la cara oculta era fosca:
Era perquè es volia que els astronautes aterressin a la Lluna en condicions ideals d'il·luminació, amb llum de dia.
Així, malgrat que hi va haver 8 tripulacions de les missions Apollo que van orbitar al voltant de la Lluna i, per tant, van veure la cara oculta, no la van veure en bones condicions, perquè era en plena nit lunar.
El rècord de l'Artemis 2
De tota manera, des de l'època de l'Apollo hi ha hagut moltes missions no tripulades que han passat per darrere de la Lluna i han gravat i fotografiat la cara oculta, de manera que se sap molt bé com és.
A més, l'Artemis 2 ha establert un rècord força remarcable: ha arribat més enllà dels 400.000 quilòmetres de la Terra, la màxima distància del planeta a la que han estat mai cap ésser humà.
Aquest rècord el van establir els astronautes de la missió Apollo 13 l'abril del 1970. Ara, l'Orion ha superat aquesta fita perquè la Lluna és avui en un altre punt de la seva òrbita i està més allunyada de la Terra que fa 50 anys.
La tripulació d'aleshores havia de ser la tercera a trepitjar la superfície de la Lluna. A causa d'una explosió accidental no va aconseguir-ho, però sí que van aconseguir tornar a la Terra.
