Com és l'Oréixnik, el míssil hipersònic que Putin ha utilitzat a Ucraïna i que preocupa Europa

Rússia disposa d'una nova arma al seu arsenal. És l'Oréixnik, un míssil balístic hipersònic d'abast mitjà. El va disparar per primera vegada contra Ucraïna el 2024 i des de llavors l'ha posat en producció.

Aquest mes de maig, un d'aquests míssils ha tornat a sobrevolar Ucraïna i, segons Kíiv, ha estat interceptat. Formava part d'un atac massiu contra la capital ucraïnesa.

Putin va anunciar fa dos anys que la indústria armamentística russa estava fabricant en sèrie el nou míssil Oréixnik i que no dubtaria a fer-lo servir. Poc després, l'exèrcit rus va atacar la ciutat de Dnipró amb un d'aquests projectils.

Un míssil amb capacitat nuclear

Els míssils supersònics han estat, fins ara, l'arma dels països amb aspiracions atòmiques frustrades. Corea del Nord no perd l'ocasió per exhibir-ne. També n'ha ensenyat l'Iran en algunes de les seves habituals maniobres militars.

El que fa especial el míssil rus Oréixnik és que és gairebé impossible interceptar-lo per la gran velocitat.

D'abast mitjà, aquests míssils poden impactar en objectius situats a més de 5.000 quilòmetres. El territori dels Estats Units quedaria fora del seu abast, a diferència dels països europeus.

A més d'assolir una velocitat supersònica, recorre més de dos quilòmetres per segon, té la capacitat de dispersar sis ogives amb objectius independents, i també pot portar ogives nuclears dirigides de forma individual.

En el primer cop que el van fer servir el 2024, els serveis d'intel·ligència del Ministeri de Defensa ucraïnès van donar detalls sobre l'atac: va volar durant 15 minuts i "la velocitat en l'etapa final de la trajectòria era superior a Match 11", és a dir, onze vegades per sobre la velocitat del so.

Des d'aquell dia, Rússia n'ha donat pocs detalls més. Se sap que el gener d'aquest any hi va haver un segon atac a la ciutat de Lviv, la més pròxima a Polònia.

Tant el gener com aquest maig, l'ús del míssil hipersònic és una represàlia per atacs ucraïnesos que han sacsejat el Kremlin. A principis d'any va ser el suposat bombardeig a la casa de Putin i ara un atac amb drons en una residència d'estudiants a Luhansk.

Una arma imbatible?

Això vol dir que l'Oréixnik és una arma imbatible? Doncs, sí i no: té moments de vulnerabilitat.

El primer moment de vulnerabilitat de l'Oréixnik és durant l'anomenada fase d'ascensió lenta. És el moment que transcorre entre el llançament i l'arribada a l'atmosfera.

El míssil puja a una velocitat moderada, però interceptar-lo exigeix saber anticipadament en quin moment es dispara i des d'on.

En la fase de desplaçament estratosfèric també podria ser abatut, però això exigiria un sistema d'escut d'abast gairebé planetari. La base seria l'actual escut de míssils de l'OTAN, però ampliada amb una xarxa molt densa de satèl·lits.

En la fase de caiguda, en vertical, ja no és possible aturar-lo per la gran velocitat que assoleix. S'ha parlat d'una versió millorada dels míssils antimíssils Patriot nord-americans, que podrien fer-ho, però encara no s'han provat mai.

L'opció d'intercepció atmosfèrica semblaria, doncs, la favorita. Però qui disposa, ara per ara, d'una xarxa tan densa de satèl·lits? Només SpaceX, l'empresa d'Elon Musk.