Immunoteràpia oral contra les al·lèrgies alimentàries: 9 de cada 10 pacients les superen

Superar una al·lèrgia alimentària és possible. De fet, 9 de cada 10 persones que fan immunoteràpia oral amb aliments acaben tornant a menjar el que els provocava reaccions al·lèrgiques.

Així ho han constatat des de l'Hospital Vall d'Hebron, que és pioner en aquest tipus de teràpia tant per a nens com per a adults.

Les al·lèrgies alimentàries són un problema de salut pública i van en augment. Globalment, afecten un 7% de la població espanyola i condicionen enormement la vida.

Actualment, el tractament habitual és evitar menjar l'aliment que causa l'al·lèrgia, però cal tenir en compte que hi ha pacients que fan reaccions a diversos grups d'aliments.

D'una simple picor, a l'anafilaxi

Les al·lèrgies alimentàries més habituals són l'al·lèrgia a la llet, l'ou, fruits secs, llegums, fruites i peix.

La doctora Paula Galván, de la Unitat d'A·lèrgia de Vall d'Hebron, explica que quan els al·lèrgics entren en contacte amb l'aliment, els anticossos del seu cos el reconeixen ràpidament i reaccionen.

La reacció pot ser local, amb picor o inflamació a la boca i mal de panxa, o molt més greu: "És quan tenim les reaccions ja generalitzades, quan fem ofec i fins i tot baixa la tensió arterial i tenim un xoc. Hi ha una fallida del sistema cardiovascular."

Al xoc se l'anomena anafilaxi i, si no es tracta immediatament, la persona pot morir.

Com funciona la immunoteràpia oral?

L'objectiu de la immunoteràpia oral és evitar que el cos dels al·lèrgics reaccioni de forma greu, fent que el seu sistema immunitari s'acostumi a tolerar l'aliment.

La doctora Galván explica que es comença fent ingerir al pacient petites quantitats de l'aliment que li provoca la reacció:

Es va apujant fins a arribar a la dosi màxima que el seu cos tolera. Com diu aquesta especialista de Vall d'Hebron: "El que fem és induir una tolerància, induïm que el sistema immunitari de la persona no reaccioni contra l'aliment."

Constància i disciplina

Un cop a casa, el pacient ha de ser constant i cada dia ha de prendre la dosi de l'aliment que tolera. Aquesta pauta s'ha de seguir durant anys. I això, en nens i adolescents, de vegades es complica.

La doctora Paula Galván explica que "la taxa d'eficàcia durant els primers mesos d'haver fet el tractament és boníssima, de més del 90%", però pot baixar si el pacient no és disciplinat:

Les taxes d'èxit de la immunoteràpia oral són més altes en nens que en adults. I com més petits, millor, perquè es poden arribar a curar.

En adults és més difícil, però també es donen taxes de curació. Per aconseguir-ho, però, cal seguir el tractament --menjant cada dia l'aliment que feia al·lèrgia-- durant 8 o 10 anys en el cas dels adults, i entre 2 i 4 anys en l'edat pediàtrica.

Alguns condicionants

Laura Vicens és metge resident a la Unitat d'Al·lèrgia de Vall d'Hebron, una especialitat que no s'ensenya en els 6 anys de carrera i que ella ha triat perquè precisament és al·lèrgica a l'ou, el kiwi i el plàtan.

Ha fet la immunoteràpia amb ou i ara cada dia en menja un. N'està molt satisfeta, però explica que el que més condiciona el tractament són els anomenats cofactors, és a dir, el context que cal tenir en compte quan menja ou per evitar tenir una reacció al·lèrgica:

"Tot això fa que el teu cos pugui reaccionar amb més facilitat en contacte amb l'al·lergen", lamenta.

El futur: un fàrmac

El futur de les al·lèrgies passa, però, per un fàrmac que està en assaig. Des de la Unitat d'Al·lèrgia de Vall d'Hebron expliquen que hi haurà una pastilla que, prenent-la dos cops al dia, "desactivarà les cèl·lules de l'al·lèrgia" que s'activen quan el pacient menja determinat aliment.

La doctora Paula Galván ho resumeix dient "si ets al·lèrgic a la llet, prens llet i no et passa res... Aquest és el futur".