Dones amb dolor quan tenen sexe amb penetració: disparèunia, un trastorn freqüent i poc estudiat

Sentir dolor de forma habitual durant les relacions sexuals amb penetració és una realitat que viuen moltes dones. Malgrat que és més habitual del que es pensa, la normalització del dolor i el silenci associat a un tema que es considera tabú fan que la majoria d'aquestes dones no en parlin ni busquin ajuda professional per tractar-ho.

"Vivim amb el cos esborrat", assegura la fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià Marta Torrón.

Les dones no en parlen i, fins ara, tampoc hi ha hagut interès des de la medicina per mostrar aquesta realitat invisible.

"No hi havia cap estudi de la prevalença de la disparèunia, ni a Catalunya, ni a Espanya. Zero. No se sabia quantes dones tenen dolor en les relacions sexuals", explica Oriol Porta, cap del servei d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Universitari Mútua Terrassa.

Amb les ginecòlogues Laia Plaza i Laura López, han fet un estudi entre el personal del mateix hospital. L'estudi, basat en una mostra de 317 dones, constata que el 26,2% tenen disparèunia, és a dir, dolor persistent vaginal o pelvià durant les relacions sexuals amb penetració.

És un percentatge que es dobla a partir de la menopausa: "És un 26% global, però si mirem les dones que tenen més de 50 anys, és pràcticament el 50%. Estem parlant d'una xifra elevada, si tenim en compte la quantitat de dones que estan entrant en menopausa ara."

Fa uns anys, 47.000 dones van respondre a una enquesta feta per Marta Torrón a través d'Instagram: el 60% assegurava tenir dolor quan tenia relacions sexuals amb penetració.

"És aquest el problema, que les dones viuen pensant que és un càstig diví", conclou Torrón.

Què és la disparèunia?

La disparèunia és un dolor persistent vaginal o pelvià durant les relacions sexuals amb penetració.

Les dones que en tenen, però, veuen compromeses altres situacions de la vida quotidiana més enllà del sexe.

Per exemple, el dolor també es presenta quan intenten fer servir dispositius de gestió menstrual com els tampons o la copa menstrual, o quan han de fer-se revisions ginecològiques.

Quines són les causes?

Hi ha múltiples factors que poden causar la disparèunia:

• Infeccions i inflamacions vaginals o infeccions d'orina recurrents.
• Postpart i lactància.
• La perimenopausa i la menopausa.
• Malalties autoimmunes.
• Radioteràpia o quimioteràpia.
• Ús d'anticonceptius hormonals.
• Ús d'altres fàrmacs com els inhibidors de la recaptació de serotonina o antihistamínics.
• Antecedents d'abús o maltractament.
• Horaris laborals nocturns o intensius que trenquen el cicle circadià del cos

Amb l'entrada al climateri (perimenopausa i menopausa), moltes dones comencen a experimentar dolor a la vagina quan tenen relacions sexuals. Té relació amb la disminució de la funció ovàrica i la producció d'estrògens. La vagina perd lubricació i això incideix en la sensació de dolor.

Com es pot tractar?

Per Marta Torrón, en aquesta etapa de la vida de la dona és essencial aprendre a recuperar la mobilitat del sòl pelvià i reactivar la lubricació natural: "El que veig a totes que tenen dolor és que tenen el sòl pelvià en un gest de semiactivació. I aquesta semiactivació muscular curtcircuita el lliure funcionament del sistema circulatori".

El doctor Porta advoca per un abordatge "multidisciplinari" de la disparèunia, amb ginecòlegs, sexòlegs i fisioterapeutes: "Podem treballar en tractaments per millorar l'elasticitat dels teixits, amb lubricants i altres eines com la medicina regenerativa; consultes amb sexòlegs per tenir una sexualitat més rica, no tan centrada en el moment del coit, i també poder fer fisioteràpia per treballar els teixits i la rigidesa de la musculatura."

L'estudi de l'hospital Mútua Terrassa mostra que la disparèunia és un trastorn "molt freqüent", normalitzat socialment i poc estudiat fins ara a Catalunya.

La meitat de les dones amb disparèunia no ha consultat mai amb cap metge especialista per abordar un tractament.

Segons l'enquesta, tres de cada quatre dones que en pateixen reconeixen que té una afectació física clara, però també un alt impacte emocional. Afecta les relacions íntimes i socials i repercuteix de forma negativa en la qualitat de vida i el benestar general.

Però per tractar-ho calen recursos que, ara per ara, no estan disponibles a la sanitat pública: "Nosaltres destapem un problema que, això és una opinió personal, el sistema no està preparat per atendre", diu Porta.

Trencar el tabú

Com que és un problema del qual no es parla obertament i fins i tot s'ha normalitzat, no s'ha fomentat la recerca ni el desenvolupament de tractaments específics que puguin reduir els símptomes i facin més plaents les relacions sexuals per a les dones que ho pateixen.

Segons Oriol Porta, si un alt percentatge d'homes tinguessin dolor intens als genitals en el moment de la còpula segurament això estaria ja estudiat des de fa molt de temps.

Els autors de l'estudi demanen més consciència sobre aquest problema, que afecta un alt volum de dones, i que es creïn espais on es pugui parlar de salut sexual amb normalitat.

L'objectiu és facilitar que les dones identifiquin el problema, que no el visquin com un tema tabú i busquin ajuda professional.

Marta Torrón també considera clau que la dona aprengui a reconèixer el propi cos. Per això ha escrit diversos llibres divulgatius: "Ens hem trobat que amb un llibre com 'El teu cos mola', adreçat a nenes a partir dels nou anys, i on també hi ha un apartat que parla del dolor, molts pares i mares ens comenten que a ells també els ha servit per aprendre coses que no sabien."

Els resultats de l'estudi sobre disparèunia fet a l'Hospital Mútua Terrassa s'han presentat al Congrés Nacional de Sòl Pelvià organitzat per la Societat Espanyola de Ginecologia. Els investigadors tenen previst ampliar la recerca i publicar els resultats obtinguts en revistes de l'àmbit científic.