El cava, enmig d'una tempesta: quin és el futur del sector i els pagesos que hi ha al darrere?
El cava està enmig d'una tempesta que ningú sap cap a on el portarà. Ha patit els dos últims anys els efectes de la sequera i la falta de raïm, i això ha forçat una baixada de la producció i de les exportacions a alguns països. I, en canvi, a partir d'ara es pot trobar amb excedents si no recupera mercats.
En el mercat interior, el consum es manté malgrat tot, però també s'enfronta a la deserció de les generacions més joves que, quan beuen un escumós, es passen cada vegada més al prosecco italià.
Tot plegat, enmig de la venda a inversors estrangers dels dos vaixells insígnia, Freixenet i Codorniu. I sacsejat per les desavinences en el rumb que ha de prendre el sector, que han fet que alguns cellers de prestigi s'hagin desvinculat de la Denominació d'Origen Cava per aixoplugar-se sota el paraigua de Corpinnat.
Per si no n'hi hagués prou, els viticultors alerten que les seves explotacions poden acabar naufragant si no els paguen més pel raïm. Al Penedès, on es concentra el gruix de la producció a Catalunya, al voltant del 60% del raïm es destina a fer cava, de manera que bona part de la pagesia en depèn.
S'acaba de renovar el Consell Regulador de la DO i el 20 de juny els membres hauran d'elegir nou president en substitució de Javier Pagès. Els espera una agenda plena de reptes per a una etapa que pot ser decisiva.
La necessitat de trobar nous consumidors
Joaquim Tosas és el president de la patronal dels elaboradors de cava AECAVA i vocal en el consell de la DO. Dirigeix Sumarroca, una empresa mitjana de Sant Sadurní d'Anoia enfocada als vins de qualitat més que no a la producció massiva.
Tosas vol desfer alguns tòpics sobre el mercat del vi i del cava: "És cert que es consumeix menys vi, en general, però no és cert que menys gent begui vi, eh? És la freqüència el que canvia."
El que fem és beure amb menys intensitat i moltes vegades amb més qualitat, per als moments especials.
De tota manera, creu necessària una estratègia comercial i de producte per eixamplar mercats, entre els quals el del públic jove: "Tots hem sigut joves en algun moment i tots sabem que quan ets jove tens una cosa molt important que es diu restricció pressupostària."
"El consumidor jove segurament necessita uns perfils menys sofisticats, però bons", diu Tosas.
Però adaptant-se als seus gustos i a la seva butxaca no n'hi hauria prou: "Necessitem ser on són ells. Els joves, com tots, consumim les coses que tenim a disposició."
Creu que s'ha d'aprofitar l'oportunitat que s'obre amb els acords de la UE amb el Mercosur, l'Índia i Austràlia per augmentar les exportacions, però també recuperar el consum de Catalunya.
Barcelona és una ciutat molt cosmopolita, molt turística i no hem fet bé els deures.
"És molt fàcil anar a Barcelona i veure cartes de restaurants en què el percentatge de vi català o de cava és significativament baix", argumenta.
Un sector tradicional que està perdent les arrels?
Pere Ferrer ha estat durant més dues dècades al capdavant de Freixenet, representant la família fundadora. Ara n'han venut a l'alemanya Henkell la meitat que encara conservaven i ha decidit crear Ferrer Wines a partir dels altres cellers que té repartits entre Catalunya, Espanya i l'Argentina.
"Tant el soci com nosaltres pensàvem que ara ja tocava que cadascú agafés el seu camí", explica Ferrer.
Des de la patronal del cava també s'hi vol treure importància. Joaquim Tosas: "El que volem és que l'accionista tingui arrelament i tingui sensibilitat per tota la cadena del producte."
Tosas creu que "ningú és ni millor ni pitjor per tenir un accionariat més familiar o més multinacional o inclús un fons d'inversió".
Tradició o canvis radicals? Quantitat o qualitat
Pere Ferrer ens rep a Can Sala, a Mediona, a l'Alt Penedès, on elabora una petita producció de Cava de Paratge Qualificat. També considera que calen canvis urgents al sector per adaptar-se al tipus de productes que ara demana el mercat.
Considera que els canvis ja són inajornables: "La tendència que tenim tots --i nosaltres també en som culpables--, és que moltes vegades fem productes que ens agraden a nosaltres."
Hem de pensar molt més en productes que puguin agradar als consumidors, i al consumidor mundial.
I fa alguns suggeriments: "Hi ha una diversitat enorme de consumidors. I també hem de pensar en productes més baixos d'alcohol, o productes inclús sense alcohol, o vins que no siguin tan potents com algun dels vins que hem estat elaborant."
El president d'AECAVA, Joaquim Tosas, coincideix amb Ferrer que "el que cal és ser intel·ligents per veure com i on podem anar a buscar els consumidors".
Però afegeix que no es tracta "de ser una zona de producció de volum", sinó de ser "una zona d'un cert volum que produeix a un valor important". L'objectiu és poder "retribuir millor tota la cadena de valor, des del pagès, a l'elaborador i el distribuïdor" a les 55.000 hectàrees de vinya dedicades al cava a tot l'Estat.
Ningú posaria en dubte que Champagne és qualitat i fan el doble d'ampolles que fa la DO Cava.
Un objectiu compartit pels pagesos
Als viticultors també els preocupa l'actual situació. David Sendra és un jove pagès de les Pobles, a l'Alt Camp, que va començar portant la petita finca de la família i ara ja conrea més de 100 hectàrees de vinya pròpies. Acaba de ser elegit vocal al Consell de la DO Cava en representació d'Unió de Pagesos i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Proposa treballar des d'aquesta institució per "poder pal·liar una miqueta aquesta davallada".
Coincideix que cal "intentar fer uns caves de baixa graduació, intentar arribar a nou consumidor". Però no és partidari d'anar tan lluny com proposa Ferrer: "Sempre hem de mirar que el nostre mètode d'elaboració, el mètode tradicional, és el nostre troncal i això no ho hem de canviar, és el nostre ADN."
Sendra aposta per donar més flexibilitat en les normes de la DO Cava: "Al prosecco tenen una cosa molt clara: miren el consumidor què vol, i són tan àgils dins del Consell Regulador que en un any són capaços de canviar les regles del joc per poder arribar a aquest consumidor nou. Al cava, això no hem sigut capaços de fer-ho."
És una opinió que també comparteix Pere Ferrer quan diu que hi ha "alguna zona italiana que s'està adaptant molt bé i que ha tingut un èxit enorme aquests últims anys." "Modestament, penso que aquí ens ha faltat la mateixa iniciativa", explica.
Una pagesia en perill de desaparèixer?
Més enllà de les estratègies comercials també hi ha feina a fer portes endins del sector. Sendra creu que les explotacions familiars només podran subsistir si guanyen dimensió i inverteixen en maquinària i personal, que és, precisament, el que ell ha fet.
Per aconseguir-ho i fer possible el relleu generacional, reivindica més estabilitat en el preu del raïm que paguen els elaboradors: "Qui es vol ficar en un món que és l'agricultura en què no tens una estabilitat? Saps que enguany has treballat tot l'any, arriba l'hora de collir i no saps a quin preu ho vendràs ni si et podràs guanyar la vida."
Els cellers més grans i que absorbeixen més volum van pagar el quilo de raïm en l'última verema no gaire per sobre dels 50 cèntims. Sendra apunta que hauria de ser, de mitjana, de 60-70 cèntims el quilo.
Des de la pagesia, reclamen més implicació als elaboradors. Segons el representant d'Unió de Pagesos, "es necessita un pacte de sector en què hi hagin uns contractes de llarga durada".
Tal com està muntat ara mateix, aquest sistema ha caducat.
Tot i això, vol ser optimista: "Creiem que els cellers, a poc a poc, són més sensibles perquè veuen que darrere tampoc no hi ha ningú."
Anar junts o separats?
Evidentment, la resposta seria molt diferent si anéssim a veure els cellers que han marxat de la DO. Però el president de la patronal del cava creu que el cisma de Corpinnat, "en realitat, és una pèrdua de temps". "És mirar-se el llombrígol massa intensament", conclou.
Per Joaquim Tosas, "la majoria de consumidors ni se n'han assabentat ni ho entenen". Amb tot, considera que no és positiu per a la imatge a l'exterior.
"Podríem fer-ho conjuntament mantenint la nostra singularitat, però també podríem fer-ho agrupats. Avui la normativa permetria que tots els sistemes estiguessin enquibits", argumenta Tosas.
Respecte a aquest terratrèmol que ha sacsejat el sector, el representant d'Unió de Pagesos també es posiciona: "Hem d'entendre que qui sustenta tot el territori, que hi hagi aquestes vinyes plantades i que hi hagi agricultors, és el cava, que és qui absorbeix tot aquest gran volum." I advoca per superar el trencament.
Corpinnat: un terratrèmol que sacseja el món del cava
Continuar apostant pel cava
Però malgrat tots els problemes, els tres entrevistats consideren que el cava encara té futur. Pere Ferrer va viure de primera mà a finals dels 80 la creació de la marca Cava per designar els escumosos que es feien aquí. "Jo recordo que en aquella època anava molt als Estats Units i els americans t'ho deien. Crec que nosaltres vam tenir aquest encert i no l'hauríem de perdre."
L'haurem potser de reinventar, però no el podem perdre.
Per Joaquim Tosas, també es tracta d'un capital valuós. "Del cava se'n té molt coneixement i té molt reconeixement. De fet, és una de les grans marques que com a país tenim: el Barça, la Sagrada Família... Cava és una de les marques, que és arreu del món."
